La UE busca un acord per finançar Ucraïna amb la seva credibilitat en joc

El passat octubre, els líders de la UE es van comprometre a pagar la factura o part d’aquesta. Es faran càrrec d’uns 90.000 milions. Dos mesos després, els Vint-i-set continuen dividits sobre com fer-ho. Avui, hauran d’arribar a un acord. "Si no ho aconseguim, la capacitat d’acció de la Unió Europea es veurà greument feta malbé durant anys", va advertir dilluns passat el canceller alemany, Friedrich Merz. El president d’Ucraïna, Volodímir Zelenski, participarà en la cimera a Brussel·les.

Una opció i mitja

La Comissió va posar dues opcions sobre la taula. La primera passaria per utilitzar el pressupost com a garantia per emetre deute conjunt. Aquesta opció requereix unanimitat. Hongria s’oposa a qualsevol tipus de finançament a Ucraïna, cosa que la fa impossible. Aquesta opció s’ha deixat de banda. Alhora, bona part dels països creu que Rússia hauria de pagar el destrossat.

La segona opció seria utilitzar els 210.000 milions d’euros en actius russos immobilitzats per les sancions contra el Kremlin a la UE. Brussel·les proposa utilitzar la liquiditat generada pels mateixos per donar un préstec a Ucraïna, que només hauria de tornar si Rússia acaba pagant pels danys causats durant la guerra. Legalment, aquesta segona opció podria aprovar-se per majoria qualificada, és a dir, 17 països que representin almenys un 65% de la població europea. Però políticament, sembla inviable sense el suport del país que allotja bona part d’aquests actius i que, fins ara, s’ha oposat Bèlgica.

Dels 210.000 actius immobilitzats a la UE, 175.000 milions estan sota el control d’Euroclear, un dipòsit amb seu a Bèlgica. Com a dipòsit internacional de valors, Euroclear custodia actius en nom de tercers, en aquest cas, del Banc Central de Rússia, que van ser congelats al començar la guerra. La Comissió vol utilitzar l’efectiu que ha generat per finançar Ucraïna.

Brussel·les al·lega que no es tracta d’una confiscació, il·legal segons assenyala el dret internacional. El Govern belga té seriosos dubtes sobre la seva legalitat i considera que el risc per al sistema financer és important. Per això exigeix, d’una banda, que no només es posin a disposició de la UE els actius d’Euroclear sinó tots, inclosos els dels bancs privats, i per un altre, que els governs europeus donin garanties a Bèlgica en cas de reclamacions.

Notícies relacionades

L’Eurocambra aprova prohibir per llei les importacions de gas rus

Trump ordena bloquejar els petrolers sancionats que operin a Veneçuela

Bèlgica vol garanties il·limitades per fer front al risc financer que suposa fer ús dels actius, com reclamacions judicials o confiscacions en territori rus. Fa uns dies, es va iniciar un procediment en un tribunal de Moscou per un import major que allotja Euroclear. La decisió dels governs europeus de prohibir les transferències d’actius a Rússia mentre duri la guerra fa menys factible que aquests casos prosperin. No obstant, segons fonts diplomàtiques, Bèlgica exigeix que les garanties que aportin els països en cas que passi siguin superiors al valor nominal del préstec. Això implica que els governs europeus haurien d’avançar més diners del que serà necessari per ajudar Ucraïna.

Els líders negocien a contrarellotge perquè qualsevol de les opcions requereix un procés legislatiu que s’allargarà diverses setmanes. La UE es troba davant una complexa disjuntiva i es juga la seva credibilitat. Si opta per utilitzar els actius russos, haurà de garantir que la proposta legal és sòlida, especialment si segueix endavant sense el suport de Bèlgica. Si no aconsegueix un acord, l’estabilitat financera que estaria en joc és la de Kíiv.