La participació d’Espanya en el futur caça europeu mou aliances

La ministra Margarita Robles i el seu número dos polític, Esperanza Valcarce, van anar amb un perfil conciliador a la reunió clau que ahir a la tarda es va fer a Berlín per dirimir el futur del caça europeu de sisena generació o FCAS. Els interessos industrials d’Alemanya i França –fabricar el caça, els seus drons de complement i el seu nou armament– col·lideixen mentre a Espanya, confiant que sobrevisqui el projecte, es manté una xarxa empresarial per aportar radars, sensors, comunicacions segures, connectivitat del sistema i un simulador per a l’entrenament dels pilots.

Amb els càlculs d’inversió encara sense fixar, no es pot tancar la xifra total que hi haurà de posar Espanya. El 2020, una comissió parlamentària francesa molt crítica amb el projecte va estimar el cost final entre 50.000 i 80.000 milions d’euros, segons un document que va avançar al seu dia Infodefensa. Avui, en plena incertesa sobre la continuïtat del FCAS, fonts coneixedores del pla estimen per a aquest diari un moviment total de 30.000 milions si tira endavant en els termes actuals.

L’Exèrcit de l’Aire apressa

Defensa no és partidària de dissoldre el projecte ni tampoc de retallar-lo i deixar-lo únicament en un desenvolupament del núvol. Ja s’han invertit 700 milions d’euros en aquesta missió, en la qual Espanya és el tercer soci, i l’Exèrcit de l’Aire apressa, demana una xifra concreta per no arribar massa tard a la competència global pel caça de sisena generació.

En l’aliança FCAS, França, amb la firma Dassault, lidera un 80% del disseny per fabricar el caça. Alemanya, amb la seva branca local d’Airbus, també participa en aquest disseny –i aspira a repartir-se un 40%– i s’encarrega del nou sistema d’armes, així com de part de la integració de dispositius. Espanya, amb la pública Indra, aporta una altra part de la integració, així com els sensors del sistema i el simulador per instruir els pilots. Va ser el 2019, quan Espanya es va unir a l’aliança francoalemanya per al futur sistema de combat aeri, quan Defensa va col·locar Indra com a coordinadora nacional del projecte.

Des d’aleshores s’han implicat un centenar de firmes petites i grans en la investigació de tecnologies per a quatre sectors: núvol de combat (la xarxa en què el caça estarà connectat amb drons, satèl·lits, altres avions, vaixells i vehicles terrestres), intel·ligència de senyals (per convertir en llegible la informació que aportin aparells òptics, de ràdio o de guerra electrònica), sensors de missió (tota mena de radars, visors electrònics i digitals per defensar el sistema, alertar els dispositius que hi estiguin associats i conduir els atacs) i comunicacions intel·ligents del caça amb els altres sistemes que participen en la batalla.

Pescar idees

En el flanc de les comunicacions xifrades, Indra va tancar un acord amb la start-up IDbotic per desenvolupar hardware i comunicacions xifrades per al caça i els seus drons. Per al desenvolupament dels sensors, la companyia espanyola té acords des del 2020 amb la francesa Thales i l’alemanya FCMS, que és al seu torn un consorci de firmes especialitzades en radars i guerra electrònica. I per incorporar antenes multipropòsit al sistema i enllaçar-lo amb constel·lacions de satèl·lits, Indra també va acordar Indra una col·laboració amb la firma espanyola Celestia TTI.

El projecte de caça europeu de sisena generació ha posat el coordinador industrial a llançar les xarxes a Espanya per buscar idees. Per això s’ha organitzat un repte FCAS per atraure petites firmes i grups universitaris d’investigació.

Notícies relacionades

Fugida en una barca pesquera

Machado confirma que treballa "de manera àrdua" amb Trump

El gener del 2024, després de l’entrega de projectes, Indra va destacar la gallega EM3Works i la catalana Beamagine en el flanc de sensors per al caça; la madrilenya Red Skios va ser elegida en el camp de comunicacions intel·ligents; la basca Multiverse Computing i l’asturiana Pixels Hub, per a la intel·ligència de senyals, i per al desenvolupament del núvol de combat van ser escollides aportacions del Centre Nacional de Supercomputació de Barcelona i la firma gallega Gradiant.

Periòdicament, a la xarxa s’hi van afegint més entitats. Al juny, després d’una nova convocatòria d’Indra, hi va haver 14 empreses, centres d’investigació i universitats que van aportar projectes. Entre les noves incorporacions s’ha de remarcar la presència de l’Institut d’Astrofísica de les Canàries, la Universitat Pública de Navarra i Universitat Carlos III de Madrid.