Sánchez recolza Abbàs a la Moncloa i exigeix "una pau de debò" a Gaza

"Els responsables d’aquest genocidi hauran de retre comptes", adverteix el cap del Govern durant la visita del president de Palestina

Sánchez recolza Abbàs a la Moncloa i exigeix "una pau de debò" a Gaza
3
Es llegeix en minuts
Mario Saavedra
Mario Saavedra

Especialista en Internacional, política exterior, Estats Units, Xina, Ucraïna i Orient Pròxim

ver +

Mentre Pedro Sánchez rebia el president palestí, Mahmud Abbàs, ahir a la Moncloa, Gaza començava a patir l’impacte de l’enorme tempesta hivernal Byron. Hi ha un alt risc d’inundacions en 761 assentaments de desplaçats, on es refugien unes 850.000 persones, segons l’últim informe de l’OCHA, organització de les Nacions Unides. "Necessitem una pau de debò", va dir Sánchez juntament amb el líder palestí. "Sí, hi va haver un acord d’alto el foc, però ha de ser real, no de cartó pedra", va afegir el president espanyol.

Abbàs, l’autoritat del qual es manté sobre Cisjordània però amb un paper limitat a Gaza, pretén recuperar rellevància diplomàtica, un suport que Espanya li ha ofert sempre. Hores abans de visitar la Moncloa, el dirigent va ser rebut per Felip VI a la Zarzuela. El Rei va entrar al saló d’audiències agafat amb el president palestí, de 90 anys, informa Pilar Santos. El Monarca ja havia rebut anteriorment Abbàs a la Zarzuela. Va ser el 20 de novembre del 2017. Aleshores, alguns dels titulars se’ls va emportar Catalunya. Havien passat set setmanes del referèndum d’independència de l’1-O i el president palestí va donar "suport" a la unitat d’Espanya.

La situació per als palestins de la Franja encara és dramàtica. Israel manté el control ferri del que pot entrar. Està incomplint els acords d’alto el foc (ahir va matar tres palestins, incloent-hi un nen, de manera que la xifra puja a un total de 380 morts en el període de presumpta pau). I també limita el nombre de camions de menjar, medicines o tendes de campanya que poden passar. Això manté en els llimbs els més de dos milions de gazians, després de dos anys d’un conflicte que ha acabat amb la vida d’almenys 70.000 persones.

Situació alimentària

El president va carregar contra Israel i va demanar que la pau es fonamenti en la justícia. "Els responsables d’aquest genocidi hauran de retre comptes, perquè les víctimes trobin justícia i un cert descans", va dir, per garantir que Espanya "donarà suport a l’Autoritat Nacional Palestina".

Sí que està millorant la situació alimentària. Els preus d’aliments i bàsics han baixat des de pics del 3.000% sobre nivells de preguerra al juliol fins a un 132% per sobre d’aquests nivells el 8 de desembre, però continuen molt alts. La meitat dels fàrmacs essencials estan exhaurits, amb falta crítica d’antibiòtics, quimioteràpia, material quirúrgic i subministraments per a uci, tot plegat segons dades de l’ONU del 9 de desembre.

Notícies relacionades

Abbàs va demanar que "s’implementi tot el pla de pau de Trump" i va reclamar ajuda per acabar amb la violència dels colons israelians a Cisjordània, el territori que l’Autoritat Nacional Palestina (ANP) que ell representa controla parcialment. A Cisjordània, entre l’1 de gener i l’1 de desembre, 227 palestins han sigut assassinats per forces israelianes o colons. L’OCHA ha documentat més de 1.680 atacs de colons en més de 270 comunitats de Cisjordània el 2025 (cinc incidents al dia), amb especial impacte durant la collita de l’oliva. Abbàs també va demanar que el Govern de Tel-Aviv alliberi els fons que reté. Israel recapta els impostos palestins i els gestiona com a forma de pressió a l’ANP. El president palestí va agrair "la posició humanitària i valenta d’Espanya".

Al Congrés, hi va haver consens entre les forces parlamentàries, a excepció de Vox, en la condemna a les accions d’Israel a Gaza dels dos últims anys. El portaveu del PP, Carlos Floriano, va tornar a insistir que el seu partit lamenta la "massacre" d’Israel a Gaza, en resposta a les crítiques del ministre d’Exteriors, José Manuel Albares, a la presumpta insensibilitat dels populars sobre el drama humanitari a la Franja. El cap de la diplomàcia va comparèixer a la Cambra baixa per donar compte de la política exterior i va remarcar el paper pioner en la defensa dels civils gazians que desenvolupa el Govern.