La filla de María Corina Machado agraeix el Nobel de la pau: «Si volem tenir democràcia, hem d’estar disposats a lluitar per la llibertat»

«La dictadura va respondre aplicant el terror. 2.500 persones van ser segrestades, desaparegudes o torturades. Van marcar casa seva, van prendre famílies senceres com a ostatges [...]. A més de 220 adolescents detinguts després de les eleccions els van torturar», va recordar Machado, per boca de la seva filla, que també va proclamar solemne: «Si volem tenir democràcia, hem d’estar disposats a lluitar per la llibertat».

L’absència de la líder veneçolana, a qui segons Ana Corina s’espera a Oslo «en unes hores», va accentuar l’emoció en l’acte de l’Ajuntament d’Oslo, al qual acudien quatre líders dretans llatinoamericans –el president argentí, Javier Milei, i els seus homòlegs panameny, José Raúl Mulino, paraguaià Santiago Peña i equatorià Daniel Noboa– i que presidien, com fan tots els anys, els reis Harald i Sònia. El monarca noruec, de 87 anys, va avançar amb dificultats fins al seu lloc presidencial, d’acord al protocol marcat en aquesta cerimònia centenària.

Machado va al·ludir presumiblement als líders de l’Amèrica Llatina en el seu discurs, a l’esmentar la lluita de tants veneçolans. Però també podia interpretar-se, per extensió, com un record a Donald Trump, el president nord-americà que volia el Nobel de la pau i a qui Machado ha qualificat sense objeccions com el seu aliat.

Del model de democràcia al daltabaix chavista

Va ser un discurs equilibrat i intel·ligent, en el qual va recórrer la història de Veneçuela i la seva personal i de la seva família. Va recordar com el seu país va passar de tenir «una democràcia que es va convertir en la més estable de l’Amèrica Llatina» a caure en mans del «capitost d’un cop militar contra la democràcies». «Molts pensaven que el carisma podia substituir l’estat de dret», va afegir. En el discurs no es va esmentar amb els seus noms ni els dos rostres de la dictadura que denunciava Machado –Hugo Chávez, representant del carisma, i el seu successor, Nicolás Maduro–, com tampoc va aconseguir aquests líders que sí que l’acompanyen. Especialment controvertit hauria sigut fer-ho amb Trump, la suposada ofensiva del qual contra el narcotràfic al Carib l’ha portat a ordenar que s’ataqui des de l’atac a barques veneçolanes, mentre amenaça amb una intervenció militar per forçar la ‘sortida’ de Maduro. Aquesta afinitat o proximitat cap a Trump, un líder que no dubta a deportar o matar veneçolans, és el principal retret que dirigeix Machado fins i tot part dels seus compatriotes en l’oposició, sigui la del seu propi país o en la diàspora.

Va ser una cerimònia emotiva, especialment al prendre la paraula Ana Corina Sosa, de 34 anys i resident a Nova York, en nom de la seva mare, de 58 i en parador desconegut. En posició destacada l’escoltava Corina Parisca, la seva àvia, asseguda al costat de Gutiérrez Urrutia. Va tancar l’acte la pianista veneçolana Gabriela Montero interpretant ‘Mi querencia’, per desig exprés de Machado.

Camí de l’abraçada amb els seus

El president del Comitè del Nobel, Jörgen Watne Frydnes havia obert la ronda de discursos esmentant sí, amb noms i cognoms, tant alguns represaliats pel règim chavista com González Urrutia, així mateix present a Oslo, a qui es va referir com «el president electe» de Veneçuela. Va recordar els «dilemes amb el diàleg» que van tenir anteriors premiats amb el Nobel, com el polonès Lech Walesa i el sud-africà Nelson Mandela. I va expressar el total suport a l’oposició democràtica veneçolana, en la persona de Machado, així com el repudi envers la «força bruta» representada per Nicolás Maduro. «María Corina Machado va ser la candidata presidencial de l’oposició i la veu unificadora de l’esperança», va dir, per equipar el seu exemple de coratge amb què van donar «altres que no es van rendir», com Andrei Sàkharov i Mandela.

Notícies relacionades

La veneçolana María Corina Machado no acudirà a rebre el Nobel de la pau a Oslo

Zelenski al president dels EUA: "Estic a punt sempre per a la pau"

Per sobre de tots els mèrits i emocions, sobre la gran sala de l’Ajuntament d’Oslo pesava la pregunta de quan acudirà la premiada a la capital noruega. Dimarts va estar marcat per les expectatives dipositades en una conferència de premsa amb Machado que primer es va ajornar i finalment es va suspendre. Per a l’entrega del premi en absència, presidida per una gran fotografia de l’homenatjada, circulava ja per Oslo l’àudio difós per l’organització del Nobel, amb l’anunci de la visita presencial de Machado: «I per això soc molt feliç i molt feliç de dir que no arribaré en el moment de la cerimònia, però aniré a Oslo [...] Sé que hi ha centenars de veneçolans de diferents parts del món que van poder arribar a la teva ciutat, que són ara mateix a Oslo, igual com la meva família, el meu equip, tants col·legues. [...] Podré abraçar la meva família i els meus fills que no he vist en dos anys, i tants veneçolans i noruecs que sé que comparteixen el nostre esforç. Moltes gràcies i ens veurem aviat».

El Nobel de la pau és l’únic entre els guardons de la ‘família Nobel’ que s’entrega a Oslo, per designi del seu fundador, el magnat suec Alfred Nobel. La cerimònia corresponent als de literatura, física, química, medicina i economia té lloc a Estocolm. La data triada per a tothom, el 10 de desembre, és la de l’aniversari de la mort d’Alfred Nobel, el 1896. El prestigiós guardó està dotat amb 1 milió d’euros, 1,2 milions de dòlars.