Els Vint-i-set fan un pas més per externalitzar les seves fronteres

Els ministres de l’Interior de la UE van avançar ahir cap a l’externalització de les fronteres comunitàries al recolzar diverses propostes que legalitzaran l’establiment de centres fora d’Europa per a la deportació de persones migrants que hagin arribat de manera irregular, i obriran la porta a expulsar també sol·licitants d’asil. Els Vint-i-set difereixen en la seva manera d’abordar el fenomen migratori, però si en alguna cosa estan d’acord és en la voluntat d’accelerar la deportació de persones que hagin arribat de manera irregular al seu territori. Segons xifres de la Comissió Europea, tres de cada quatre persones amb una ordre d’expulsió a la UE no abandonen el territori.

Per Rasmus Stoklund, ministre d’Immigració i Integració de Dinamarca, el sistema actual és "disfuncional". Això és el que Brussel·les intenta solucionar amb la nova legislació, complementant el pacte migratori que entrarà en vigor el 2026. Els governs van pactar ahir la seva postura sobre el cas. Ara, hauran de negociar el text final amb el Parlament Europeu.

El comissari per a Interior i Migració, Magnus Brunner, va assegurar: "Aquestes reformes posen ordre a la casa europea, i són la base per tenir una política migratòria en interès dels europeus".

Els governs van donar suport a la legislació que la Comissió va presentar el març passat i que aspira a agilitzar i accelerar les expulsions de persones que no tinguin dret a protecció internacional ni permís de residència a Europa. Això permetrà detencions més llargues, i conseqüències legals per als que ignorin l’ordre d’expulsió.

Els governs han endurit la proposta respecte a la de la Comissió i han obert la porta a penes de presó. Tot i que la part més polèmica és la creació de centres de deportació fora del territori comunitari. A la pràctica, els governs que ho desitgin podran tancar acords amb països fora del bloc i externalitzar la gestió de les expulsions de les persones que rebin una ordre d’abandonar el territori comunitari.

Espanya va votar en contra d’aquesta legislació. El ministre de l’Interior, Fernando Grande-Marlaska, va assegurar a l’arribar que hi ha "seriosos dubtes jurídics, polítics i econòmics" sobre aquests centres. Marlaska va advertir, a més, del potencial impacte negatiu en les relacions amb els països en qüestió. Mentre que el danès considera que aquestes mesures poden "contribuir a dissuadir la migració irregular i descoratjar els moviments secundaris no autoritzats".

Tercer país "segur"

En paral·lel, els Vint-i-set també van acordar la seva postura sobre la definició de tercer país segur. El nou text s’obre a ampliar els supòsits que permeten expulsar una persona que ha sol·licitat asil o protecció internacional de qualsevol tipus a la UE a un altre país fora del bloc perquè la processi allà.

Notícies relacionades

Almenys 10 morts i 12 ferits en un atac durant una festa jueva a la platja australiana de Bondi

L’extrema dreta europea veu bé les invectives del líder dels EUA

Amb la nova legislació, ja no serà obligatori que hi hagi una connexió amb el país en qüestió. N’hi haurà prou, per exemple, que la persona hagi transitat pel seu territori. També serà suficient que existeixi un acord que garanteixi que la sol·licitud serà examinada i es respectaran els drets del sol·licitant. No obstant, aquestes normes no s’aplicaran als menors no acompanyats. Finalment, la nova legislació en matèria d’asil de la UE que es va aprovar l’any passat permet aplicar un procediment accelerat a aquells sol·licitants que procedeixin d’un país considerat com a "segur". Això és aquells on es consideri que hi ha prou protecció contra la persecució o les violacions dels drets humans.

Els 27 van recolzar la llista que inclou Colòmbia, Kosovo, l’Índia, Bangladesh, Egipte, el Marroc i Tunísia. En un comunicat conjunt al juliol, més de 50 oenagés van criticar durament la llista advertint de la persecució que certes minories, activistes i oposició pateixen en bona part d’aquests països. Un dels criteris que la Comissió va utilitzar per fer la llista és que menys del 20% dels nacionals que sol·liciten asil a la UE veuen la seva petició acceptada. "El fet que fins a un 20% dels que sol·liciten protecció internacional des d’aquests països siguin reconeguts com a refugiats indica que, de fet, aquests llocs no són segurs per a tothom", van advertir organitzacions com Amnistia Internacional o l’International Rescue Committee.