Putin tempta Trump amb negocis a l’Àrtic que impliquen Ucraïna

Aquest canal paral·lel en les negociacions ha passat molt inadvertit, però podria ser decisiu per al futur d’Ucraïna i la seguretat europea. Fa mesos que Moscou tempta la Casa Blanca amb sucoses oportunitats en gas, petroli, minerals crítics i transport a l’Àrtic. Sap que la política exterior de Trump és transaccional. I els negocis grandiosos, el camí més curt per guanyar-se el magnat.

L’estratègia serveix al Kremlin per perseguir alguns dels seus objectius. Tot està molt interconnectat: la negociació a Ucraïna, les sancions occidentals, el futur de l’economia russa. I, per descomptat, l’Àrtic, l’última obsessió de Putin, només comparable amb les seves ambicions per tornar a Rússia l’estatus de gran potència sotmetent els països de la que considera la seva esfera d’influència.

L’escalfament global avança al Gran Nord quatre vegades més ràpid que a la mitjana del planeta. Un desglaç que obre immenses oportunitats. Des de rutes marítimes noves fins a ingents recursos per explotar. I Rússia està més ben posicionada que els seus veïns occidentals. Així, seves són més de la meitat de les costes àrtiques, de les quals prové una part substancial de la seva riquesa, així com també la flota mundial més gran de vaixells trencaglaços.

"És a les regions de l’Extrem Orient i l’Àrtic on resideix el futur de Rússia", va dir Putin el 2022, poc després que les sancions imposades per la invasió d’Ucraïna comencessin a tancar el mercat europeu. Putin va ordenar als seus "accelerar al màxim" els projectes econòmics i militars a la regió. Aquest estiu ho va repetir: "Ara és clar que el futur de Rússia passa pel desenvolupament de l’Àrtic".

El dèspota rus no està sol en l’interès per aquest nou món, militaritzat també a marxes forçades. Trump ha deixat de prioritzar la recerca científica a la regió per passar a propulsar la seva dimensió militar i econòmica. Ha fet públiques les ambicions sobre Groenlàndia i ha obert vastes extensions de terra a l’explotació d’hidrocarburs, terres rares i minerals crítics, en què depèn en una gran part de la Xina.

El Kremlin mira d’aprofitar-ho. Ja després de la reunió de Riad al febrer, teòricament sobre Ucraïna, un negociador del Kremlin va confirmar que també es van abordar àrees específiques de cooperació. "Va ser una discussió a grans trets sobre possibles projectes a l’Àrtic", va dir Kiril Dmítriev, també cap del fons sobirà rus. Més tard a Alaska es va discutir la possibilitat que els EUA comprin trencaglaços russos de propulsió nuclear. O el retorn de la petroliera Exxon Mobil a Rússia, on tenia fins al 2022 el 30% del projecte d’explotació d’hidrocarburs Sakhalín 1, situat a les zones subàrtiques de l’extrem orient rus. El mateix dia Putin va signar un decret per autoritzar que inversors estrangers puguin recuperar les accions a Sakhalín 1 amb determinades condicions.

Túnel a l’estret de Bering

Però encara n’hi ha més: a l’octubre Dmítriev va proposar la construcció d’un túnel subterrani que uneixi les costes d’Alaska amb l’Àrtic rus a través de l’estret de Bering per al transport ferroviari de mercaderies. El túnel Putin-Trump, com el va batejar, serviria per "simbolitzar la unitat" entre tots dos països. Com a constructor va proposar Elon Musk i la seva Boring Company. "Una idea interessant", va respondre Trump.

Més recentment, mentre els 28 punts de l’última "proposta de pau" per a Ucraïna es redactaven a Miami Beach amb Dmítriev a la taula, el negociador del Kremlin va proposar que companyies de tots dos països s’uneixin "per explotar la ingent riquesa mineral de l’Àrtic", segons va publicar The Wall Street Journal. Aquests punts van ser rebuts amb disgust a Kíiv i Brussel·les pel biaix prorús.

"El que en podem deduir és que, una vegada més, Rússia ha seduït els nord-americans", assegura a aquest diari el britànic Keir Giles, analista de Chatham House i expert en el conflicte entre Rússia i Occident. "Trump i el seu cercle més pròxim intenten imposar a Ucraïna les demandes russes per poder perseguir els seus acords de negocis amb Rússia", afegeix.

Per a Moscou és potencialment un win-win (‘tothom hi guanya’). No solament respecte a Ucraïna, sinó per la necessitat d’atraure capital estranger i, sobretot tecnologia occidental, per desenvolupar el potencial de les seves regions àrtiques. De les quals depèn en part la seva maquinària de guerra. "Els funcionaris russos diuen sovint que el 80% de les reserves de gas i el 17% de les de petroli són a les seves zones àrtiques", escriu l’European Council on Foreign Relations. "Però dos terços d’aquestes reserves avui són inaccessibles a causa de les limitacions tecnològiques".

Notícies relacionades

Merz diu davant Netanyahu que Israel "ha de retre comptes" per Gaza

L’escrutini d’Hondures continua paralitzat una setmana després

Les sancions europees han alentit alguns projectes, com l’explotació de gas liquat Arctic LNG 2. "Ja no són tan dependents de la tecnologia occidental perquè la Xina ha acudit al seu rescat però, així i tot, tenen molt d’interès en el retorn de les companyies occidentals", explica Mikkel Runge Olesen en el Danish Institute for International Studies. Alguns mitjans han publicat que la Casa Blanca hauria plantejat aixecar les sancions sobre els projectes russos a l’Àrtic a canvi de progressos tangibles en la negociació sobre Ucraïna.

Moscou també busca inversors per desenvolupar la ruta marítima del nord, que travessa l’Àrtic i escurça les distàncies entre Europa i el Pacífic asiàtic un 50%, aprofitant el canvi climàtic. El risc és que Trump acabi picant l’ham rus i abandoni Ucraïna per abraçar les oportunitats de negoci ofertes pel Kremlin. El republicà ha arribat a insinuar retirar-li el suport si no accepta la "pau" proposada per la Casa Blanca.