Els Estats Units i la Xina volen dominar la IA: l’alternativa d’Europa per a un futur democràtic pot estar gestant-se a Espanya (i Barcelona)

Mig segle més tard, la intel·ligència artificial (IA) ha tornat a posar Europa en el mateix dilema. El llançament de ChatGPT a finals del 2023 ha propulsat una nova febre de l’or, una frenètica carrera comercial regada amb quantitats obscenes de diners per aconseguir el domini d’una tecnologia cridada a marcar el futur. La competició entre colossos empresarials com Google, OpenAI, DeepSeek o Alibaba és també una pugna geopolítica protagonitzada pels Estats Units i laXina.

Mig descol·locada, la Unió Europea busca ara fer-se un forat al tauler tecnològic global. I és que si un grapat de corporacions a Silicon Valley o Shenzhen consoliden el seu control de les infraestructures vitals per a l’economia i la seguretat nacional això significa que la resta del món queda atrapat entre la dependència o la irrellevància. Aquest temor i l’ànsia d’una autonomia estratègica més gran està portant diversos països europeus, entre ells Espanya, a gestar sistemes d’IA públics i democràtics, una alternativa que passa pel codi font obert.

Tecnonacionalisme contra ciència sense fronteres

Aquest escenari de tecnonacionalisme de suma zero –una competició binària com la carrera a l’espai que entre 1955 i 1975 va enfrontar els EUA i la Unió Soviètica– està erosionant el multilateralisme. No obstant, cada vegada més nacions advoquen per abandonar el maniqueisme de potències enfrontades i renovar l’esperit de col·laboració científica i industrial present a Airbus per crear grans models de llenguatge (LLMs, per les sigles en anglès) per al bé comú. Si les autopistes, l’aigua o l’electricitat són considerades infraestructures públiques, ¿per què no la IA? «La millor oportunitat que tenen les potències mitjanes per augmentar la seva autonomia i mantenir-se al nivell dels EUA i la Xina rau en la col·laboració», adverteix el doctor en ciències computacionals Joshua Tan, impulsor d’una proposta que demana crear un Airbus per a la IA. «O cooperem més o estem morts».

Un dels grans debats que divideixen el camp de la IA gira entorn del seu accés. El model tancat, imperant a Silicon Valley, aposta per sistemes privats, de pagament i controlats pels seus propietaris. Pensa en ChatGPT. Paguis o no, el seu funcionament el fixa OpenAI, l’única que explota comercialment aquesta fórmula a la recerca de més beneficis econòmics. Només hi accedeixes a través de centres de dades i canals controlats pels gegants tecnològics.

D’altra banda, el model obert advoca per compartir públicament el codi font i les dades d’entrenament d’uns sistemes que, en la majoria de casos, són gratuïts. A la pràctica, això significa que qualsevol usuari pot descarregar-los als seus dispositius, modificar-los i personalitzar-los per crear noves aplicacions sense haver de pagar per això. Aquesta flexibilitat més gran per un menor cost sedueix cada vegada més ‘start-ups’. «És una aposta a llarg termini perquè la IA no repeteixi els mateixos errors que les xarxes socials», assegura Albert Cañigueral, gerent de coordinació i desenvolupament d’IA i Tecnologies del Llenguatge del Barcelona Supercomputing Center–Centre Nacional de Supercomputació (BSC-CNS).

A més, la seva transparència es tradueix en més innovació, ja que els models poden beneficiar-se de les correccions fetes per investigadors externs per millorar el seu rendiment, obrint així la porta a una ciència sense fronteres. «El codi font obert pot soscavar la monopolització del coneixement dels imperis de la IA perquè permet que científics independents puguin investigar els models, comprendre les seves limitacions i crear coneixement d’interès públic sobre com volem utilitzar, regular i governar aquestes tecnologies», explica la periodista Karen Hao.

Innovació oberta a la UE

Europa està covant iniciatives pioneres per a una IA pública. Cap projecte il·lustra millor aquest esperit de cooperació internacional que Apertus, un potent LLM de codi font obert desenvolupat a Suïssa amb ajuda d’una coalició de centres acadèmics, laboratoris d’IA i proveïdors de serveis al núvol de països com Àustria, Noruega, Singapur o Austràlia. Llançat al setembre, aquest «esforç científic» aposta pel multilingüisme –incloent més de 1.000 idiomes, molts tradicionalment infrarepresentats en el sector– i per complir les normatives europees de privacitat i drets d’autor. És, a més , un dels sistemes d’IA més transparents del món.

«Al ser una institució pública no hem de complaure els inversors, per la qual cosa no utilitzem dades de forma il·legal i ens limitem als públics», explica Imanol Schlag, investigador científic de l’Escola Politècnica Federal de Zuric i codirector d’Apertus. A diferència de ChatGPT, Apertus no és un producte de consum directe, sinó que serveix com a base sobre la qual construir aplicacions com xatbots, sistemes de traducció o eines educatives d’IA generativa.

Espanya i Catalunya, pioneres

Espanya i Catalunya també estan sent pioneres en la invenció d’alternatives, un paper propiciat per les prestacions que ofereixen els superordinadors del BSC-CNS. El 2020, una eternitat en el món tecnològic, la Generalitat va impulsar l’anomenat projecte AINA per facilitar la creació d’‘apps’ d’IA en català a través dels models coneguts com Salamandra. «És el més gran, decidit i de més llarg recorregut d’Europa», explica Marta Villegas, directora de la Unitat de Tecnologies del Llenguatge del BSC-CNS i encarregada del desenvolupament d’aquesta iniciativa.

A principis del 2025, el president espanyol Pedro Sánchez va anunciar el llançament d’ALIA, la primera infraestructura pública de recursos d’IA de la UE que desplegarà models d’IA generativa en castellà i les llengües cooficials de l’Estat. «A Europa ja hem desenvolupat els models d’IA més potents del món per a àmbits de la ciència com el climàtic o el genòmic. Ara cal traslladar això als LLMs», recalca Cañigueral.

Europa es posa en marxa

La Comissió Europea no vol que el bloc es quedi enrere. Per això, ha llançat una bateria de mesures de reacció. Entre aquestes, Brussel·les ha destinat més de 20 milions a fomentar el desenvolupament de models de codi font obert a través del programa Open Euro LLM, treballa en la creació de la seva pròpia IA, finança projectes públics com TrustLLM, ha recopilat dades multilingües d’alta qualitat generades per les institucions comunitàries en una base (Euramis) per alimentar l’ecosistema europeu i ha desplegat eines de llenguatge destinades a administracions públiques, petits negocis, acadèmia i oenagés. Amb aquests projectes, la UE aspira a «convertir-se en un actor important en la innovació en IA» i a reduir la seva dependència exterior.

Tot i així, els experts demanen polir l’enfocament. «Finançar tres models i set gigafactories d’IA és ridícul. ¿Per què no unir-ho tot en un únic projecte?», critica Schlag. «A més, a Europa se’ns oblida que no es tracta només de crear un model, sinó de fer-lo arribar a la gent perquè l’utilitzi i ajudi a perfeccionar-lo». Villegas troba a faltar més col·laboració entre països. «La competència està bé perquè porta beneficis, però no podem seguir cada un pel nostre costat. Si Europa no es posa d’acord amb estratègies conjuntes no tindrem res a fer amb els EUA i la Xina», adverteix la lingüista computacional catalana.

El codi font obert guanya impuls

Tot i que els sistemes tancats encara manen, el codi font obert viu un moment d’eufòria que el consolida com una alternativa real. Fins a 13 dels 26 models més potents del món ho són, segons el Artificial Analysis Intelligence Index. Aquest auge el capitalitzen IA xineses com Kimi, de Moonshot AI; DeepSeek; Qwen ,d’Alibaba; GLM, de Z.ai; o MiniMax. Les seves capacitats i rendiment s’acosten cada vegada més als gegants dels EUA, apunta l’AI Index Report 2025 de Stanford HAI.

Notícies relacionades

Trump ordena una «revisió exhaustiva» dels plans de vacunació infantil als Estats Units

La UE perd davant el narco

No obstant, molts d’aquests models –els xinesos; però també els nord-americans gpt-oss, d’OpenAI, i Llama, de Meta, així com l’acabat de llançar Mistral 3, de la francesa Mistral AI– no són completament oberts. Entre blanc i negre, són diferents tonalitats de gris. Els coneguts com a models de pesos oberts només comparteixen els seus paràmetres finals. A diferència dels ‘open-source’, no publiquen el seu codi, les dades amb què s’han entrenat ni els detalls complets de la seva arquitectura. Aquesta transparència incompleta «només revela una part de la informació necessària per a una responsabilitat total», adverteixen des d’Open Source Initiative.

L’aposta parcial o íntegra pel codi font obert «demostra que aquest model pot generar negoci», afirma Villegas. De fet, la seva potència i el seu baix cost ja està fent que cada vegada més ‘start-ups’ nord-americanes estiguin edificant les seves solucions sobre infraestructures xineses. Aquesta recepta de proveïdor –que Google ja va utilitzar per conquistar el mercat dels smartphones amb Android– està sent explotada com una estratègia per convertir la IA en una eina d’influència diplomàtica. La Xina ja ho està fent per expandir la seva cosmovisió, «especialment cap al Sud Global», va confessar al juliol el primer ministre xinès, Li Qiang. Europa té l’oportunitat de seguir aquest mateix camí per encapçalar una alternativa més democràtica. «Competir amb ChatGPT és molt difícil, però és possible», valora Tan. «Estem començant a fer-ho».