L’OTAN avalua actuar contra Rússia pels ciberatacs i les incursions aèries

El context, de fet, el composen els debats dins de l’OTAN per l’augment de ciberatacs, sabotatges i incursions aèries atribuïts a Moscou. "Ser més agressius en comparació amb l’agressivitat del nostre adversari podria ser una opció. Els temes per resoldre són el marc legal, la jurisdicció i qui ha d’executar la mesura", va afegir el funcionari .

De fet, segons Dragone, l’OTAN i els seus països membre afronten "molts més límits" que Rússia a causa de consideracions ètiques, legals i de jurisdicció. "No vull dir que sigui una posició perdedora, però certament és més complicada que la del nostre adversari", va considerar, a l’afegir que per aquesta raó el veritable desafiament és desincentivar noves agressions. "La dissuasió, si s’aconsegueix per represàlia o per atac preventiu, s’ha d’analitzar amb deteniment perquè hi podria haver encara més pressió sobre això en el futur", va afegir.

Dragone va posar com a exemple la missió Baltic Sentry, en la qual vaixells, avions i drons patrullen el mar Bàltic per impedir nous incidents com els que van tenir lloc el 2023 i el 2024, atribuïts a l’anomenada flota fantasma russa, i que Moscou utilitzaria per esquivar sancions occidentals. "Des de l’inici de la missió Baltic Sentry, no ha tornat a passar res. Això significa que l’efecte dissuasori està funcionant", va asseverar.

Guerra híbrida

Notícies relacionades

La transició de Veneçuela

Europa i els Estats Units estrenyen el setge a la ‘flota fantasma’ russa

No obstant, malgrat això, persisteixen preocupacions dins de l’OTAN després de la decisió d’un tribunal finlandès que va absoldre la tripulació del vaixell Eagle S de tallar cables elèctrics i de dades mentre navegava en aigües internacionals, va considerar el militar italià. Europa ha experimentat diversos incidents de guerra híbrida, alguns dels quals atribuïts a Rússia i d’altres encara sense autor clar, com el tall de cables submarins al mar Bàltic i una sèrie de ciberatacs al continent.

Davant aquests fets, diplomàtics i polítics de països de l’est d’Europa han demanat a l’OTAN abandonar les reaccions defensives i prendre més iniciatives.