Un altre avís per l’habitatge

Les eleccions locals daneses del 18 de novembre constitueixen un nou avís polític a la Unió Europea (UE) sobre el profund descontentament social pel preu inassequible de l’habitatge i la falta de respostes efectives per part dels governs i de les institucions europees, que semblen més interessats a multiplicar la despesa militar que a invertir massivament a construir pisos socials.

Els socialdemòcrates de la primera ministra Mette Frederiksen van perdre el seu bastió centenari de Copenhaguen a causa del cost de la vivenda en favor de dues forces d’esquerra: el Partit Popular Socialista (SF), ara denominat Esquerra Verda, i l’Aliança Roja-Verda (EL), formada per partits marxistes. Els socialdemòcrates només van aconseguir el 12,7% dels vots davant el 22,1% de l’Aliança Roja-Verda i el 17,9% dels socialistes.

El preu de la vivenda, que s’ha encarit el 20% en un any a Copenhaguen i que absorbeix el 43% del salari net mitjà, va dominar la campanya de les eleccions locals daneses. El partit de la primera ministra, malgrat ser el més votat en tot el país (23%), ha perdut cinc punts respecte al 2021 i el control de gairebé la meitat de municipis que dominava. A les grans ciutats ha perdut molts vots cap a l’esquerra i a les àrees rurals cap als ultres Partit Popular Danès (DPP) i els Demòcrates de Dinamarca (DD). El Partit Liberal, soci clau de la coalició governamental, també va perdre 2,3 punts respecte al 2021.

El preu de la vivenda ja va ser decisiu en la derrota dels candidats de la coalició conservadora que governa Irlanda en les presidencials d’octubre i va donar la victòria a l’esquerrana Catherine Connolly. La crisi de l’habitatge va derrotar el govern conservador txec en les legislatives d’octubre a favor de l’ultra Acció de Ciutadans Descontents, de l’oligarca Andrej Babis. Així mateix, l’incompliment de la promesa de construir 100.000 pisos va derrotar l’ultra Partit per la Llibertat, de Geert Wilders, en les legislatives neerlandeses a l’octubre i van donar la victòria al fins ara minoritari Demòcrates 66, amb la seva proposta de crear deu noves ciutats per abordar l’apressant falta de vivendes.

Aquesta crisi agreuja la polarització política a Europa i alimenta el vot a favor de la ultradreta, que guanya suports entre els que no poden afrontar els preus cada vegada més elevats dels pisos, segons adverteix l’informe Un sostre moltes realitats: la complexa crisi de la vivenda a Europa, elaborat pel Consell de la UE. L’informe assenyala que la crisi de la vivenda també revaloritza electoralment a l’esquerra radical quan defensa posar límit als lloguers excessius.

Renda de les famílies

L’augment del cost de la vivenda a Europa, així mateix, frena el creixement econòmic general, destaca l’informe del Consell de la UE, perquè aquests creixents costos redueixen significativament la renda disponible de les famílies, que es veuen obligades a retallar en altres béns i serveis, debilitant la demanda interna i l’activitat econòmica.

El creixent cost de la vivenda i el risc de no poder afrontar uns lloguers cada vegada més cars estan impulsant el vot a favor de l’extrema dreta, fins i tot a les regions amb fort creixement econòmic, precisa l’informe Risc del mercat de lloguer i suport a l’extrema dreta, dels politòlegs Tarik Abou-Chadi, Denis Cohen i Thomas Kurer, de les universitats d’Oxford, Mannheim i Zúric, respectivament. Aquest estudi revela que els perjudicats pel gran increment del cost dels pisos tendeixen a votar la ultradreta, perquè la pèrdua d’estatus que implica el risc de no poder pagar el lloguer troba més encaix en els missatges nativistes ultres.

Notícies relacionades

La UE busca aprofitar el buit que han deixat els EUA amb el boicot al G-20

Trump tempera la tensió amb Mamdani al Despatx Oval

El lloguer mitjà d’un pis amb una habitació es menja més del 40% del salari mitjà net en la majoria de les grans ciutats de la UE, segons indiquen les dades de l’estudi sobre els preus mundials 2025 del Deutsche Bank Research Institute. Ni tan sols arriba per llogar un pis petit a Lisboa, on el lloguer mitjà costa un 16% més que tot el salari net.

El lloguer mitjà d’un pis amb una sola habitació equival al 74% del salari net mitjà a Barcelona i Madrid, al 72% a Milà, al 65% a Roma, al 62% a Dublín, al 57% a Atenes, al 56% a Varsòvia, al 54% a Praga, al 52% a Budapest, al 50% a Amsterdam, al 46% a Estocolm, al 45% a Múnic i París, al 43% a Copenhaguen, al 40% a Berlín i Brussel·les, al 37% a Viena, al 35% a Hèlsinki i al 34% a Frankfurt i Luxemburg.