Guerra a l’est d’Europa

Zelenski s’obre a discutir el pla de pau per a Ucraïna impulsat per Trump

Kíiv, que hauria de reduir l’Exèrcit, lliuraria la part que controla del Donbàs i recuperaria zones de Zaporíjia i Kherson

Rússia evita comentar l’esborrany, elaborat suposadament en secret amb els EUA

Un dels 28 punts vetaria el desplegament de tropes estrangeres, fet que xoca amb la proposta europea

Zelenski s’obre a discutir el pla de pau per a Ucraïna impulsat per Trump
3
Es llegeix en minuts
Mario Saavedra
Mario Saavedra

Especialista en Internacional, política exterior, Estats Units, Xina, Ucraïna i Orient Pròxim

ver +

El president d’Ucraïna, Volodímir Zelenski, va rebre ahir oficialment l’esborrany del nou pla de pau dels Estats Units, que espera poder abordar els pròxims dies amb el seu homòleg nord-americà, Donald Trump, va informar l’oficina del president en el compte de Telegram. El líder ucraïnès es va mostrar obert a discutir-lo com a document de treball, segons assenyala el mitjà nord-americà Axios.

Per la seva banda, el portaveu del Kremlin, Dmitri Peskov, va insistir que Moscou no té "res de nou" per comentar sobre el pla, en què presumptament han treballat Rússia i els Estats Units secretament les últimes setmanes, a l’esquena d’Ucraïna i d’Europa. El Kremlin insisteix en la idea que repeteix des de la cimera celebrada l’agost a Alaska entre el president rus, Vladímir Putin, i Trump: que Rússia és oberta a un acord "que elimini les causes originals del conflicte".

Allau de filtracions

Des de dimecres s’ha produït una allau de filtracions de funcionaris nord-americans i russos a diferents mitjans internacionals sobre un presumpte pla de Trump de 28 punts per posar fi a la guerra a Ucraïna, al qual s’ha produït una altra allau de reaccions oficials i extraoficials de totes les capitals implicades: Moscou, Kíiv, Washington i Brussel·les. Tot això ha agitat el tauler de les negociacions, que estaven en punt mort des de fa mesos.

Els detalls que han transcendit perfilen un text molt alineat amb les exigències del Kremlin. Ucraïna s’hauria de retirar de les zones de Donetsk i Luhansk que encara no estan ocupades per Rússia (aproximadament el 15%) per lliurar-les a Rússia. Aquesta regió passaria a ser una zona buffer desmilitaritzada controlada per Rússia, segons el Kyiv Post. A canvi, Rússia pagaria a Kíiv una mena de "lloguer" anual per aquest territori, que continuaria sent, sobre el paper, de sobirania ucraïnesa.

Rússia es quedaria amb la resta del Donbàs que actualment ja controla, i que ha incorporat a la Federació de Rússia i colonitza de facto. Alguns mitjans afegeixen que Moscou es comprometria a tornar a canvi una part de les zones ocupades per l’Exèrcit rus a les regions de Kherson i Zaporíjia. La línia de cara al sud quedaria congelada i qualsevol retirada addicional es deixaria per a "futures negociacions".

Dins d’aquests 28 punts també s’hi inclouria la intenció russa d’afeblir la defensa ucraïnesa. Hauria de reduir l’Exèrcit fins a un 50% de la mida actual, renunciar a categories completes d’armament i acceptar límits estrictes al tipus d’ajuda militar estrangera que pot rebre. Entre altres coses, es vetarien els desplegaments de tropes estrangeres en territori ucraïnès.

Això entra en una col·lisió flagrant amb la proposta europea de la coalició de voluntaris, la qual pretén desplegar tropes per garantir el compliment d’un possible futur alto el foc.

Segons els mitjans, Ucraïna seria pressionada a concedir estatus oficial a la llengua russa i atorgar reconeixement formal a l’Església ortodoxa vinculada al patriarcat de Moscou, institució que els analistes consideren un dels instruments d’influència híbrida del Kremlin.

Notícies relacionades

Les primeres anàlisis apunten que es podria tractar d’un globus sonda per treure les parts de l’immobilisme i donar a cadascú alguna cosa del que vol. "Sembla que han volgut encabir-ho tot en un sol document: la posició russa, les propostes nord-americanes i una sèrie de propostes ucraïneses malinterpretades, per veure després quina part pot ser acceptable per a Ucraïna, quina part pot ser acceptable per a Rússia i què acabarà incorporant-se a l’estratègia final", analitza des de Kíiv per a EL PERIÓDICO Oleksandr Kraiev, del primer think tank ucraïnès, Ukrainian Prism. "Per fer servir una metàfora coneguda, el pla s’assembla a un plat d’espaguetis que es llança contra la paret per veure què s’hi queda enganxat. Crec que, ara mateix, els diplomàtics nord-americans a la Casa Blanca llancen espaguetis contra la paret i intenten veure què acceptarà Zelenski i els altres".

Hi ha fins i tot confusió sobre el mateix origen de la proposta, afirma aquest analista. En alguns mitjans s’apunta que ha sigut redactat pel vicepresident J. D. Vance i el secretari d’Estat, Marco Rubio, amb el negociador Steve Witkoff, abans de ser aprovat per Trump. D’altres suggereixen que podria ser simplement una proposta redactada exclusivament per Witkoff que després va ser segellada per Trump després de fer-se pública.