El primer ministre palestí exigeix que la reconstrucció de Gaza la pagui Israel

"Israel hauria d’assumir la responsabilitat de l’ocorregut i contribuir significativament, si no totalment, a la reparació dels danys i a la reconstrucció", va dir el primer ministre palestí, Mohammad Mustafa, en una roda de premsa a Brussel·les després de la primera reunió del grup de donants per a Gaza impulsat per la Unió Europea.

El cost humà de la guerra a Gaza és incalculable. Des que va començar el conflicte, gairebé 70.000 palestins han mort i 170.000 més han resultat ferits en els bombardejos israelians. Però els costos materials, amb bona part de la Franja reduïda a runa, també són importants. Palestina vol que Israel pagui per aquests costos.

Ho va dir Mustafa durant una roda de premsa després de reunir-se a Brussel·les amb representants dels governs europeus, una desena de països de la regió, però també de Noruega, el Japó, el Canadà i Nova Zelanda. L’objectiu era discutir com poden contribuir a l’agenda de reformes que acompanya l’ajuda financera per reforçar l’Autoritat Palestina, en el context de les negociacions de pau. La reunió va acabar sense anuncis sobre noves ajudes financeres a la reconstrucció, perquè, segons fonts comunitàries, no era la intenció. "No volem que sigui una conferència de recaptació de fons", va reconèixer una alta font comunitària, i va dir que Egipte organitzarà una conferència de donants en les pròximes setmanes.

El deute israelià

El primer ministre palestí va acusar Israel dels problemes financers que pateix la seva nació. "Si Israel complís les lleis i els acords signats i ens pagués el que ens correspon, no necessitaríem el suport de ningú", va dir. Des de fa mesos, el Govern israelià manté congelades les transferències dels impostos que recapta a la Cisjordània ocupada en nom de l’Autoritat Palestina.

"Israel és responsable de la situació financera actual, i, per descomptat, de la situació política, i esperem que ens paguin el que ens correspon immediatament", va insistir. Afegint que el Govern israelià s’hauria de fer càrrec també del cost de la reconstrucció de Gaza. La comissària europea per al Mediterrani, Dubravka Suica, va assegurar que la Comissió manté contactes diplomàtics amb Israel perquè reprengui les transferències, però va evitar valorar la petició de Mustafa sobre la reconstrucció.

Els ministres d’Exteriors de la UE també es van reunir ahir per discutir com contribuir al procés de pau. Per a la cap de la diplomàcia europea, Kaja Kallas, la resolució del Consell de Seguretat de les Nacions Unides sobre el pla del president dels Estats Units, que obre la porta a la creació d’una força d’estabilització internacional, suposa un "canvi en el joc".

Notícies relacionades

El Cidob destaca l’ús de la IA en la guerra entre els reptes mundials

Zelenski s’obre a discutir el pla de pau per a Ucraïna impulsat per Trump

Però perquè hi hagi un acord de pau, primer s’ha de mantenir el fràgil alto el foc. En paral·lel a aquestes reunions, Israel va portar a terme diversos bombardejos a la Franja. Almenys 32 palestins van morir, inclosos 12 nens i vuit dones, i 88 més van resultar ferits en l’últim recompte diari del Ministeri de Salut de Gaza. Els atacs van continuar ahir amb cinc víctimes mortals més. Israel va al·legar que les seves tropes havien patit un atac i van acabar provocant una de les jornades més letals des de l’entrada en vigor de l’alto el foc el 10 d’octubre passat.

L’oficina de mitjans del Govern de Gaza va denunciar que les forces israelianes van avançar amb tancs a la zona est de Ciutat de Gaza una distància de 300 metres, i van reposicionar els marcadors que limiten la línia groga imposada per l’alto el foc. La incursió va deixar desenes de famílies de la zona assetjades.