El Cidob destaca l’ús de la IA en la guerra entre els reptes mundials

Quan les guerres, els desastres climàtics i les batalles comercials donen pas a la fragmentació i la incertesa, els investigadors de totes les disciplines uneixen forces per donar sentit al que ja anomenen el nou ordre mundial. Aquest ha sigut l’objectiu de l’Anuari del Cidob, el centre de recerca en relacions internacionals establert a Barcelona, que s’ha centrat en "les guerres del futur, la geopolítica del canvi climàtic i la creixent rivalitat entre potències i la fragmentació global", segons va assenyalar ahir el president de la institució i qui va ser ex alt representant de la UE per a Política Exterior i Seguretat Comuna, Josep Borrell.

La fragmentació global s’ha precipitat amb la tornada del president Donald Trump a la Casa Blanca i les seves polítiques exteriors agressives amb la guerra aranzelària, segons Borrell, que va assenyalar igualment l’ascens dels BRICS, especialment de la Xina.

Reaccions lentes

Sobre l’augment de la perillositat de les guerres alimentades per les noves tecnologies i la intel·ligència artificial (IA), Borrell va alertar que la guerra a Ucraïna ha transformat tàctiques i equipaments, en concret amb l’ús de drons i de la IA. Quant al canvi climàtic, va assenyalar el cost humà d’una resposta lenta en la pugna per recursos estratègics i l’augment de desplaçats forçosos, en particular a l’Àfrica subsahariana.

Notícies relacionades

El primer ministre palestí exigeix que la reconstrucció de Gaza la pagui Israel

Zelenski s’obre a discutir el pla de pau per a Ucraïna impulsat per Trump

La gran pregunta del present és "quin futur ens espera", segons va voler assenyalar el conseller de Unió Europea i Acció Exterior, Jaume Duch, en la presentació de l’anuari. Un interrogant que, va explicar, obliga a actuar més enllà de les urgències del moment actual. Les "receptes del passat ja no serveixen" davant un triple desafiament –geopolític, tecnològic i climàtic– que redefineix les regles que durant dècades han sustentat l’ordre internacional.

"Som potser davant el final d’un sistema de gestió del món que, amb totes les seves injustícies, havia portat a nivells de progrés i pau inèdits", va asseverar. L’erosió del multilateralisme, el qüestionament del dret internacional i el retorn a "la llei del més fort" revelen, segons Duch, una tendència profunda que també exposa les fragilitats europees: una defensa delegada, una estabilitat financera fràgil i una base industrial insuficient.