La UE vol superar el "paternalisme" amb els països del sud del Mediterrani

Tres dècades després de l’anomenada Declaració de Barcelona, que advocava per una associació política i econòmica més forta entre Europa i l’Àfrica, el club comunitari mira d’enrobustir els llaços de cooperació amb els seus veïns del sud. Per això, fa un mes, Brussel·les va anunciar el Pacte pel Mediterrani, una nova estratègia per donar forma a aquesta ambició.

No obstant, el veïnat pot no ser suficient per forjar les aliances desitjades. "La UE ha de posar sobre la taula una oferta que sigui atractiva, alguna cosa més que la visió paternalista en què venem els nostres valors com els universals", va advertir Stefano Sannino, director general per a l’Orient Mitjà, Nord de l’Àfrica i el Golf de la Comissió Europea. El model bilateral proposat va més enllà de prestar ajuda als països mediterranis a canvi de l’adopció de polítiques concretes. "Hem de ser més humils", va afegir, "no establir què han de fer des de l’arrogància occidental".

La "bomba demogràfica"

El diplomàtic italià, secretari general del Servei Europeu d’Acció Exterior entre el 2021 i principis d’aquest any, va ser un dels ponents principals de la tercera edició d’European Bridges, una àgora organitzada per EL PERIÓDICO i Agenda Pública amb el patrocini de la Generalitat de Catalunya per connectar empreses i institucions europees per posar sobre la taula qüestions crucials de l’actualitat.

Sota el títol El Mediterrani com a pont i frontera entre Europa, l’Àfrica i l’Orient Mitjà, l’esdeveniment de Prensa Ibérica va aplegar ahir a la sala Ramón y Cajal de la Universitat de Barcelona diplomàtics, acadèmics i investigadors que van abordar els múltiples reptes que afronta la UE per desplegar aquesta estratègia de seducció davant potències com els EUA i la Xina. "Europa és més feble que el 1995 i això fa que mirar al sud sigui cada vegada més necessari", va apuntar Dolors Camats, directora de la Fundació Catalunya Europa. "Podríem haver tingut una cooperació molt més estreta amb el Nord de l’Àfrica que hauria donat resultats més pròspers per a les nostres societats".

La UE i els seus socis mediterranis encaren una allau de reptes pels quals necessiten fer front comú, com el canvi climàtic, la migració, l’autonomia energètica i la "bomba demogràfica" de la regió –en paraules de Camats– davant una Europa cada vegada més envellida. Sannino va advertir que, per respondre a aquestes problemàtiques, Brussel·les ha de mantenir una posició "flexible" per arribar a acords "país a país", però que els veïns del sud també "han de decidir què volen".

Notícies relacionades

La justícia europea obre la porta a reconèixer a tota la UE el matrimoni gai

Veneçuela amenaça les companyies que no volen al país

Sannino va avançar que el març del 2026 s’anunciaran els detalls del nou Pacte pel Mediterrani, que inclourà mesures per teixir un mercat comú, connectar les universitats europees amb les nord-saharianes i del golf Pèrsic, agilitzar la concessió de visats per garantir la lliure circulació d’acadèmics (i fer així que el coneixement flueixi) o ampliar el programa Erasmus als veïns del sud, proposta vista amb bons ulls per Nasser Kamel, secretari general de la Unió pel Mediterrani, present en la trobada.

¿Pot Europa mirar cap a l’est i, alhora, cap al sud? L’ampliació del club comunitari cap a països de l’est com Polònia i Hongria podria haver reduït l’aprofundiment de la UE, va indicar Camats. Això fa que creixi l’escepticisme amb les candidatures de Turquia, Macedònia del Nord, Montenegro, Sèrbia, Albània, Ucraïna, Bòsnia i Hercegovina, Moldàvia i Geòrgia. Sannino va assenyalar que tota relació és cosa de dos i que el compromís és crucial, i va avisar dels vents de guerra que bufen des de Moscou. "No hem de subestimar les amenaces de Rússia", va alertar. "La seguretat d’Europa està en risc. Els bàltics ho veuen més de prop, però això ens afecta a tots".