Els palestins temen que l’actual partició de la Franja es faci permanent

En el conflicte entre israelians i palestins qualsevol mesura temporal és sempre susceptible de convertir-se en permanent, particularment quan beneficia Israel. La història així ho ha demostrat. Temporal se suposava que havia de ser l’ocupació israeliana de Cisjordània i Gaza després de la seva conquesta el 1967, justificada pel Govern laborista de llavors com una potencial moneda de canvi per segellar un dia la pau amb el món àrab. O transitòria havia de ser la divisió administrativa de Cisjordània pactada en els Acords d’Oslo II (1995), per la qual Israel va retenir tota autoritat sobre el 61% del seu territori. Però ni una ni una altra s’han revertit, més aviat al contrari. Un patró que podria repetir-se ara a la devastada Gaza.

Múltiples indicis suggereixen que la seva divisió actual en dues meitats, contemplada com a mesura temporal en el "pla de pau" de Donald Trump, podria donar peu a una partició permanent, cosa que deixaria els seus dos milions d’habitants palestins sense més de la meitat del diminut enclavament. És "la solució dels dos estats, però dins de Gaza", com va explicar amb sarcasme corrosiu Ron Dermer, l’acabat de dimitir ministre d’Assumptes Estratègics d’Israel.

El dibuix actual és fruit de la primera fase de la treva, que va obligar l’Exèrcit israelià a replegar-se parcialment fins a l’anomenada línia groga a canvi de l’alliberament dels ostatges en poder de Hamàs. Les regions a l’est de la demarcació estan avui controlades pels militars israelians i quatre milícies locals al seu servei. Una zona que comprèn el 53% del territori i que ha sigut despoblada a la força durant els dos anys d’assalt militar. Aquesta Gaza oriental inclou el gruix de les terres de cultiu, així com les àrees frontereres del sud i el nord de Gaza, on s’aixecaven Rafah (sud) i Beit Hanoun i Beit Lahia (nord), avui completament destruïdes. En la resta del territori, controlat per Hamàs, s’amunteguen els dos milions de palestins, assentats entre les ruïnes i en campaments improvisats. El seu accés al mar per pescar continua prohibit, segons les Nacions Unides.

Des de l’alto el foc, Israel ha anat demarcant aquesta línia groga amb blocs de formigó del mateix color. Mirar de creuar-los sol pagar-se amb la vida, com va advertir el mes passat el ministre de Defensa israelià, Israel Katz: "Qualsevol violació o intent de traspassar la línia serà enfrontat a trets". No era un farol. 260 palestins han mort des de la treva i més de 600 han resultat ferits, segons les autoritats gazianes.

Aquest nou Mur de Berlín sobre les cendres de Gaza hauria de ser només temporal. La segona fase del pla de la Casa Blanca contempla la retirada dels soldats israelians fins al perímetre de la Franja, que haurien de ser reemplaçats per una força d’estabilització internacional, encarregada de monitorar el desarmament de Hamàs i garantir que la treva es manté perquè pugui començar la reconstrucció. Però el pla no fixa terminis ni mecanismes d’implementació. I els obstacles s’estan acumulant: Hamàs només ha mostrat la seva disposició a desarmar-se parcialment; i d’altra banda, cap país ha confirmat la seva participació en la força multinacional, entre altres coses perquè Israel continua tancat que l’Autoritat Palestina pugui exercir cap paper en el futur de Gaza.

La conseqüència és que aquesta segona fase del pla està "pràcticament paralitzada", segons mitja dotzena de diplomàtics europeus. Però ni Israel ni els EUA s’han creuat de braços. Israel ha començat a construir infraestructures a l’est ocupat de la Franja. Des d’incipients bases militars fins a instal·lacions d’aigua i electricitat, segons The Wall Street Journal. Tot amb aparent vocació de permanència, com desitgen els membres més a la dreta de la coalició d’extremistes que dirigeix Netanyahu. "Els militars israelians diuen estar preparant-se per a la possibilitat que la línia groga es converteixi en la seva posició defensiva de manera indefinida", va escriure el rotatiu. Alhora han continuat dinamitant el poc que queda dret a la seva zona ocupada. Han volat almenys 1.500 edificis des de l’inici de la treva, segons la BBC.

Notícies relacionades

El Consell de Seguretat de l’ONU aprova el pla de Trump per a Gaza

No és pau per a Gaza

Col·legis, clíniques...

Paral·lelament, els EUA ja han dit que res es reconstruirà a la Gaza occidental, on sobreviuen dos milions de persones entre malalties, gana i misèria fins que Hamàs es vaporitzi. "No es destinaran fons de reconstrucció per a les zones que Hamàs encara controla", va dir taxativament Jared Kushner, gendre de Trump i un dels ideòlegs del pla. En canvi sí que hi ha plans per construir "una nova Gaza" a les zones controlades per l’Exèrcit ocupant. Inicialment al sud, on s’estaria planificant la construcció d’"escoles, clíniques i edificis públics". Suposadament per als palestins, tot i que Israel ja ha dit que els que s’instal·lin a la seva zona no podran tornar a l’altra.