França ret homenatge a les víctimes del Bataclan amb la mirada en la unitat

Per primera vegada després dels atemptats, ahir es va portar a terme una cerimònia d’Estat austera, sense discursos polítics, com van demanar les víctimes. Als llocs on van morir 132 persones i van quedar ferides més de 350, les autoritats van recórrer els punts principals on es van produir els atacs fins a arribar a la sala Bataclan. Allà un centenar de víctimes i familiars han recordat els qui ja no hi són, però també els qui van sobreviure i es van emportar a casa el "monstre", com el descriu el supervivent francoxilè, David Fritz. "Em llevo cada matí per les 132 persones que ja no poden fer-ho", va afirmar durant l’acte davant el Bataclan, Bruno Poncet, supervivent de l’atemptat.

Ben a prop d’allà, desenes de persones van seguir el memorial des de la plaça de la República, on l’Ajuntament havia instal·lat unes pantalles gegants sota la frase Fluctuat nec mergitur (‘batuda per les onades, però no enfonsada’), lema de la ciutat de París. Entre les flors i les espelmes que els ciutadans hi dipositaven, el pedestal del monument s’omplia de missatges commovedors: "París, us recorda. Els taxistes també", es llegia en una corona de flors. "Potser tindràs el nostre odi, però la nostra llibertat, mai", va escriure algú en una nota que acompanyava una espelma.

"Érem en un bar pròxim, era divendres i vam començar a sentir rumors de diversos atacs. L’amo del bar ens va dir que abaixaria la persiana i que teníem dues opcions: o anar-nos-en a casa o refugiar-nos al soterrani del bar. Ens vam quedar fins a la una del matí al soterrani d’aquell bar", explica Matthieu, jove que va acudir a la plaça a l’hora de dinar per deixar un ram de flors.

Campanes i música

A les 18.00 hores, les campanes de Notre-Dame de París i de quatre esglésies més van sonar en honor a les víctimes, per marcar l’inici de la cerimònia d’inauguració del jardí 13 de Novembre del 2015, situat al centre de la capital. Van assistir a l’acte el president Emmanuel Macron, la presidenta de l’Assemblea Nacional, Yaël Braun-Pivet, i l’alcaldessa de París, Anne Hidalgo, entre d’altres, a més d’altres autoritats internacionals.

Alguns dels protagonistes que aquella nit van ajudar a salvar vides i a assistir els ferits van llegir els noms de les 132 persones assassinades, acompanyats per les actuacions de Jarvis Cocker, líder del grup britànic Pulp, i Brothers in Arms, que van posar la música a l’homenatge. Les notes de rock i les paraules es van entrellaçar en un profund silenci compartit. El cim de l’emoció va arribar amb l’actuació del cantant Jesse Hugues, líder de la banda Eagles of Death Metal que tocava al Bataclan la nit de l’atac.

"Continuarem amb el Govern construint la seguretat sense sacrificar la llibertat", va afirmar el president de l’associació 13onze15, Philippe Duperron, durant la cerimònia i va insistir que continuaran treballant perquè joves integrats no acabin en el gihadisme.

L’acte va concloure amb el discurs del president Emmanuel Macron, que durant el dia s’havia limitat a agrair als serveis d’emergències i a la brigada d’intervenció de la policia la seva tasca aquella tràgica nit del 13 de novembre. Macron va descriure el dolor de les víctimes, com a "insensat, injust i insuportable". Un patiment que ressorgeix cada vegada que un altre atac castiga França. "Els van dir que tornessin a la normalitat, però no hi ha res de normal en una vida truncada en la plenitud –va declarar–. No podem donar significat al 13 de novembre, però sí que podem donar-ne al 14 de novembre".

El final d’una etapa

Notícies relacionades

El "dement" Trump, segons Epstein

Ezio Gavazzeni: "Mataven a tothom: nens, dones, homes i avis"

Aquest desè aniversari també era un motiu per tancar una etapa. Les víctimes senten la necessitat de girar full, com va explicar el francoxilè David Fritz Goeppinger, supervivent del Bataclan: "És moment de passar a una altra cosa. Ja he complert la meva tasca, com a testimoni i víctima. (...) Vaig decidir que no vull ser més víctima, perquè això no és una professió, tampoc és una identitat i és una cosa que no em permet continuar endavant".

L’associació de Life for Paris, creada després dels atemptats, també ha decidit dissoldre’s avui. El seu president, Arthur Dénouveaux, creu que els supervivents "ja no necessiten això per viure".