Ezio Gavazzeni: "Mataven a tothom: nens, dones, homes i avis"

La seva denúncia ha aixecat una enorme atenció mediàtica.

No em sorprèn la indignació gairebé planetària que s’ha creat. Parlem d’un mal que actua com en un videojoc, amb víctimes que no t’importen, que veus a través d’un visor i a les quals mates sense més ni més. De la indiferència més malvada, perquè és gratuïta. És una cosa que ha nascut des de dins.

¿Parla d’Europa?

Des de dins de les nostres societats, sí, perquè tots els clients [franctiradors] eren occidentals: molts italians, però també alemanys, anglesos, francesos…

¿I espanyols?

No tenim testimonis que indiquin la presència d’espanyols. Hi ha testimonis que fan referència directa a italians i que esmenten aquestes altres nacionalitats de què he parlat. El testimoni també va parlar dels EUA i el Canadà.

¿De quants turistes franctiradors parlem: 5, 10, 100?

No puc confirmar aquesta dada perquè forma part de la investigació judicial en curs. Només puc dir que el 50% eren italians.

Ha descrit aquesta gent com a adinerada, amb bona reputació, empresaris i apassionats de les armes. ¿Què més ha pogut reconstruir de les seves identitats? ¿Hi ha gent coneguda?

Darrere d’això no hi havia motius polítics. Parlem d’empresaris i professionals amb molts diners. Un safari individual per a un cap de setmana, que és quan es feien, podia costar l’equivalent a un pis de tres habitacions en una bona zona de Milà, és a dir, uns 250.000 o 300.000 euros d’avui. Parlem de gent rica, molt integrada en la societat, amb reputació, que anava a polígons de tir, apassionada de la caça i segurament vinculada als safaris d’animals a l’Àfrica.

¿Vol dir que els que ho van orquestrar estan vinculats a la caça il·legal d’animals a l’Àfrica?

No. Però sí que n’hi havia d’involucrats en safaris [d’animals] a l’Àfrica. Gent potser cansada de caçar animals i prou que volia apujar el llistó, tenir més adrenalina.

¿El tràfic de drogues i armes té relació amb aquesta història?

No directament, però sí que van ser fenòmens col·laterals, que transitaven pels mateixos canals.

I les armes, ¿on les compraven? ¿A Itàlia?

Diguem que sí i no. En algun cas els les proporcionaven allà.

I les organitzacions...

Com he dit, no puc explicar gran cosa, ja que he entregat tota la documentació a la fiscalia [de Milà]. Puc dir això: si soc un empresari de Milà i vull disparar a civils durant una guerra, i he de passar per checkpoints, trobar-me delinqüents i travessar les línies serbobosnianes fins a arribar als turons de Sarajevo, necessito que hi hagi algú que m’acompanyi.

¿Però parlem d’una xarxa italiana, europea, local?

Tampoc puc respondre: posaria en perill la investigació judicial en curs. Sí que parlem d’una organització amb ramificacions, i per això [els fiscals] investiguen tant els clients com l’organització.

¿Hi ha vincles amb el crim organitzat italià?

Podria ser, podria ser...

¿És veritat que pagaven més per disparar contra nens?

El que puc dir és que no els rebutjaven [els nens], això no, de cap manera. Mataven a tothom: nens, dones, homes i avis. No excloïen a ningú.

¿I només anaven a Sarajevo?

No. Sarajevo era el lloc on era més fàcil amagar-se als turons, però aquestes caceres també tenien lloc a Mostar, Pale, Srebrenica i altres ciutats bosnianes on els musulmans bosnians havien sigut encerclats pels serbobosnians. Portaven els turistes a Bòsnia i després decidien. Sarajevo era la preferida perquè era la més gran, amb més població, més fàcil per matar-hi. A Mostar, la gent es podia amagar més bé.

¿Sap quant temps van durar aquests safaris?

Tots els caps de setmana des de 1992 fins a 1996. Van començar de seguida, poc després que es van adonar que hi havia un negoci.

¿Les víctimes tindran justícia?

El problema és que les víctimes eren a Sarajevo, i els organitzadors [dels safaris] no eren estúpids: els feien disparar amb les mateixes armes que utilitzaven els serbobosnians. ¿Com es pot distingir qui va disparar contra un nen o una dona? Per això també, juntament amb el meu equip d’advocats, hem suggerit a la ciutat de Sarajevo que es presenti com a part perjudicada. Si ho fa, la ciutat també serà la víctima.

Notícies relacionades

El "dement" Trump, segons Epstein

França ret homenatge a les víctimes del Bataclan amb la mirada en la unitat

¿És possible arribar a identificar els clients?

Sí. És possible que en trobin dos o tres. Hi ha proves.