Salut democràtica
Brussel·les obre la porta a crear un centre europeu contra la desinformació unint forces amb els governs
L’Executiu no té un calendari específic de quan podria estar en marxa ni una estimació dels recursos que s’hi destinaran
La Comissió Europea ha anunciat aquest dimecres la seva intenció de crear un Centre de Resiliència Democràtica amb què espera reforçar la cooperació amb els governs en la seva lluita contra la desinformació i els intents d’ingerència de tercers països, però no ha revelat detalls sobre quan estarà llest, quins recursos tindrà o com treballarà.
«La nostra democràcia està sent atacada», va assegurar la presidenta de l’Executiu comunitari, Ursula von der Leyen, durant el seu discurs sobre l’estat de la Unió el mes de setembre passat. L’alemanya va anunciar llavors la creació d’un centre per combatre els intents de «manipulació i desinformació» que «erosionen» la democràcia europea. Aquest dimecres, el seu executiu ha posat la proposta sobre la taula.
«A tot el nostre continent i més enllà, els règims autoritaris estan utilitzant tàctiques híbrides» amb l’objectiu d’«erosionar la confiança de la ciutadania, explotar les divisions i influir en les eleccions i, en última instància, desestabilitzar i soscavar les nostres institucions i les nostres democràcies», ha dit el comissari de Justícia, Michael McGrath, durant una roda de premsa.
L’escut democràtic
El Centre de Resiliència Democràtica que la Comissió ha presentat aspira a unir forces amb els governs de països membres i candidats, a més d’altres agències i oficines de la UE, inclosa l’ala diplomàtica del bloc que lidera Kaja Kallas. «Som més forts i més efectius quan treballem junts», ha assegurat McGrath.
La Comissió confia que el centre faciliti l’intercanvi d’informació i el desenvolupament de capacitats per fer front als intents de manipulació i ingerència estrangera. En particular, haurà de contribuir a millorar el coneixement, l’habilitat de detectar i identificar amenaces i crear un sistema d’alerta i resposta ràpid i sòlid. Una altra de les seves tasques serà conscienciar i sensibilitzar la població.
Segons la Comissió, el centre en realitat s’anirà creant progressivament i es basarà en «la participació voluntària dels estats membres i a les seves aportacions», tot i que estarà obert també a països candidats. També obre la porta que puguin unir-s’hi altres governs aliats.
Sense detalls
Brussel·les reconeix que bona part de les institucions i els governs ja tenen eines per fer front a aquestes qüestions. El que espera és poder coordinar aquests esforços a través del centre. «El Centre funcionarà principalment com un espai dedicat a l’intercanvi i la cooperació operativa entre les institucions de la UE i els estats membres», descriu el text de la proposta.
Fonts comunitàries reconeixen que no hi ha un calendari específic per posar-lo en marxa, tot i que l’objectiu és que el centre estigui funcionant l’any vinent. A la pràctica haurà de servir de pont entre l’ala diplomàtica de la UE –el Servei d’Acció Exterior– i la mateixa Comissió Europea, no està clar encara en quin departament s’ubicarà ni quins recursos, humans i econòmics, rebran.
Focus en l’àmbit digital
Bona part de les mesures que la Comissió ha anunciat aquest dimecres s’inclouen en legislacions o institucions que ja existeixen. Per exemple, Brussel·les insisteix en la importància de la llei de serveis digitals –que regula els continguts a la xarxa– o la llei d’intel·ligència artificial, per lluitar contra la desinformació.
Respecte a la primera, Brussel·les estudia crear un sistema d’alerta en cas de crisi per facilitar la resposta quan hi hagi campanyes de desinformació transfrontereres, massives. Pel que fa a la segona, l’Executiu estudia crear una guia sobre el potencial ús i impacte de la intel·ligència artificial en campanyes electorals, que ja ha sigut problemàtic en el passat.
Brussel·les crearà també una xarxa voluntària d’‘influencers’, conscient del pes que poden tenir quan s’involucren en campanyes electorals. La Comissió «fomentarà les normes ètiques i els compromisos voluntaris» pel que fa a la difusió d’informació i recolzarà els que promoguin l’alfabetització digital.
Notícies relacionadesMcGrath ha explicat que les mesures que la Comissió proposa tenen com a objectiu garantir «que els ciutadans de la UE puguin exercir el seu dret democràtic en eleccions lliures i justes». A més, que puguin fer-ho «sense ingerències» a l’hora de formar les seves opinions.
La proposta de crear un centre contra la desinformació se suma a l’intent també d’establir un servei d’intel·ligència al si de la Comissió Europea. Una proposta que tampoc s’ha fet oficial, però que també seria un petit equip dins de l’executiu, molt lluny del pes i els recursos d’aquest tipus de projectes en l’àmbit nacional.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
- Infraestructures clau a Catalunya El Govern preveu tres noves estacions d’AVE i dues grans línies de tren interiors
- Estratègia 2025-2050 Catalunya dissenya la seva xarxa ferroviària del futur: tres noves estacions AVE, empresa pública de trens i dos grans eixos que reordenen el mapa
- INFORME DE LA CAMBRA DE COMERÇ I LA DIPUTACIÓ La IA sacseja les oficines i destrueix en dos anys 2.700 llocs de treball a BCN
- Comissió Europea Espanya, entre els països amb una pressió migratòria "desproporcionada"
- El fenomen de ‘lux’ L’Escolania es defensa per cantar en castellà en el disc de Rosalía
- Les finances del club Un informe impulsat per Vilajoana apunta que el Barça és el club més endeutat de la història del futbol europeu
- Nova cartografia Catalunya amplia un 30% les seves zones amb risc d'inundació: hi ha 170 quilòmetres més en risc
- Judici al fiscal general El fiscal general nega haver fet arribar «a persona aliena a la fiscalia» el correu en què González admetia dos delictes
- Control emocional La psicología feminista visibiliza las formas más sutiles del machismo
- Agressió sexual Violada i retinguda en contra la seva voluntat més de dues hores a Manresa: la Fiscalia demana 21 anys de presó per a l'acusat
