Rússia recluta amb enganys cubans carn de canó en la guerra d’Ucraïna

Els relats del Michel i la Solanch, desgranats amb grans dosis d’angoixa, s’assemblen com dues gotes d’aigua. Són dos germans, establerts als EUA, de joves cubans enrolats a l’illa caribenya mitjançant enganys i falses promeses per viatjar a Ucraïna a fi de col·laborar en la invasió llançada pel Kremlin contra el país veí, ja fa tres anys i mig.

Tant l’un com altre han perdut la pista dels seus familiars en circumstàncies que les autoritats militars russes eviten aclarir, i aprofiten cada ocasió en què la premsa els posa un micròfon al davant per demanar als seus compatriotes que no es lliurin a aquest joc i no es creguin cap oferta atractiva per participar en una guerra tan "llunyana".

De Varadero a Moscou

El Michel, que pateix d’un càncer als ossos que li ha limitat la mobilitat, té un cert sentiment de culpa per la desaparició, fa un any, del seu germà Yoan Viondi Mendoza, un jove amb un grau de retard mental i amb el qual se sentia molt unit després de la mort del seu pare, cosa que el va deixar sol al paupèrrim barri de Villamaría, a l’Havana, als 17 anys.

Des dels EUA, mantenia contacte telefònic constant amb el seu parent, però arran del possible allistament van tenir una discussió molt forta i es va "bloquejar" durant una setmana, recorda. Quan el Yoan va reaparèixer a les seves xarxes socials, ja era a Moscou, després d’haver volat a la capital russa des de Varadero, a punt de firmar el contracte per enrolar-se a l’Exèrcit rus.

El Michel pensa que si el seu germà no l’hagués bloquejat l’hauria aconseguit convèncer que aquella oferta tan generosa, plantejada per una dona cubana, que es deia Diana, establerta a Moscou, i que li prometia 2.000 dòlars al mes, vacances pagades al cap d’11 mesos i un passaport rus a canvi de fer tasques logístiques com ara excavar trinxeres i reconstruir edificis destruïts a la rereguarda russa, tenia amagada una lletra petita: li podria costar la vida.

Frau exposat

El frau va quedar ben clar el dia en què el Yoan es va presentar a Riazan, una població pròxima a Moscou i seu d’importants instal·lacions militars de l’Exèrcit rus, a firmar el contracte. El Michel li havia demanat que hi anés amb el telèfon mòbil per traduir simultàniament el document en què havia d’estampar la firma. Però li van impedir d’entrar al recinte amb el dispositiu i "mitjançant coaccions i amenaces", explica el seu germà, es va veure forçat a escriure el seu autògraf en un text redactat en una llengua que desconeixia sense ni tan sols saber a què es comprometia en aquell moment. "La impotència se’m menjava per dins: hauria volgut tenir ales i volar amb un coet fins allà", recorda.

Intent de fuga

Immediatament, el Yoan va ser traslladat des de Riazan fins a Donetsk, població ucraïnesa sota ocupació russa pròxima a la línia del front bèl·lic. Quan hi va arribar, el van instal·lar en una carpa que compartia amb desenes de combatents, la majoria d’ells de països estrangers, i on li van proporcionar entrenament militar. Després de comprovar que no hi havia res del que li havien dit al seu país d’origen que fos veritat, va mirar d’escapar-se i tornar a Moscou, però no hi va haver manera de sortir-se’n. La capital russa quedava a 1.200 quilòmetres de distància, "com de Santiago de Cuba a Ciutat de Mèxic, li havien retirat el passaport i no podia pujar a cap tren", diu el Michel.

Notícies relacionades

L’ambaixada russa, en el punt de mira per reclutar cubans

Les iranianes es treuen el vel

Quan va tornar a la seva unitat militar, va estar arrestat durant tres setmanes i es va quedar a Donetsk, lluny del front militar, on durant un temps va portar a terme tasques exemptes de perill com, per exemple, repartir menjar als soldats o recollir restes de cossos desmembrats.

Després d’uns quants intents de tornar-lo a enviar al front bèl·lic, el Michel va perdre la pista del seu germà un dia d’octubre del 2024. "Li havien promès que el llicenciarien i que el tornarien a casa, però hi vaig perdre el contacte", recorda. No creu pas que l’enviessin al front, i tampoc no descarta que el matessin allà mateix, perquè s’havia convertit en un maldecap per al seu comandant, Roman Borsuk.