Un mal clima
¿Destinaria una part dels seus impostos a preservar la selva amazònica? En el moment en què les parts implicades es reuneixen a Belém, a la desembocadura del riu Pará, capital amazònica, la selva continua dessagnant-se i el clima va a pitjor.
Tres dècades després que es creés aquesta conferència multilateral, amb la idea de frenar les emissions de CO2 que escalfen el planeta, el món està passant per un dels seus pitjors malsons climàtics. Els Estats Units han deixat de creure que és important. L’absència de representants del govern del país que més emissions genera per habitant és un llast, sens dubte, per a aquesta cimera al Brasil. Però no únicament, amb una geopolítica més polaritzada que mai, amb les institucions multilaterals sense capacitat de reacció, no sembla una cimera prometedora. Aquest últim any hem tingut més catàstrofes devastadores. Des que es va establir el límit raonable de no augmentar més d’1,5 graus des de l’època industrial, el 2025 ja l’hem superat. El que ens queda per davant comença a inquietar perquè, de totes les possibles crisis que ens amenacen, la del clima ens afecta a tots. És la gran crisi global. La que dispararà malalties infeccioses i cròniques, la que ja desplaça milions de persones en àmplies zones del planeta, la que genera pluges torrencials com la dana o sequeres persistents que impedeixen desenvolupar cultius.
La reunió de la COP seria el lloc on no només hauria d’alçar-se la veu d’alarma sinó implantar polítiques que frenin aquesta bogeria. No obstant, des de ja fa uns anys en aquestes reunions tenen un pes desproporcionat els estats productors de combustibles fòssils, i companyies extractores que envien un exèrcit d’advocats per evitar que canviï res. Sabem que estem malament, molt malament. El que hauríem d’esperar d’aquesta cimera són mesures radicals, com destinar impostos per mantenir les selves que oxigenen el planeta al Brasil, el Congo o Borneo. Potser, si les fem de tots, tindrem més força per demanar explicacions i frenar els que només generen mal clima.
- RUTA El tresor més ben guardat de Lloret de Mar
- 50 anys de la invasió del Sàhara Occidental Espanya va tenir un pla de guerra contra el Marroc l’any 1975
- Campanya ‘Junts s’explica’ El ‘superdissabte’ de Junts: 111 carpes i un miler de voluntaris per mirar de marcar perfil després de la ruptura amb el PSOE
- Ampli suport Una cita per fomentar el diàleg entre diferents
- Gest després de la ruptura El Govern central desbloqueja la llei contra la multireincidència de Junts malgrat témer una clatellada de l’esquerra
