Un mal clima

¿Destinaria una part dels seus impostos a preservar la selva amazònica? En el moment en què les parts implicades es reuneixen a Belém, a la desembocadura del riu Pará, capital amazònica, la selva continua dessagnant-se i el clima va a pitjor.

Notícies relacionades

Setge internacional a l’hantavirus: ¿com es prepara la resta del món per afrontar els casos de l’Hondius?

L’Iran obre la porta a la Xina com a país mediador davant la imminent visita de Trump a Pequín

Tres dècades després que es creés aquesta conferència multilateral, amb la idea de frenar les emissions de CO2 que escalfen el planeta, el món està passant per un dels seus pitjors malsons climàtics. Els Estats Units han deixat de creure que és important. L’absència de representants del govern del país que més emissions genera per habitant és un llast, sens dubte, per a aquesta cimera al Brasil. Però no únicament, amb una geopolítica més polaritzada que mai, amb les institucions multilaterals sense capacitat de reacció, no sembla una cimera prometedora. Aquest últim any hem tingut més catàstrofes devastadores. Des que es va establir el límit raonable de no augmentar més d’1,5 graus des de l’època industrial, el 2025 ja l’hem superat. El que ens queda per davant comença a inquietar perquè, de totes les possibles crisis que ens amenacen, la del clima ens afecta a tots. És la gran crisi global. La que dispararà malalties infeccioses i cròniques, la que ja desplaça milions de persones en àmplies zones del planeta, la que genera pluges torrencials com la dana o sequeres persistents que impedeixen desenvolupar cultius.

La reunió de la COP seria el lloc on no només hauria d’alçar-se la veu d’alarma sinó implantar polítiques que frenin aquesta bogeria. No obstant, des de ja fa uns anys en aquestes reunions tenen un pes desproporcionat els estats productors de combustibles fòssils, i companyies extractores que envien un exèrcit d’advocats per evitar que canviï res. Sabem que estem malament, molt malament. El que hauríem d’esperar d’aquesta cimera són mesures radicals, com destinar impostos per mantenir les selves que oxigenen el planeta al Brasil, el Congo o Borneo. Potser, si les fem de tots, tindrem més força per demanar explicacions i frenar els que només generen mal clima.