Audrey Tang: "La IA posa l’humà en un bucle, com un hàmster en una roda"

¿En què consisteix el model de democràcia digital que va implantar a Taiwan?

El 2014, a Taiwan, el president Ma tenia una aprovació del 9%, fet que significa que, en un país de 24 milions d’habitants, per qualsevol cosa que deia, 20 milions de persones s’hi oposaven. Una part de la raó era que les xarxes socials van canviar per primer cop de la font de seguiment, on seguim les mateixes persones i veiem el mateix món, a la font For You, que dispara la polarització a l’amplificar les nostres diferències, i d’això en dic xarxes antisocials. La democràcia digital és, per a mi, fer el contrari: escoltar la gent perquè pugui participar en el debat polític.

¿Com diria que es va traduir això al seu país?

Amb les protestes, la societat civil va debatre durant tres setmanes i va acordar un conjunt bàsic de principis amb què no se sentia ningú gaire infeliç. Això difereix de la manera tradicional d’afegir vots, que deixa un 60% de la gent molt feliç i el 40% profundament infeliç. Aquesta nova manera d’escoltar la gent va portar el president del Parlament a dir que calia seguir idees del poble perquè eren millors que les dels diputats. Una vegada al Govern, vam crear sistemes per replicar aquest procés sense ocupar de nou el Parlament, sinó de manera digital. Internet no és solament una plataforma de difusió, també una àmplia plataforma d’escolta.

En ple segle XXI, ¿hi ha democràcia real sense internet?

A Taiwan, la internet de banda ampla és un dret humà. Tant si ets dalt de les muntanyes com a les illes, el teu accés a la xarxa està garantit. Internet permet la formació de comunitats molt unides més enllà de l’àmbit físic hiperlocal immediat. Ara, amb internet, pots formar una comunitat que es defineix per la proximitat de valors compartits. I crec que això és realment la base de la democràcia al segle XXI.

¿Com es podria exportar aquest model a Espanya?

Calen dues coses. La primera és el compromís d’escoltar la gent. Seria tan senzill com buscar punts en comú a la xarxa i afegir-los en l’ordre del dia de cada reunió de l’Ajuntament. La segona és que hi hagi una urgència compartida per la transparència.

¿Com es pot desplegar sense ampliar la bretxa tecnològica entre joves i gent gran?

Com passa amb eines locals com és el cas de Decidim, l’objectiu és ampliar la participació sense substituir les reunions presencials, en què s’estableix una veritable relació entre persones amb diferents opcions polítiques. En dic tecnocomunitarisme: no es tracta que la gent s’adapti a la tecnologia, sinó de posar la tecnologia al servei de la comunitat.

Ha assessorat Gavin Newsom a Califòrnia i el Japó. ¿Li han demanat consell, a Espanya?

Sí, he mantingut moltes converses amb organitzacions de la societat civil. I, ara que soc a Barcelona, tinc moltes ganes de treballar més amb els líders locals que volen provar aquest mètode.

La Xina amenaça d’envair Taiwan, una illa que reclama com a pròpia. ¿Creu que estem a prop d’aquest escenari?

Taiwan ha sigut, durant els últims 12 anys, el principal objectiu mundial respecte als atacs de polarització. No es tracta de desinformació; els atacants troben una divisió social real i amplifiquen els extrems. Ja ho vam veure amb la pandèmia. Hem après que desmentir els rumors no funciona en aquest cas, perquè no es tracta de res d’estrictament fals. Així que, en comptes de refutar-los, els hem de desmentir per endavant mitjançant l’anomenat "humor sobre el rumor». A Taiwan vam recórrer als mems per desacreditar aquests atacs i, de fet, va calmar la conversa.

Meredith Whittaker, de Signal, veu la IA generativa com una altra eina de vigilància de les grans tecnològiques. ¿Hi coincideix?

Sí, jo distingeixo entre IA addictiva i l’assistida. La primera situa l’humà en un bucle, com un hàmster en una roda. L’hàmster pot sentir-se molt bé perquè realment necessita fer exercici, però no té control sobre cap a on va. En realitat, no va enlloc. L’únic resultat real és més polarització. En un règim capitalista de vigilància, el disseny de la IA maximitza la participació mitjançant la indignació perquè així pot extreure més dades.

Notícies relacionades

Creixen les acusacions de neteja ètnica de tribus no àrabs al Sudan

Trump s’obre a permetre que Hongria continuï comprant petroli i gas rus

A Silicon Valley es pregona la idea d’una hipotètica superintel·ligència superior als humans.

Crec que això es deu a la falta d’imaginació. Aquesta idea és com tenir un cotxe que només té un pedal per accelerar i un fre. El que faria seria abocar-nos al precipici. Els acceleracionistes i els qui veuen la fi del món en la IA donen bons titulars, però, per a mi, la part important del cotxe és el volant. I aquest ha d’estar en mans de tothom. Nosaltres, les persones, ja som la superintel·ligència.