Els demòcrates intenten recompondre’s de la derrota sense un pla ni un líder clar

Mancats de programa i cohesió, els progressistes nord-americans encara miren de comprendre per què van perdre davant l’actual mandatari

Els demòcrates intenten recompondre’s de la derrota sense un pla ni un líder clar

Associated Press/LaPresse

2
Es llegeix en minuts
Irene Benedicto
Irene Benedicto

Redactora d'Internacional

ver +

Un any després de la derrota electoral que va tornar Donald Trump a la Casa Blanca, el Partit Demòcrata segueix sense rumb. No ha aconseguit entendre per què va perdre, no té una estratègia coherent i pateix una evident falta de lideratge. "El partit passa una autèntica crisi de lideratge", explica a EL PERIÓDICO el politòleg Seth Masket, director del Centre de Política Americana de la Universitat de Denver. "Els votants demòcrates i els que busquen una alternativa a Trump tenen dificultats per identificar exactament qui són els demòcrates avui. No saben qui són els seus líders. No hi ha una figura clara".

El desconcert té l’origen en una pregunta que el partit encara no ha sabut respondre: per què va perdre les eleccions presidencials del 2024. "Necessiten una explicació de per què van perdre per, a partir d’aquí, saber com guanyar en les pròximes eleccions", afirma Masket. Algunes veus apunten a la debilitat de la candidatura de Kamala Harris; d’altres, a la falta de posicionament sobre la guerra a Gaza o a la incapacitat per oferir una alternativa econòmica convincent. Enmig d’aquest debat, l’únic que sembla clar és que els demòcrates no aconsegueixen projectar una identitat reconeixible.

Aquesta falta d’identitat s’agreuja en un escenari polític en el qual Donald Trump continua imposant la seva narrativa. "Hi ha confusió sobre el que fa que Trump guanyi. Ell triomfa malgrat els escàndols que enfonsarien qualsevol altre candidat, i els demòcrates encara no entenen com competir en aquest terreny", apunta Masket. El resultat és un Partit Demòcrata atrapat entre la nostàlgia d’un passat en què la política es construïa generant consensos entre rivals i la necessitat urgent de redefinir-se davant una nova realitat política en què es prioritza la confrontació.

Si el desconcert ideològic és evident, la divisió interna agreuja el problema. "Gran part de les dificultats dels demòcrates prové de les disputes entre faccions, que impedeixen articular un pla d’acció coherent", explica a aquest diari Liz Suhay, professora de Ciència Política a l’American University, a Washington D. C. Segons el seu parer, el partit es veu frenat per tensions entre la seva ala més moderada i la més progressista, entre la resistència silenciosa i el reclam per fer un pas endavant en la defensa d’assumptes socials com el dret a l’avortament, que no està garantit en gran part dels EUA en l’actualitat, el final de les polítiques repressives antiimmigració i el respecte dels drets LGTBIQ+.

Més que un cop de volant quant a programa polític, Suhay defensa que els demòcrates necessiten repensar el seu ordre de prioritats i la seva manera de comunicar-les: "No es tracta de canviar radicalment l’agenda, sinó de deixar de fer tests de puresa ideològica interns. Es tracta de fer una política més intel·ligent".

Notícies relacionades

La classe mitjana

"El Partit Demòcrata necessita una agenda més clara que se centri en les qüestions que més preocupen als nord-americans, sobre les quals es parla a la taula de la cuina", afirma. Es refereix a l’augment del cost de vida, sobretot derivat del preu de l’habitatge, la salut, l’accés a l’educació superior o a la cura infantil i de la gent gran. "Els demòcrates han de mostrar que entenen les dificultats de la classe mitjana, no només els grans debats culturals", afegeix. En aquest sentit, també reclama nous lideratges més enllà de les elits intel·lectuals urbanes, que siguin capaces de transmetre empatia i pragmatisme.