Els Països Baixos voten amb Wilders com a favorit però sense poder governar

El dirigent ultradretà difícilment podrà trobar socis després d’haver polvoritzat la coalició que va comandar el seu partit

Els Països Baixos voten amb Wilders com a favorit però sense poder governar
2
Es llegeix en minuts
Gemma Casadevall
Gemma Casadevall

Corresponsal a Berlin

ver +

Recolzar una ultradreta que veu el país «a punt de rebentar» per la immigració o confiar el Govern en els que busquen solucions en l’escassetat d’habitatge o la crisi climàtica: aquest és l’escenari polític dels 13,4 milions d’electors dels Països Baixos convocats avui a les urnes per triar el seu nou Parlament. Són eleccions anticipades, després de l’enfonsament de la coalició dominada per la ultradreta de Geert Wilders. Tot apunta que el següent Executiu no el liderarà qui aconsegueixi més vots, sinó qui aconsegueixi la segona posició.

Els sondejos pronostiquen una victòria en vots per al trumpista i islamòfob Wilders i el seu PVV, una formació molt arrelada entre la família ultra neerlandesa i europea. Seria el seu segon triomf consecutiu després d’haver aconseguit el novembre del 2023 el lloc de força més votada per primera vegada en la seva història. Però sembla descartat que aconsegueixi els socis necessaris per governar. Difícilment podrà convèncer altres forces de la dreta, després d’haver polvoritzat el govern que va comandar el PVV durant 11 mesos.

El beneficiat per aquesta situació serà potser qui quedi segon. Una posició que en la recta final està en disputa entre els democristians de la CDA i el bloc de socialdemòcrates i verds del veterà Frans Timmermans, GroenLinks-PvdA. Una altra formació del centre progressista, Demòcrates 66, podria inclinar la balança, mentre que els liberals del VVD, el partit que va liderar en el passat Mark Rutte, està debilitada després d’haver sustentat la coalició ara fracassada.

El PVV de Wilders ha estat tota la campanya en primera posició, però el seu avantatge s’ha anat rebaixant cap al final. Se li estima una forquilla d’entre 29 i 31 diputats, davant els 37 que va aconseguir el 2023. A la CDA i al progressisme de Timmermans se’ls pronostiquen entre 22 i 26 escons. El fragmentat Parlament de la Haia està integrat per 150 diputats, repartits ara entre 15 formacions. Són moltes les constel·lacions polítiques en disputa. Hi ha una nova estrella entre el radicalisme dretà, JA21, en pugna pel seu espai polític.

Notícies relacionades

Campanya tranquil·la

Ha sigut una campanya relativament tranquil·la, sense grans mítings, però sí mobilitzacions il·lustratives del grau de divisió ciutadana: més de 250.000 persones van sortir al carrer a Amsterdam en solidaritat amb Palestina –opció que representa Timmermans–; una altra manifestació en contra de l’asil, i per tant favorable a Wilders, va posar potes enlaire l’habitualment tranquil·la capital, la Haia. Hi va haver amenaces qualificades de reals per la policia contra Wilders, que va cancel·lar un debat però després va reprendre la seva campanya. També es va produir un conat d’intimidació en una entrevista televisiva contra Timmermans, sense conseqüències.