Els aliats d’Ucraïna confien a desbloquejar els actius russos aquest any

La Coalició de Voluntaris es compromet a reforçar l’enviament d’armes a Ucraïna i a retirar del mercat com més aviat millor el petroli i el gas de Rússia

Els aliats d’Ucraïna confien a desbloquejar els actius russos aquest any
3
Es llegeix en minuts
Lucas Font
Lucas Font

Corresponsal.

ver +

Els països de l’anomenada Coalició de Voluntaris, liderada pel Regne Unit i França, es van mostrar ahir ben confiats a poder desbloquejar els actius congelats a Rússia per Europa abans no s’acabi l’any. Un pronòstic que van fer tant la primera ministra de Dinamarca, Mette Frederiksen, com el president ucraïnès, Volodímir Zelenski, malgrat que els països de la Unió Europea van ser incapaços d’arribar a un acord en aquest sentit en la reunió que es va celebrar dijous a Brussel·les. Els membres de la coalició també es van comprometre a reforçar l’armament a Ucraïna i van amenaçar amb noves mesures per retirar com més aviat millor el petroli i el gas russos del mercat global.

"La decisió sobre els actius congelats a Rússia és crucial per a nosaltres, però hi ha tres passos importants: el primer són les decisions polítiques; el segon, les decisions pràctiques, i només llavors el tercer, la implementació", va dir Zelenski. "Ahir vam tenir decisions polítiques i això és un bon senyal. Esperem tenir decisions pràctiques al final d’aquest any i únicament després la implementació, que podríem tenir a principis de l’any que ve", va afegir. Per la seva banda, Frederiksen va expressar que confia a arribar a una decisió sobre els anomenats préstecs de reparació per a Ucraïna "abans de la nit de Nadal".

Pressió sobre Putin

La trobada d’ahir, a la qual també van assistir presencialment el secretari general de l’OTAN, Mark Rutte, i el primer ministre holandès, Dick Schoof, juntament amb una altra vintena de líders per via telemàtica, va tenir un resultat més simbòlic que pràctic. Els membres de la coalició van redoblar el suport a Ucraïna i van insistir en la necessitat que la línia de front actual sigui el punt de partida per a les negociacions amb el president rus, Vladímir Putin. Per aconseguir-ho, es van comprometre a continuar afegint pressió a Rússia amb noves sancions i amb la provisió d’armament a Kíiv, tot i que no van fer nous anuncis sobre els míssils de llarg abast pretesos per Zelenski.

"Estem al vostre costat, més forts que mai. Units darrere d’Ucraïna i units amb el president [Donald] Trump per demanar que cessin els combats ara mateix i que les negociacions comencin des de la línia de front actual", va assenyalar Starmer. "En col·laboració amb els Estats Units, aquesta coalició està decidida a anar més lluny que mai per augmentar la pressió sobre Putin, des del camp de batalla fins a la seva economia de guerra, perquè aquesta és l’única manera de fer-lo canviar d’opinió i de tornar-lo a empènyer cap a la taula de negociacions. En la reunió que hem celebrat aquesta tarda, hem acordat un pla clar per a la resta de l’any", va remarcar.

Notícies relacionades

Part d’aquest pla inclou el proveïment de míssils antiaeris a Ucraïna que ajudin el país a protegir-se dels atacs de Rússia contra les infraestructures energètiques a les portes de l’hivern. "Hem acordat garantir la resiliència energètica d’Ucraïna i proporcionar assistència urgent per protegir i reconstruir les infraestructures energètiques, així com continuar donant suport militar addicional, inclosa la defensa aèria", van apuntar els impulsors de la reunió a través d’un comunicat conjunt, en què van alertar de la voluntat de Rússia de provocar un "desastre humanitari" a Ucraïna privant milions de persones de l’accés a llum i calefacció durant els mesos més freds de l’any.

A més de l’ús dels actius congelats a Rússia per finançar les tasques de reconstrucció a Ucraïna i de l’enviament d’armament, els membres de la coalició van mostrar la voluntat de retirar tan aviat com es pugui el petroli i el gas russos del mercat global –després de les sancions anunciades pels Estats Units aquesta setmana contra les dues principals petrolieres russes–, així com d’acabar definitivament les importacions als seus territoris i de pressionar tercers països, com l’Índia i la Xina, perquè deixin de comprar energia a Moscou.