Les protestes contra l’autoritarisme de Trump tornen als carrers dels EUA

Aquesta vegada són almenys 2.600 ja les marxes i manifestacions que s’esperen en aquesta jornada. Darrere de la seva organització hi ha un grapat de grups coneguts, com Indivisibles, Public Citizen, la Unió Americana de Llibertats Civils, MoveOn, la Campanya pels Drets Humans o la Federació Americana de Mestres. Però també està recolzada per més de 200 organitzacions i grups nacionals i locals, a més de per incomptables ciutadans que es mobilitzen de manera individual.

"El president creu que el seu Govern és absolut, però als EUA no tenim reis i no ens rendirem davant el caos, la corrupció i la crueltat", han escrit a la web de les marxes els organitzadors, que esperen que la participació sigui encara més massiva que al juny. Llavors les manifestacions es van produir el mateix dia que Trump celebrava el seu 79è aniversari presidint una marxa militar.

Més militarització

Ara els temors i les tensions són més forts. Als EUA, que des de fa tres setmanes es troba amb el Govern en un tancament operatiu, ha escalat la violència política. També s’eleven la demonització i repressió per part de l’Administració de les mostres de dissensió. Forces federals i agents d’immigració cada vegada es mostren més militaritzats i emprenen les seves accions amb més duresa. I el president ha desplegat uniformats en ciutats nord-americanes i ha instat directament la cúpula militar a "lidiar amb l’enemic intern abans que estigui fora de control".

Fa quatre mesos Trump només havia autoritzat el desplegament de militars de la Guàrdia Nacional a Los Angeles per, suposadament, protegir de manifestants les forces federals que estan executant una endurida campanya d’arrestos i deportacions d’immigrants. La força i brutalitat d’aquestes operacions contra la immigració, no obstant, ha anat en augment. I Trump des de l’estiu ha autoritzat també el desplegament militar a Washington DC, a Memphis, a Chicago i a Portland, tot i que a les dues últimes ciutats els tribunals per ara l’hi estan impedint.

La jornada de protestes a l’estiu va arrencar amb un episodi de violència política: l’assassinat a Minnesota d’una congressista demòcrata i el seu marit. A la d’avui s’arriba amb la radicalització i polarització intensificada que va causar l’assassinat al setembre de l’influent activista ultraconservador i aliat de Trump Charlie Kirk. Uns dies després d’aquest assassinat, Trump va designar el moviment Antifa com una organització terrorista i va dictar una proclamació establint una força per combatre els que presenten "antiamericanisme, anticapitalisme i anticristianisme"; "extremisme en immigració, raça, gènere" i "hostilitat envers els que tenen visions tradicionals nord-americanes sobre família, religió i moralitat".

Notícies relacionades

Síria lluita per reconstruir-se entre el temor d’un reinici de la violència

El somni de la sobirania digital

Conscients de la tensió i com de fàcil pot ser que salti una espurna, els organitzadors han emfatitzat les crides a centrar-se en la no-violència, que ha dominat fins ara totes les protestes contra Trump. S’han fet entrenaments en seguretat i desescalada.

El missatge pacífic és clar però també ho és la determinació. "El propòsit és alçar-se en solidaritat, organitzar, defensar la nostra democràcia i protegir-nos entre nosaltres i les nostres comunitats i dir prou", deia a The Washington Post Lisa Gilbert, de Public Citizen.