El conflicte del Pròxim Orient

"Bibi, Israel no pot lluitar amb tothom"

Trump admet que la pressió internacional ha sigut un factor important per aconseguir un acord. El mateix líder dels EUA no va ocultar el seu rebuig a Netanyahu pels atacs contra l’Iran i Qatar.

Els carrers de les principals ciutats europees han cremat a favor de Palestina i en contra de la guerra

Trump va mostrar públicament el seu rebuig amb Netanyahu durant l’ofensiva amb l’Iran

"Bibi, Israel no pot lluitar amb tothom"
5
Es llegeix en minuts
Mario Saavedra
Mario Saavedra

Especialista en Internacional, política exterior, Estats Units, Xina, Ucraïna i Orient Pròxim

ver +

"He parlat amb Bibi Netanyahu. Em va trucar i va dir: ‘No m’ho puc creure, ara li agrado a tothom. I el que és més important, ara tothom vol a Israel", va dir Donald Trump en una entrevista amb Fox al poc d’anunciar l’acord entre Israel i Hamàs per a un alto el foc a Gaza, negociada en conjunt amb Qatar, Turquia i Egipte. "Jo li he dit: ‘Bibi, Israel no pot lluitar contra tot el món, no pot lluitar contra tot el món".

Aquestes paraules del president dels EUA són reveladores de la precària situació geopolítica d’Israel. Estratègicament, les Forces de Defensa d’Israel han guanyat: han delmat la milícia libanesa de Hezbol·là, s’han beneficiat de la caiguda de Bashar al-Assad a Síria i han aniquilat la força ofensiva de Hamàs a Gaza. Però, políticament, tot els va malament.

Israel s’ha convertit en una mena d’estat pària. Els carrers de les principals ciutats europees han bullit en favor de Palestina i en contra de la guerra que Israel lliura a Gaza, considerada un genocidi per les Nacions Unides i el gruix de les organitzacions de drets humans i els experts. Els governs històricament afins a Israel han començat a girar el timó. El Regne Unit, que va entregar la Palestina històrica al projecte sionista per a la creació d’un Estat jueu, ha reconegut l’Estat palestí i ha suspès les negociacions per a un acord comercial amb Israel. França, que va lluitar contra Egipte mà a mà amb Israel després de la nacionalització del canal de Suez el 1956 i té la comunitat europea més gran de jueus, ha fet el mateix. I ha liderat amb l’Aràbia Saudita una conferència històrica a les Nacions Unides, al setembre, en què es va consolidar el suport internacional inequívoc a l’alto el foc i a la solució de dos Estats, un de palestí junt amb l’israelià. El Govern de Netanyahu i la major part de l’arc parlamentari israelià el rebutgen.

Alemanya, que continua recolzant a Israel passi el que passi i ha projectat la bandera del país a la Porta de Brandenburg per commemorar el segon aniversari dels atemptats de Hamàs, ha suspès, però, la venda d’armes al seu aliat per por que s’utilitzin contra la població civil palestina, la matança de la qual sí que critica el canceller Friedrich Merz.

La UE, malgrat el fre imposat per la presidenta de la Comissió, la també alemanya Ursula von der Leyen, està impulsant la suspensió de part de l’acord comercial amb Israel després de constatar que viola l’article de respecte als drets humans, especialment per la fam provocada pel bloqueig a l’ajuda humanitària.

Israel no és Esparta

L’ONU va aprovar al setembre una resolució demanant la solució dels dos Estats amb 142 vots a favor i 10 en contra. Només es van oposar la mateixa Israel, els EUA, l’Argentina i Hongria, a més d’alguns microestats del Pacífic. Onze nous països s’han afegit al reconeixement de l’Estat de Palestina, cosa que eleva el total a 157 de les 193 nacions amb seient a l’ONU.

Netanyahu ha mirat de promoure una reacció confrontacional a aquest aïllament. En el diplomàtic, ha insultat o prohibit l’entrada a tot aquell que li hagi demanat el final de la destrucció de Gaza: el secretari general de les Nacions Unides, António Guterres; els presidents de França, el Regne Unit o Espanya, Emmanuel Macron, Keir Starmer i Pedro Sánchez... Ha proposat l’israelià, literalment, que el seu país es converteixi en una "súper Esparta", un país aïllat i en guerra contra el món. "Som Atenes i Esparta, o potser una súper Esparta. No tenim cap altra opció", va dir en un discurs recent per respondre a les mesures econòmiques, boicots populars i sancions que proliferen contra el país. Una polis poderosa amb una economia autàrquica i pròspera, i uns ciutadans sempre en armes i alineats amb el seu Govern. Les bosses es van desplomar i no va tornar a airejar aquesta idea.

Israel és un país petit. Amb deu milions d’habitants, el seu PIB és d’uns 500.000 milions d’euros, poc menys d’un terç del d’Espanya Té una indústria militar potent, però el gruix de l’armament que utilitza el rep dels EUA i Alemanya. Els EUA han destinat 21.700 milions de dòlars en ajuda militar a Israel des d’inici de la guerra a Gaza.

La seva famosa cúpula de ferro, i altres sistemes de defensa antimíssils clau, no poden funcionar sense els EUA i sense el suport dels països de la regió. Jordània i l’Aràbia Saudita, per exemple, van ajudar a interceptar els míssils que va llançar l’Iran en el primer enfrontament fa ara més d’un any. Hi ha dubtes raonables que aquesta cúpula, enormement costosa, pugui operar en una guerra sostinguda contra el gegant persa.

La fam i l’atac a Qatar

Notícies relacionades

Israel ha violat sistemàticament totes línies vermelles que li ha posat Occident, fins i tot les del seu aliat americà. L’expresident Biden li va demanar que no envaís la ciutat sud de Gaza de Rafah, on s’amuntegaven els refugiats de la resta de la Franja a principis del 2024. Va arribar fins i tot a suspendre l’enviament de les bombes que havia estat subministrant de forma constant. Netanyahu el va ignorar i va arrasar per complet la ciutat, que ja no existeix. Al març, Netanyahu va ordenar que es tallés tota entrada d’ajuda humanitària o combustible a Gaza. Trump va mostrar públicament el seu embafament amb Netanyahu durant la guerra amb l’Iran (13-25 de juny d’aquest any), que Tel-Aviv va llançar de forma unilateral i que va arrossegar a la Força Aèria dels Estats Units. Després d’uns bombardejos conjunts, el president nord-americà va ordenar parar. "No saben quin cony estan fent", va etzibar Trump, visiblement enfadat.

El punt de no retorn va ser el bombardeig d’Israel de Qatar el passat 10 de setembre per intentar assassinar els negociadors palestins de les converses auspiciades pels EUA. Trump es va reunir amb Netanyahu a la Casa Blanca i el va obligar a trucar al primer ministre qatarià, Mohamed Bin Abdulrahmanen, perquè es disculpés i prometés que no tornaria a atacar el seu país. Després, va publicar una foto del primer ministre israelià contrit trucant per telèfon, mentre Trump subjectava el telèfon.