Netanyahu avança cap a l’annexió formal de la Cisjordània ocupada

A Nagib Hussein, la pèrdua que més li dol és la del seu jardí. Han passat vuit mesos des que l’Exèrcit israelià el va obligar a abandonar casa seva al camp de refugiats de Nur Shams, a Tulkarem, al nord de la Cisjordània ocupada, però ell continua pensant en el seu recés de pau al mig del laberint de formigó del campament. L’únic que li queden són les fotografies que un dia un agosarat veí va aconseguir fer. Estan borroses, perquè les va fer amb pressa. Si els soldats israelians l’agafaven allí, al seu barri, les conseqüències podien ser letals. En les imatges també es veuen les joguines dels seus fills tirades per terra. La vida, posada en pausa.

Hussein acudeix cada dia a Tulkarem com a part de la seva feina a Metges sense Fronteres. A més, la seva nova i forçada llar és a només 20 quilòmetres. No obstant, el Nagib no pot tornar a casa seva. El desplaçament de més de 40.000 palestins de les seves llars als camps de refugiats del nord de la Cisjordània ocupada és una altra acabada d’estrenar realitat imposada per l’Estat d’Israel en els últims dos anys. L’atac de Hamàs del 7 d’octubre del 2023 i la posterior ofensiva militar israeliana a la Franja de Gaza van obrir la veda per a una acceleració dels canvis sobre el terreny a tots els territoris palestins ocupats.

Esborrar el passat

Notícies relacionades

Candidats al Nobel de la Pau 2025: de l’espectacle de Trump a la discreció de les xarxes ciutadanes d’emergència al Sudan

Els primers passos de l’acord entre Israel i Hamàs: retirada de tropes i alliberament d’ostatges a partir de dissabte

"Durant anys, i en els últims dos fins i tot més, Israel ha intentat lluitar contra la identitat palestina, la seva història i la d’aquests camps de refugiats, que Israel veu com una amenaça perquè tota la història dels refugiats palestins demostra que tenen connexions amb l’interior de la frontera israeliana fins que van ser expulsats el 1948", denuncia Yair Dvir, portaveu de l’organització israeliana pels drets humans B’Tselem. És una de les dues oenagés israelianes que descriuen les accions del seu Govern a Gaza com a genocidi. "Després del 7 d’octubre, aquest Govern va aprofitar l’oportunitat que brindava aquesta guerra i el genocidi per intensificar encara més l’ocupació i avançar cap a una annexió formal de Cisjordània", diu a aquest diari.

Les autoritats israelianes han precipitat la violència als territoris palestins de diferents maneres. Només l’any passat es va aprovar la construcció de gairebé 30.000 unitats d’habitatge a desenes d’assentaments il·legals, segons el dret internacional, repartits per territori palestí. Això suposa un 250% més que cinc anys enrere. En paral·lel, els atacs de soldats i colons contra la població local palestina han provocat més de 1.050 morts.