La divisió a la UE frena les sancions a l’Executiu israelià

Dos anys, més de 60.000 morts i gairebé 200.000 ferits, i una fam després, la UE estudia restringir les seves relacions comercials i imposar sancions a dos ministres del Govern d’Israel. Però malgrat l’enduriment de la postura davant les accions de l’Executiu de Benjamin Netanyahu en els últims mesos, els governs europeus continuen dividits i paralitzats.

Tot just una setmana després dels atacs del 7 d’octubre per part de Hamàs, les presidentes de la Comissió Europea i el Parlament Europeu, Ursula von der Leyen i Roberta Metsola, van viatjar a Israel. Ho van fer per donar suport al Govern de Netanyahu i l’operació militar que aquest va llançar contra Gaza.

Von der Leyen va assegurar que "davant aquesta tragèdia indescriptible", l’única resposta possible era donar suport a Israel en el seu dret a la legítima defensa. L’Exèrcit israelià ja havia superat el nombre de morts de l’atac de Hamàs, Israel havia forçat el desplaçament de més d’un milió de palestins, i part de la comunitat internacional començava a qüestionar la proporcionalitat dels bombardejos indiscriminats sobre la Franja. En aquest context, el viatge i el missatge no van ser massa ben rebuts pels Vint-i-set.

Unes hores després, el llavors cap de la diplomàcia europea, Josep Borrell, va recordar que la política exterior de la UE "la fixen el Consell Europeu i el Consell de Ministres d’Exteriors", no la Comissió. Aquesta posició, va advertir Borrell, estava molt clara: "Defensem el dret a Israel de defensar-se, però com qualsevol dret té els límits de les lleis internacionals i humanitàries".

En el seu discurs sobre l’Estat de la Unió al setembre, l’alemanya va condemnar per primera vegada l’ús de la gana com a arma de guerra i els assassinats de civils. També va acusar el Govern de Netanyahu de promoure l’odi. "Pel bé de la humanitat, això ha d’acabar", va dir. "No podem permetre’ns quedar-nos paralitzats".

Sense majoria

Notícies relacionades

Víctimes i congressistes critiquen la censura de documents publicats del cas Epstein

S’esquerda el control de Trump sobre MAGA i el Partit Republicà

Amb prou feines uns dies després, Kallas va presentar un paquet de mesures que anava des de suspendre els beneficis comercials dels quals disfruten els productes israelians en el marc de l’acord d’associació, fins a sancions contra dos membres de l’Executiu de Netanyahu: Itamar Ben-Gvir, ministre de Seguretat Nacional, i Bezalel Smotrich, de Finances. També va congelar l’accés a partides de fons.

Però aquesta proposta, com les anteriors, va néixer morta. La mateixa cap de la diplomàcia europea va reconèixer que la pressió ha augmentat, però les majories al Consell són les mateixes. El to s’ha anat endurint, les sancions són sobre la taula i una majoria de països europeus reconeix ja l’Estat Palestí. Però l’oposició d’Alemanya, Itàlia, Àustria, Hongria o la República Txeca a qualsevol tipus de sanció a Israel fa improbable que res d’això tiri endavant.