Unes 15.000 persones marxen a Barcelona en defensa de la Flotilla

Barcelona s’afegeix a l’onada de manifestacions convocades per tot el món en defensa de la Flotilla interceptada per les forces israelianes quan portava ajuda humanitària a Gaza. Milers de persones de totes les edats i procedències, des d’estudiants fins a famílies amb nens, gazians exiliats, migrants, joventuts republicanes es van concentrar ahir de manera espontània i pacífica per exigir l’alliberament dels membres de la Global Sumud Flotilla i denunciar la guerra i la fam provocada a Gaza. Els activistes propalestins van anunciar ahir a la nit l’inici d’una acampada indefinida a la plaça de la Carbonera per exigir l’alliberament dels membres de la Flotilla i denunciar el genocidi i la fam a Gaza

"Som aquí pels nostres pares, que segueixen allà, i pels nostres fills, perquè eren tan petits quan vam marxar que no volem que oblidin d’on venen", explicava Asmaa, de 30 anys, que va acudir a la manifestació amb el seu marit i les seves dues filles, de 9 i 2 anys. "La petita només tenia un mes quan va començar la invasió, així que no recordarà res d’allà", deia a EL PERIÓDICO.

Van fugir via Egipte, previ pagament de 5.000 dòlars per cap a un intermediari amb contactes en el Govern egipci, que els va treure de la Palestina ocupada. El seu destí final era Espanya, perquè les germanes del seu marit vivien des de feia uns anys a València, i els van ajudar a fer la sol·licitud d’asil al nostre país. Després de vuit mesos al Caire, van aconseguir volar a Barcelona. "Vam deixar enrere tot el que teníem, la nostra família", deia visiblement emocionada i afegia: "Però aquí almenys tenim llibertat, les nenes estan fora de perill i podem venir aquí i alçar la nostra veu".

Càrregues policials

Malgrat ser una concentració pacífica, amb nens i famílies, es van viure alguns moments de tensió amb càrregues policials. Quan la manifestació va arribar a l’entrada de la Ronda Litoral. Un grup d’antiavalots dels Mossos d’Esquadra esperava per contenir el pas. En l’intent d’alguns manifestants de saltar la barrera, els agents van respondre amb cops de porra que van obligar a retrocedir les primeres files. El replegament va generar moments de confusió i por en la multitud.

Pocs minuts després van arribar reforços policials, dos furgons que es van incorporar amb sirenes des de la ronda del Mig. Les esbroncades es van barrejar amb càntics com "fora les forces d’ocupació" i "Palestina existeix, per això resisteix". Altres grups d’agents van avançar a peu des de la part superior de l’entrada, colpejant amb les porres per dispersar els que s’acostaven.

La gentada es va dividir llavors, i es van crear dos caps de la manifestació. Entre mocadors palestins negres i vermells, samarretes de la selecció de futbol Palestina i robes vermelles i verdes que feien eco a les banderes onejant, la multitud va avançar cap al Barcelona World Trade Center. Els manifestants es van enfilar a la Torre de Jaume I del funicular de Montjuïc, mentre l’hotel es fortificava i la cafeteria del costat acollia periodistes per enviar les seves cròniques. Els antiavalots es van desplaçar fins al nou focus, fent una línia de protecció davant els vaixells de creuer més pròxims al port.

Dones a primera línia

Però l’ambient familiar i estudiantil va continuar. Una amalgama de colors que barrejava símbols polítics i culturals amb la vestimenta tradicional d’alguns assistents i, alçades, unes mans pintades de vermell en al·lusió a les de la comunitat internacional, ensangonades per la inacció.

Notícies relacionades

Witkoff-Kushner, el tàndem

Els sindicats mantenen la pressió als carrers de França

A la plaça de la Carbonera es va formar una inusual talaia: a baix, els manifestants que s’encaraven als antiavalots. A dalt, l’altra meitat de la protesta, que els victorejava i animava. Sofia aplaudia al ritme dels càntics mentre, davant seu, la seva filla Sara, de 10 anys, estava asseguda, gronxant les cames en la caiguda del mur amb vista a l’entrada de la ronda. "Veus els nens i veus els teus fills", explicava Sofia, marroquina resident a Barcelona des de fa més de 30 anys. "Ella està molt afectada, es posa a plorar veient les notícies", explicava sobre la seva filla. "Només vull que deixin tranquils els nens, que no els han fet res", explicava la nena.

Al matí, centenars d’estudiants també es van manifestar a Barcelona sota el lema Parem el genocidi contra el poble palestí. Convocats pel Sindicat d’Estudiants, van partir de la plaça de la Universitat i van marxar fins a la plaça Sant Jaume.