La UE avança cap a una defensa comuna amb exèrcits col·laborant

"Els tractats diuen clarament que la defensa és competència dels Estats membres, però ens hem adonat que per defensar-nos hem d’estar coordinats", va assenyalar ahir el president del Consell Europeu, António Costa, després d’una cimera celebrada a Copenhaguen en la qual els líders de la Unió Europea (UE) van donar suport a la Comissió perquè posi en marxa un pla amb objectius concrets per mirar de reforçar la política de seguretat comuna.

Les cimeres informals solen servir als líders per discutir sense embuts qüestions d’actualitat, perquè no s’han de posar d’acord en una declaració final escrita. Sovint, però, queden buides de contingut. No sembla que hagi sigut el cas en aquesta ocasió. Diverses fonts diplomàtiques reconeixen que el debat sobre defensa es va allargar més del que estava previst perquè bona part dels líders van voler intervenir. També que la discussió va ser profunda, tant des d’un punt de vista polític com tècnic. I perquè l’objectiu és poder fer passos concrets durant la reunió formal del Consell Europeu a Brussel·les a finals de mes.

Durant aquesta cimera, la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, va presentar diverses pinzellades del seu pla per reforçar la política de defensa comuna. L’exministra de Defensa alemanya va apuntar a la necessitat de millorar la interoperabilitat dels exèrcits europeus, en coordinació amb l’OTAN, la creació d’un mur antidrons o un sistema de vigilància per al flanc est com a principals prioritats.

"Necessitem un pla europeu precís sobre com es poden reparar les deficiències en matèria de capacitats i sobre com es pot avançar", va dir Von der Leyen. El seu Executiu presentarà durant les pròximes setmanes un document amb objectius concrets, terminis i un sistema de governança "perquè el que no es pot mesurar no es fa". Els líders es reuniran després per debatre-ho.

Però Von der Leyen ja compta amb el suport dels Vint-i-set per avançar en nombroses àrees. En particular, la presidenta es va referir a la falta de capacitat de cooperació entre els exèrcits dels diversos països. Respecte a les insuficiències de certes capacitats, l’alemanya proposarà identificar coalicions de països amb un govern liderant per "avançar més ràpid".

També treballa per determinar com es pot distribuir el finançament conjunt. Però un d’aquests projectes clau serà el mur antidrons que els europeus treballen per desenvolupant. A la pràctica, és un sistema de vigilància, detecció i neutralització de drons que, però, està per desenvolupar. Aquí, la col·laboració amb Ucraïna i l’OTAN serà fonamental.

L’amenaça russa

Notícies relacionades

Hamàs rebutja desarmar-se i exigeix garanties de retirada israeliana

Israel assalta la flotilla i deté els activistes en aigües internacionals

Tot i que bona part dels projectes tenen com a prioritat el flanc est, Costa va voler matisar que l’estratègia de defensa europea té 360 graus. "Veiem les nostres fronteres exteriors com a fronteres comunes, a l’est, al nord, al sud i a l’oest. Arreu tot el món, però, l’amenaça més gran a què ens enfrontem és Rússia", va assenyalar el president portuguès.

Per a molts líders, les incursions de drons i caces russos en territori europeu les últimes setmanes són un crit d’atenció. "Aquestes amenaces requereixen una reacció forta i determinada d’Europa perquè cada ciutadà europeu i cada centímetre d’Europa ha de ser segur", va dir Von der Leyen. La resposta ha de ser "reforçar diverses capacitats en defensa, drons, mitjançant deute i compres conjunts", va reclamar el primer ministre estonià, Kristen Michal, quan va arribar a la cimera.