Javid Abdelmoneim: "A Gaza he vist coses que no havia vist abans. El que passa allà és un genocidi"

¿Quines són les seves prioritats?

És una pregunta molt difícil, perquè el món és cada vegada més complex. I MSF ha de centrar-se en els seus objectius: les poblacions i les persones en situació de patiment. Hem de mantenir-nos ferms i alçar la veu sobre la importància de la nostra humanitat i dignitat compartides, però també que es respecti el treball humanitari. El metge del teu enemic no és el teu enemic. L’accés sense obstacles a l’ajuda humanitària és important. I veiem que, allà on anem, es torna molt més violent i obstructiu.

L’any passat va estar vostè cinc mesos a Gaza. ¿Com explicaria el que va viure?

Crec que és molt important deixar clar que el que passa a Gaza és un genocidi. No es tracta d’un conflicte o una guerra qualsevol. Vaig veure-hi coses que no havia vist abans. No hi havia seguretat. La gent no podia moure’s per posar-se fora de perill. Es veien vaixells de guerra, helicòpters, drons, se sentien les explosions dins de les tendes. A més, Israel controla i obstrueix la nostra tasca: l’entrada del personal, els subministraments, els materials, el menjar. Hi havia dies en què senties que era el final. Mai abans ni després he tingut aquesta sensació.

Un dels arguments que utilitza el Govern d’Israel per atacar els hospitals de la Franja és s’hi amaguen membres de Hamàs. ¿Què respon a això?

Mentre vaig estar a la zona, en cap moment es va permetre l’entrada a persones armades als hospitals en els quals vaig treballar. És el protocol estricte de MSF arreu del món. Si som allà, no hi ha persones armades; si n’hi ha, te’n vas. I punt. Això és una regla d’or.

Durant la seva estada va comprovar l’estat d’ànim del personal sanitari gazià. ¿Què li explicaven?

Vaig pensar a tractar-ho amb els meus empleats, però és potencialment traumàtic i se’ls notava que si començaven a parlar-ne s’acabarien enfonsant del tot. Simplement deien: "Concentrem-nos a curar aquesta persona que tenim al davant. I demà serà un altre dia, si estic viu». Alguns dels meus treballadors només tenien un parell de conjunts de roba: els que es van poder emportar quan van marxar de casa per anar a viure a una tenda de campanya. A la nit patien els bombardejos i venien tremolant perquè aquella explosió podia haver acabat amb la seva vida. Però l’endemà tornaven a la feina.

¿Veien alguna sortida a l’horror que és avui les seves vides?

Hi havia esperança d’un final, esperança de pau, només volen viure. No arrosseguen odi ni ira, no ho vaig sentir en cap de les discussions. Només volen viure.

I sobre l’actual ofensiva israeliana contra Ciutat de Gaza, ¿què li expliquen els seus equips?

Encara queden moltes persones, moltes famílies, gent que no vol o que no pot anar-se’n. Hi ha molta inseguretat. Als nostres equips els ha sigut quasi impossible poder continuar anant a la clínica o a l’hospital per treballar [hores després d’aquesta entrevista, MSF va anunciar que suspenia les seves activitats a Ciutat de Gaza pels constants bombardejos israelians]. Entre els equips internacionals, que van rotant, cada vegada més personal diu: "Vull anar-me’n d’aquí, ja no puc quedar-me. No podem reconstruir. ¡Traieu-me!».

La guerra civil al Sudan és un altre dels grans conflictes actuals, però no rep prou atenció mediàtica. Vostè és d’origen sudanès i va estar allà a principis d’any. ¿Quina és la situació?

És greu. És la pitjor crisi humanitària del planeta si analitzem objectivament les xifres: la quantitat de zones on hi ha fam, la quantitat de desplaçats i els atacs a l’atenció mèdica. Els nivells de violència sexual, de violència ètnica i de bloquejos són increïbles.

¿I per què creu que el món no mira al Sudan?

Moltes notícies, almenys a Europa, quan va començar la guerra, tractaven sobre l’evacuació dels ciutadans internacionals. I després va arribar Gaza i el conflicte del Sudan va desaparèixer. Es podria argumentar que una raó és que no és geopolíticament estratègic per a Rússia, els EUA o la Xina. Tot i que regionalment sí que ho és. No sé què és el que no capta l’atenció de la gent. Però insto el món a intentar-ho. Les necessitats són catastròfiques.

Notícies relacionades

Centenars de persones es manifesten a Barcelona en defensa de la Flotilla

Almenys tres morts i tres ferits greus en un atac en una sinagoga de Manchester durant la celebració del Yom Kippur

¿A quins altres conflictes hauríem de prestar més atenció?

El nivell de violència a Haití és extremadament preocupant. A la República Democràtica del Congo és preocupant. I no podem oblidar tampoc el Sahel. Són contextos crònicament ignorats.