Les esperances de reforma de l’ONU agonitzen

El Consell de Seguretat té ara cinc membres permanents i amb dret de veto (els Estats Units, Rússia, la Xina, el Regne Unit i França) i 10 seients més no permanents, que roten i tenen un mandat de dos anys.

Washington defensava llavors augmentar el nombre de membres permanents, però sense donar-los dret de veto, i també era procliu a incrementar el nombre de seients no permanents. Tot allò ha quedat en res. La nova Administració Trump vol debilitar l’ONU, no enfortir-la i, ni de bon tros, reformar-la.

El sistema de les Nacions Unides, creat pels països guanyadors de la Segona Guerra Mundial el 1945, està format pel Consell de Seguretat, per l’Assemblea General (que és un fòrum de debat i diàleg polític, escenari aquests dies dels discursos dels líders mundials), pel Tribunal Internacional de Justícia (que examina ara si Israel està cometent un genocidi a Gaza) i per les diferents organitzacions humanitàries, com la de la infància (Unicef), els refugiats (ACNUR) i la cultura (Unesco), entre d’altres.

El dret de veto

Però l’ONU, octogenària, tremola perquè el multilateralisme es troba cada vegada més en entredit. El món per al qual es va crear ja no existeix. El Consell es limita a exonerar els amics dels països amb dret de veto. Ho va fer Rússia, que va evitar durant una dècada les sancions a la Síria del dictador Bashar al-Assad, quan massacrava el seu poble. Ho fan ara els Estats Units, que ha vetat sis resolucions per exigir a Israel un alto el foc que aturi la massacre que es viu a Gaza.

L’Administració de Donald Trump ha retirat el seu finançament a la majoria de les agències, i això, com que és un dels contribuents més importants, ha suposat una enorme clatellada. Mentrestant, fomenta l’unilateralisme i dinamita políticament i diplomàticament totes les iniciatives en el seu si. Trump va dedicar part del seu discurs en la 80a Assemblea General d’aquesta setmana a atacar l’ONU per donar suport a les migracions i lluitar contra el canvi climàtic. La bona notícia és que no ha retirat el finançament a l’organització, com molts temien. En aquest context, ara sembla impensable la reforma del màxim òrgan de seguretat mundial per intentar aturar la sagnia de credibilitat.

Hi ha un cert consens sobre la necessitat d’afegir més membres permanents al Consell de Seguretat. Ja es va augmentar el nombre de cadires a la taula rodona de l’alta institució en una reforma que es va fer l’any 1965, quan va passar de tenir 11 membres fins als 15 actuals. ¿Per què no es pot augmentar el total a 20 o 25, per fer-la més representativa?

Entre els principals candidats hi ha l’Índia, el país més poblat, que representa un de cada sis éssers humans. Nova Delhi vol un lloc com el dels grans, amb dret de veto, una aspiració quasi impensable. A més, el Pakistan sent recel que el seu enemic històric assumeixi aquest enorme poder en l’escena global.

Una situació semblant passa amb l’Àfrica. El continent és el gran exclòs del centre de decisió novaiorquès, malgrat ser la regió que creix més ràpidament a nivell poblacional i que acull el 15% del total mundial. Nigèria és un dels candidats en els quals pensa tothom. Però a Egipte i Etiòpia no els interessa que representi el seu continent, explica l’experta Suzanne Nossel en la revista Política Exterior. A Itàlia, per la seva banda, no li agradaria que fos Alemanya el país europeu que ascendís a l’Olimp del Consell. L’Argentina i Mèxic s’oposen, al seu torn, a les ambicions del Brasil.

Hi ha propostes objectives sobre la taula, com per exemple incloure dos nous països de cada regió: el que més població tingui i el que més PIB acumuli. "De l’Àsia-Pacífic, aquesta fórmula donaria escons a l’Índia per població i al Japó per PIB. De l’Àfrica, Nigèria i Sud-àfrica se’n convertirien en membres. El Brasil i Mèxic serien els que entrarien del grup de l’Amèrica Llatina i el Carib", escriu Nossel. "Polònia i Ucraïna s’incorporarien des d’Europa de l’Est, mentre que Alemanya i, en funció del moment, Itàlia o el Canadà, ascendirien des del grup d’Europa Occidental i Altres. Si es mantingués intacte el grup de 10 membres del Consell elegits a curt termini, la nova proposta podria donar lloc a un Consell que acollís un total d’entre 20 i 24 membres".

La posició d’Espanya

Notícies relacionades

Netanyahu assegura que no ha acordat amb Trump l’establiment d’un Estat palestí

Amnistia exigeix alliberar els ostatges

L’any passat, Nacions Unides va celebrar l’anomenada Cimera del Futur, en la qual Espanya va defensar la reforma. El Govern espanyol vol que hi hagi més representació geogràfica, però no més dret de veto, segons ha explicat a aquest diari una font diplomàtica amb coneixement directe dels documents de treball del Ministeri d’Exteriors. "Davant d’altres iniciatives que demanen que hi hagi més països amb veto, nosaltres, sumats a altres països, ens hi oposem, perquè creiem que té més sentit anar cap a un no-veto o directament eliminar-lo", raona la mateixa font.

Per ser aprovada, una proposta de reforma del Consell de Seguretat ha d’obtenir el suport de dos terços dels Estats membre de l’Assemblea General de l’ONU (128 dels 193 actuals) i dels cinc membres permanents actuals del Consell. Un acord complicat en vista del menyspreu trumpista a l’organització i del xoc de Rússia amb França i el Regne Unit, i de la Xina i els Estats Units.