Els països bàltics, camp de batalla

La guerra híbrida de Rússia contra Occident no és cosa de ciència-ficció, com alerten des de fa anys l’OTAN, la Unió Europea (UE), Berlín, Varsòvia o París. Als tres països bàltics, les exrepúbliques soviètiques de Letònia, Estònia i Lituània, és una realitat des de molt abans de la gran agressió russa contra Ucraïna, el febrer del 2022. Es manifesta en múltiples formats, des del ciberatac que va patir Estònia el 2007, que va afectar bancs, Govern i mitjans de comunicació, a la "immigració desestabilitzadora" induïda des de Bielorússia des del 2021 o les ingerències en campanyes electorals. La recent irrupció a l’espai aeri estonià de tres MiG-31 russos va multiplicar les alarmes a l’OTAN. Uns dies abans, després de les onades de drons russos sobre Polònia i Romania, el seu quarter general va reforçar l’operació Sentinella Oriental. La implicació d’avions de combat alemanys, italians i neerlandesos per abatre aparells no tripulats russos va ser una revàlida sobre la capacitat de reacció aliada. Dotze minuts van trigar a interceptar els MiG-31 per l’espai aeri estonià.

Pocs socis de la UE han invertit tant en ciberseguretat i defensa convencional com els bàltics. A la vulnerabilitat derivada de la seva història se suma l’actual desordre mundial. Se’ls considera "objectiu preferencial" de la febre expansionista de Vladímir Putin, que continua denunciant com a "traïció" que ingressessin el 2004 a l’OTAN. Estan obligats a blindar cada quilòmetre de frontera compartida amb Rússia o Bielorússia. S’hi suma el factor demogràfic. Un 25% de la població d’Estònia és d’origen rus, un percentatge que puja al 90% a la fronterera ciutat de Narva. En la història dels països bàltics es creuen el trauma de les deportacions soviètiques de desenes de milers de ciutadans, el 1949, i la recolonització de terres per població d’origen rus. Són molts els desafiaments sobre aquests tres països amb tot just 2,5 milions d’habitants a Lituània, 1,8 milions a Letònia i 1,2 a Estònia, però amb una posició clau en el flanc est de l’OTAN.

Vulnerabilitat fronterera.

Tot just 65 quilòmetres, els del corredor de Suwalki, connecten per terra el bloc dels tres bàltics amb la resta de la UE. És la franja fronterera entre Polònia i Lituània, que limita amb l’enclavament rus de Kaliningrad i Bielorússia. Des de la invasió d’Ucraïna s’alerta del punt feble que és Suwalki com a objectiu potencial de Putin. Un bloqueig d’aquest corredor implicaria deixar desconnectats per via terrestre els socis bàltics.

Que Putin insisteixi que no entra en els seus propòsits atacar l’OTAN no tranquil·litza Kaja Kallas, ex primera ministra d’Estònia i actual cap de la diplomàcia de la UE. La seva biografia conté factors que reflecteixen la por justificada de molts compatriotes a Rússia: la seva mare, la seva àvia i la seva besàvia van estar entre els estonians deportats a Sibèria. Per Kallas, Suwalki és un factor de risc per a Lituània i els seus veïns bàltics, com ho és Narva, la ciutat estoniana a la frontera amb Rússia. Que el 2022, com a cap de Govern, fes retirar de Narva un tanc T-34 i la resta de monuments soviètics del país, va fer que Putin la col·loqués en la seva llista negra. Per al Kremlin, a Kallas la guia una "obsessió malaltissa" antirussa. Que Estònia, Lituània i Letònia hagin erradicat de la via pública aquests vestigis, hagin tancat mitjans de comunicació en rus o suprimeixin l’ensenyament d’aquest idioma de l’escola pública és una agressió a la seva minoria. Una cosa que recorda perillosament al pretext de la "defensa de la població russa" argüit per Moscou per annexionar-se Crimea, el 2014.

Migració ‘empesa’ des de Minsk.

Les denúncies contra una immigració irregular propulsada des de Bielorússia i Moscou cap a la frontera amb Lituània arrenquen del 2021. Lituània i Polònia van aplicar el terme guerra híbrida al trasllat organitzat de centenars d’immigrants sirians o d’altres procedències. Arribaven en autocars fins a regions limítrofes, eren abandonats a la seva sort i quedaven en terra de ningú o a mercè de la brutalitat de la guàrdia fronterera. Quan es va començar a detectar, Varsòvia i Vílnius clamaven ja contra uns migrants majoritàriament musulmans. Hi veien una estratègia desestabilitzadora. Lituània va començar a blindar els seus gairebé 680 quilòmetres de frontera amb Bielorússia. De les tanques de seguretat es va passar a modernes tècniques de vigilància. En els moments àlgids, com les recents maniobres Zapad 25 amb 30.000 soldats russos o bielorussos, els bàltics van optar per tancar l’espai aeri de les seves fronteres orientals.

Mur de drons i dependència defensiva.

Les violacions de l’espai aeri denunciades per Polònia i Romania són, segons Moscou, mostres de la paranoia occidental. Per al Kremlin, que una onada de 19 aparells no tripulats irrompi a Polònia és un dany col·lateral de la guerra d’Ucraïna. Els MiG-31 sobre l’espai aeri d’Estònia tampoc són, des de la visió russa, res anòmal: en els últims 10 anys, el país bàltic ha detectat 40 violacions similars, tot i que de rang menor. Només aquest any hi va haver quatre casos, que Moscou desmenteix o minimitza.

Notícies relacionades

Israel frenarà la Flotilla sense entrar en conflicte amb els vaixells militars

Abbas allarga la mà als EUA i afirma que els palestins no marxaran de la seva terra

La UE vol plantar un "mur de drons" dissuasori a Estònia, Letònia, Lituània, Finlàndia, Polònia, Romania i Bulgària. Dinamarca està disposada a sumar-s’hi, després de les irrupcions de drons a l’aeroport de Copenhaguen. L’OTAN s’ha obert a fer caure caces russos si es constata que són una "amenaça" per als seus aliats. Polònia recolza les respostes dràstiques, com Donald Trump.

Els països bàltics opten per la cautela. Les seves inversions en defensa els situen en el grup dels europeus compromesos amb l’objectiu del 5% del PIB que exigeix Trump. Però avui depenen de l’aviació aliada, ja que no tenen caces propis. Lituània espera amb ànsia que Alemanya completi fins al 2027 l’estacionament de 5.000 soldats de la Brigada Lituana. Tot, des de la missió supervisora de l’espai aeri Baltic Air Policing, amb comandament rotatori aliat, a la Baltic Defense Line o estratègia defensiva dels tres bàltics, està condicionat als seus aliats. Varsòvia es pot plantejar fer caure caces russos. Els bàltics necessiten suport polític, militar i executiu de l’OTAN.