Estònia augmentarà el seu pressupost en defensa fins al 5% del PIB el 2026

Divendres passat, tres caces MiG-31 de Rússia van irrompre en l’espai aeri d’Estònia. La violació "sense precedents" es va allargar durant 12 minuts en què els avions de combat del Kremlin van sobrevolar l’illa de Vaindloo, al golf de Finlàndia, l’extrem més nòrdic del petit país bàltic, una acció que va obligar a intervenir els avions de suport de països membres de l’OTAN que patrullaven la zona.

La maniobra aèria, qualificada per Tallinn de provocació de Rússia, coincideix amb la decisió del Govern estonià de disparar la seva aportació a l’OTAN. L’Executiu liberal oficialitzarà avui que el 2026 destinarà un 5% del seu PIB a la defensa, i es convertirà així en un dels primers membres de l’Aliança Atlàntica que arriba a aquesta quota. Així ho ha va confirmar ahir el primer ministre Kristen Michal en una trobada amb periodistes internacionals a la qual va assistir EL PERIÓDICO. "La nostra primera prioritat és la seguretat i la defensa", va recalcar.

El pla, que ja es va avançar al març, afegirà 844,5 milions d’euros anuals addicionals fins al 2029 a una partida pressupostària que servirà per enrobustir les forces armades, millorar la defensa aèria i els sistemes de drons i augmentar les capacitats d’atac de llarg abast i de guerra electrònica, entre altres mesures.

En la trobada amb periodistes internacionals, Michal va assegurar que manté un "diàleg constant" amb els seus aliats i es va mostrar confiat amb la capacitat "de fer-ho gairebé tot" de l’OTAN per respondre a les intimidacions russes. "Comptem amb una rotació d’F-35, que són els avions més moderns que es poden tenir (...). El centre oriental probablement tindrà una configuració més nova, cosa que significarà noves capacitats també allà".

Els bàltics, temorosos

Estònia i els seus veïns bàltics, Letònia i Lituània, han advertit els altres membres de l’OTAN de la necessitat d’incrementar la despesa per fer front a les amenaces de Moscou, un temor de l’expansió militar que es va disparar després de la invasió il·legal de part d’Ucraïna que el 2022 va reactivar la guerra a l’est d’Europa.

Lituània va prometre al juny que l’any que ve dispararà la despesa en defensa fins a arribar a un 5,5% del seu PIB, la xifra més elevada dels països de l’Aliança Atlàntica. Estònia, que comparteix 295 quilòmetres de frontera amb Rússia, podria augmentar-la fins al 5,4%. Letònia treballa per arribar al 5% del seu PIB i Polònia, actualment el país que més destina a la defensa amb una quota de gairebé el 4,5%, l’estendrà fins al 4,8%.

Més sancions

Notícies relacionades

Netanyahu a l’ONU: «No hem acabat encara»

Israel frenarà la Flotilla sense entrar en conflicte amb els vaixells militars

A la pregunta d’aquest diari, Michal va demanar "pressionar Rússia amb més sancions", posant en el punt de mira la flota marítima, que, segons va indicar, genera entre el 50% i el 60% dels ingressos petrolers russos.

"Aquest són els diners que utilitzen per finançar la guerra a tot Europa, en tota l’OTAN. Per tant, si la flota està a punt de ser objecte d’escrutini, això ajudarà a reduir els fons dels quals disposa" l’autocràcia de Vladímir Putin.