Israel ha ignorat durant mig segle l’ONU sobre Palestina

Una de les primeres decisions de rellevància històrica de la institució va ser la partició del Mandat britànic de Palestina el 1947 entre àrabs i jueus. Els palestins, emigrats des d’Europa sobretot després de l’Holocaust nazi, rebrien més de la meitat del territori malgrat ser només la meitat de la població i no ser-ne oriünds.

Els cinc estats àrabs veïns (el Líban, Síria, Jordània, l’Iraq i Egipte), disconformes, van declarar la guerra a Israel, acabat de proclamar. Van perdre.

Aquella primera decisió de l’ONU va derivar en la que va ser també la primera missió humanitària de les Nacions Unides: la creació, el 1949, de l’agència per als refugiats de Palestina, la UNRWA.

Primera guerra araboisraeliana

La seva missió era ajudar els 711.000 àrabs palestins expulsats per les tropes israelianes dels seus llocs d’origen en el que havia sigut el Mandat britànic de Palestina. Dos anys de Nakba o catàstrofe palestina, conseqüència d’aquella primera guerra araboisraeliana (1947-1949). Tropes israelianes i grups extremistes jueus van destruir més de mig miler de pobles palestins.

Ben aviat, el país creat per una resolució de les Nacions Unides va començar a desobeir els mandats de l’organització que l’havia creat.

"Hi ha moltes resolucions del Consell de Seguretat que Israel no ha complert. Per començar, la resolució 242 (de 1967), en la qual es demanava que Israel es retirés dels territoris que va ocupar en la guerra dels Sis Dies", explica a EL PERIÓDICO Richard Caplan, professor de Relacions Internacionals de la Universitat d’Oxford (Regne Unit).

Incompliment

En aquella guerra de 1967 contra Egipte, Síria, Jordània i l’Iraq, Israel va conquerir Gaza, Cisjordània, els alts del Golan i el mont Sinaí. "No es va retirar, excepte del Sinaí", apunta Caplan. En total, gairebé sis dècades d’incompliment d’una resolució que havia sigut aprovada per unanimitat del Consell, inclosos els Estats Units.

El professor apunta a altres resolucions incomplertes sobre Palestina. Per exemple, la 446 (1979), la 452 (1979) i la 465 (1980), que establien que els assentaments israelians en els territoris palestins ocupats no tenien "validesa legal" i demanaven a Israel que deixés de construir-los.

Israel no només no els va desmantellar, sinó que va incrementar la seva expansió. Avui a Cisjordània hi ha almenys 144 colònies (des d’urbanitzacions fins a petites ciutats) i 100 avançades que allotgen uns 700.000 colons jueus. Israel acaba d’aprovar la construcció de 22 assentaments més en l’anomenada zona E1, a l’est de Jerusalem, malgrat el clamor mundial que hi està en contra.

També ha ignorat les exigències de l’ONU en relació amb els drets humans dels palestins. Les resolucions 237 (de 1967), la 605 (de 1987) i la 1322 (del 2000), entre d’altres, han condemnat les accions israelianes contra els civils als territoris ocupats i han demanat al país que compleixi la legislació internacional. Tel-Aviv les ha rebutjat i ignorat totes, remarca el professor Caplan.

Ni l’ambaixada d’Israel ni el grup activista UN Watch han volgut respondre a les preguntes d’aquest diari.

Tel-Aviv ha acusat l’ONU de rabejar-se amb el país. Posen com a exemple que, en la sessió 2021-2022 de l’Assemblea General, es van aprovar 14 resolucions contra l’Estat hebreu en comparació amb cinc contra la resta del món, malgrat les greus crisis de drets humans a Myanmar, Crimea i Corea del Nord.

La debilitat de l’ONU

Si l’ONU dictamina però Israel ignora, ¿de què serveix tot aquest entramat internacional? ¿Què es pot fer perquè Tel-Aviv compleixi aquestes resolucions? "Molt poc mentre els Estats Units continuïn tenint la voluntat de vetar tota iniciativa, com sancions o embargaments d’armes a Israel, o mentre els Estats europeus continuïn sense ser capaços d’imposar mesures de pressió realment significatives", opina el professor d’Oxford.

"Però això està començant a canviar a conseqüència dels horrors que Israel està imposant a Gaza: per exemple, la UE comença a considerar prendre mesures dures, com la suspensió de l’Acord d’Associació, i això podria fomentar l’oposició interna a Israel contra les polítiques del seu Govern". D’un temps ençà, el nombre de resolucions del Consell de Seguretat contra Israel ha caigut dràsticament gràcies al poder de veto dels Estats Units, que donen cobertura diplomàtica al petit Estat jueu del Pròxim Orient.

L’anomalia ha quedat exposada durant aquests dos anys de guerra a Gaza, qualificada com a "plausible" genocidi pel Tribunal Internacional de Justícia, l’òrgan judicial de les Nacions Unides. Fins i tot les resolucions que han aconseguit tirar endavant s’han convertit aviat en paper mullar, perquè la desobediència de Tel-Aviv mai ha tingut conseqüències.

"L’any 2024, el Consell de Seguretat de les Nacions Unides va aprovar una resolució que demanava un alto el foc permanent a Gaza, accés humanitari complet i l’alliberament immediat i incondicional dels ostatges, que va ser aprovada gràcies a l’abstenció dels Estats Units", recorda per a EL PERIÓDICO Laurie Nathan, directora del programa de Mediació de l’Institut Kroc per als Estudis Internacionals de Pau de la Universitat de Notre Dame (Estats Units).

"No obstant, Israel ha desafiat aquesta resolució i continua amb la guerra i el genocidi a Gaza. Se’n pot sortir amb la seva perquè té un suport militar i polític sense límits als Estats Units. Israel només respectarà els límits si Washington aplica la pressió necessària", afegeix.

Solució de dos Estats

Notícies relacionades

El funeral massiu de Kirk l’eleva a màrtir polític de la mà de Trump

La geopolítica copa el festival musical promogut per Rússia

El 12 de setembre d’aquest any, l’Assemblea General de les Nacions Unides va recolzar una proposta de solució de dos Estats per a Israel i Palestina com l’"única resposta capaç de satisfer les aspiracions de les dues comunitats". Demanava que Hamàs deixés el poder a Gaza i entregués les armes a l’Autoritat Nacional Palestina. I que Israel congelés de manera immediata els assentaments i l’annexió als territoris palestins ocupats, inclòs Jerusalem Est.

"Aquesta resolució no és vinculant per a Israel i altres països, però ha sigut un pas polític significatiu", conclou la professora. "Transmet un missatge contundent a Israel que la creació d’un Estat palestí independent no és una posició extrema, sinó una demanda avalada per la gran majoria dels països membres [de l’ONU]. Ressaltava que l’antiocupació no és antisemitisme", conclou.