El desordre mundial se cita a l’ONU

Les guerres a Gaza, Ucraïna, el Sudan o Myanmar així ho testifiquen. Però també el rearmament generalitzat, les creixents tensions globals o les maniobres de les grans potències nuclears per arrogar-se esferes d’influència en el seu veïnat geogràfic. Aquestes dinàmiques planaran sobre el debat en l’Assemblea General de l’ONU d’aquesta setmana, la gran cita anual de la diplomàcia mundial. Un esdeveniment que servirà també per evidenciar la caducitat dels mecanismes creats després de la Segona Guerra Mundial per preservar la pau mundial. La seva arquitectura actual ja no funciona; la reforma és urgent.

Aquesta mateixa setmana el secretari general de l’ONU, António Guterres, va mirar de posar-la paraules a la gravetat del moment. El portuguès va descriure un món a la deriva amb creixents divisions geopolítiques, conflictes a l’alça, tecnologies transgressores, canvi climàtic i desigualtat rampant. "La cooperació internacional està remetent sota pressions mai vistes a les nostres vides", va afirmar Guterres.

Rearmament en curs

Dies abans havia advertit que el rearmament en curs, amb una despesa global de 2,7 bilions de dòlars el 2024 –una xifra sense precedents–, està posant en perill la pau mundial. O el que en queda. "Alimenta la cursa armamentística, aprofundeix la desconfiança i desvia recursos dels pilars de la nostra estabilitat", va afirmar.

Però és molt improbable que res canviï a curt termini. El debat a l’Assemblea té més d’escenificació que de debat. L’important es cuina en les reunions bilaterals fetes a porta tancada en els seus marges. Sobre el púlpit, Gaza tornarà a ser un dels focus de la conversa, malgrat els esforços de l’Administració Trump per menystenir de l’assumpte denegant el visat al president palestí i uns altres 80 funcionaris del seu Govern prooccidental a Ramal·lah. Mahmud Abbas intervindrà finalment per videoconferència.

Washington no castiga el país acusat de genocidi per les organitzacions de drets humans, sinó l’únic actor del conflicte que manté viva la idea dels dos Estats.

Res d’això impedirà, no obstant, que diversos països moguin fitxa. França, el Regne Unit, Bèlgica, Luxemburg, Malta, Austràlia i el Canadà han anunciat la seva intenció de reconèixer Palestina com a Estat aquest mateix dilluns a Nova York.

Frustració

Una decisió que neix de la frustració amb les polítiques israelianes. "El reconeixement només servirà per a alguna cosa si els països que reconeixen a Palestina adopten mesurades de pressió perquè Israel posi fi a la seva campanya a Gaza", advertia aquesta setmana el director de l’International Crisis Group a l’ONU, Richard Gowan.

Israel ha amenaçat d’annexionar-se part de Cisjordània ocupada com a resposta al reconeixement, un procés que fa mesos que implementa de forma gradual i oficiosa sense que la comunitat internacional faci res.

La cita també servirà per deixar patent la pèrdua d’influència dels EUA. Amb Trump al capdavant, ha deixat de ser un aliat de confiança. Però també s’escenificarà la renuència de països a quedar encaixonats en el pols que lliuren Washington i Pequín. Alguns estan buscant protecció fora dels seus paraigües tradicionals.

Notícies relacionades

El funeral massiu de Kirk l’eleva a màrtir polític de la mà de Trump

La geopolítica copa el festival musical promogut per Rússia

Aquesta mateixa setmana l’Aràbia Saudita va firmar un acord de defensa mútua amb el Pakistan, una de les nou potències nuclears del planeta, amb el qual tots dos es comprometen a acudir al rescat de l’altre en cas d’atac.

Com a principal abanderat del món multipolar que propugna el Sud Global, la Xina es presentarà en l’Assemblea com el gran contrapès als EUA i les seves polítiques de coerció econòmica.