Alitxa, un robot ‘low cost’ per al front a Ucraïna

Les tropes russes avancen al front de Donbàs i Moscou mobilitza ja 100.000 efectius en rereguarda en punts propers a l’àrea de Pokrovsk (Donetsk), parcialment ja ocupada. El Kremlin es prepara per a una dura campanya d’hivern mentre les files ucraïneses redoblen esforços per defensar i mantenir posicions.

Després de més de tres anys i mig de guerra, l’esperança d’un alto el foc abandona lentament i dolorosament els soldats, que confessen que estan "esgotats" per la falta de rotació al front: "Vivim en un bucle infinit d’horror", manifesten. La mirada perduda, l’enduriment dels seus rostres, abans tan tersos i nivis, evidencien un desgast moral i físic que pesa, cada dia, una mica més. No n’hi ha cap que no hagi estat a punt de morir. No n’hi ha cap que no lluiti en silenci amb la pèrdua de companys de brigada.

Milers de baixes

Les actuals tàctiques de combat han causat ja milers de baixes. El camp de batalla és especialment letal per a la infanteria, primera a entrar en lluita, i per a les companyies de defensa antiaèria que la custodien. Fins ara, soldats com el Vitali han de batre’s quasi cos a cos contra les màquines de guerra. En missions d’alt risc, carreguen a peu míssils lleugers que han d’accionar amb les seves mans contra helicòpters o avions que els llancen munició. El seu treball és protegir les unitats d’assalt. Però a un preu molt alt. "Ens arrisquem massa. Caiem com mosques. Així que hem decidit fer alguna cosa per canviar-ho", explica el Vitali. I així ho van fer. Del seu enginy va sortir Alitxa. Un nou complex robòtic terrestre que desafia l’aviació russa. Va ser específicament dissenyat per "salvar la vida dels soldats".

Alitxa, pruna silvestre si traduïm aquesta paraula ucraïnesa, ha sigut fabricat artesanalment per un grup de soldats de la unitat de defensa antiaèria de la 28 brigada mecanitzada. Van reunir diners de les seves butxaques, uns 2.000 dòlars, amb l’objectiu de crear una arma substitutiva dels sistemes portàtils MANPADS. "Alitxa és un desenvolupament únic. No existeix cap arma com aquesta arreu del món", explica el Vitali. En la seva estructura verda, Alitxa porta un coet Igla 9M39 soviètic capaç de fer caure amb precisió tota mena d’aeronaus a una distància màxima de 5 quilòmetres. La brigada, a més, va condicionar el canó d’Alitxa per donar sortida a aquests míssils veterans, que al seu dia van ser manufacturats en sèrie per la Unió Soviètica. "Com veieu, en la guerra també apostem per l’economia circular", fa broma un altre dels brigadistes, mentre es disposa a dirigir Alitxa utilitzant una palanca de control manual.

Notícies relacionades

El funeral massiu de Kirk l’eleva a màrtir polític de la mà de Trump

La geopolítica copa el festival musical promogut per Rússia

Alitxa té una curiosa manera de treballar que fins i tot podria resultar simpàtica en vista de qualsevol. Utilitza un parell de rodes per moure’s pel perímetre i pot arribar fins als 30 quilòmetres per hora. De la part superior del xassís surten dues antenes de pocs centímetres de llargada que pugen i baixen mentre emet un so agut que remet a un androide. En aquell moment, Alitxa detecta el senyal del seu objectiu. Una vegada fixada l’àrea d’acció, calcula en temps real la traçabilitat i la curvatura del seu llançament.

Poc després, dispara l’Igla mitjançant autopropulsió cap a l’objectiu adversari. "El més interessant és que funciona per control remot. D’aquesta manera ja no tenim la necessitat de desplaçar-nos al front", continua explicant el Vitali. Amb unes simples ulleres de realitat virtual que clonen el visor d’Alitxa "podem pilotar-lo des de molt lluny, com, per exemple, des d’Espanya", detalla.