Rússia consolida l’estratègia de l’atac massiu amb drons i míssils a Ucraïna

Aquesta és la realitat quotidiana a Ucraïna en aquest punt de la guerra. Ho va ser també durant la matinada ahir, després de la qual el president ucraïnès, Volodímir Zelenski, va denunciar el bombardeig massiu del seu país amb 40 míssils i 580 drons. Les autoritats ucraïneses van arribar a comptar 741 drons explosius al seu territori en una sola nit. Va ser el passat 9 de juliol, durant un dels pitjors atacs aeris massius.

La maquinària russa de producció de drons ha convertit l’atac aeri en una tònica quotidiana, fins a arribar a una intensitat desconeguda des de la Segona Guerra Mundial. Els efectes són devastadors en una etapa en què aquests atacs s’organitzen sistemàticament, en onada.

Població civil i militars

Aquesta casuística de la guerra té dues versions: una contra la població civil, que arriba per l’aire. Una altra de terrestre contra els militars, que es posa en pràctica al front. Totes dues ja són un fenomen propi de la nova guerra del segle XXI, en què, com va teoritzar el Cap de l’Estat Major de la Defensa, l’almirall Teodoro Esteban López Calderón, el juliol passat, "el camp de batalla avui no té límits, ni hi ha una rereguarda fora de l’abast de les armes on puguem viure tranquils".

Més que la destrucció de vivendes o oficines, els atacs aeris russos sobre civils han tingut per objectiu les instal·lacions energètiques, per assegurar hiverns de fred i foscor als veïns de les ciutats ucraïneses. Ara l’objectiu "sembla ser també estendre la por entre la població civil, no deixar-la descansar, que pensin que sortir a treballar, a comprar o portar els fills a l’escola és una cosa molt perillosa", explica un sotsoficial instructor de Toledo. L’atac indiscriminat d’objectes voladors –també dels trossos, que actuen com a metralla quan són destruïts– té un doble efecte sobre la moral de la població, i per això tira de la seva característica principal: ha de ser massiu.

Fins a 2.000 drons

Diversos analistes de la guerra han previst en mitjans occidentals que Rússia planeja arribar a llançar fins a 2.000 drons i míssils per nit en aquest tipus de bombardejos a distància.

La seqüència es basa en dos factors. La durada: unes nou hores, entre les 21 i les 6, ja que els efectes, a primera hora del matí, provoquen caos a les ciutats. I les armes: combinació de míssils de creuer de disseny especial per fer-se poc visibles al radar, del tipus KH, o Kodiak.

Alguns poden arribar a l’objectiu volant a 80 metres d’altura. També míssils de creuer Kliber M14, habitualment llançats per vaixells al mar Negre. Poden participar en l’atac míssils balístics, i també s’han vist míssils supersònics Kinzhal i Zircon. A més, tres tipus de drons en combinació: els Geran 2, copiats de Shaheed iranians; els Gerbera, que Rússia utilitza més per a l’observació i la detecció de senyals de les bateries antidrón ucraïneses, i els drons esquer, amb la forma d’uns o altres, fabricats en goma escuma o un altre material lleuger.

Grans línies

En els atacs massius aeris de munició rondadora, míssils i drons, els punts de partida són dispersos, "estesos en grans línies per fer molt més difícil la resposta ucraïnesa", explica un dels oficials consultats. No és estrany, doncs, que en una nit d’atac en onada arribin sobre territori d’Ucraïna drons que parteixen de territori rus, de les zones ocupades del Donbàs o l’àrea de Kherson, Crimea i el mar adjacent. Quan aquests atacs es dirigeixen també sobre instal·lacions militars, l’objectiu afegit és el cansament dels efectius.

Al revés que a terra, "en aquest tipus d’atacs l’esforç de qui defensa és molt més gran que el de qui ataca", explica un oficial que ha treballat en les últimes rotacions dels 6.000 ucraïnesos formats a Espanya.

El valor de la vida

Al llarg d’aquesta guerra d’Ucraïna, els especialistes del costat OTAN es mostren convençuts que al bàndol rus la vida dels soldats es valora molt menys que al bàndol occidental.

Qüestió de doctrina. En la primera fase de la guerra, quan els mercenaris de Wagner i els presos alliberats per lleva actuaven al front, els atacs russos terrestres es van generalitzar amb grans quantitats de soldats llançats contra les defenses ucraïneses, mirant d’esgotar-les malgrat el cost en baixes pròpies.

Ara, en gairebé quatre anys de guerra, es nota el pas del temps i l’enorme desgast en vides. La tècnica de l’atac en onada continua vigent, però amb contingents menors.

De manera semblant a com va respondre Rússia davant l’Alemanya nazi en la Segona Guerra Mundial, es tracta de basar la potència de l’avenç en un gran cost en baixes.

La presa d’una posició pot deixar una reguera de morts a les files russes, especialment en les etapes inicials de la guerra, i principalment al front del Donbàs.

Notícies relacionades

Alicha, el robot terrestre ‘low cost’ inventat per Ucraïna que substitueix els soldats en la primera línia del front

Gaza desencadena una guerra de campanyes de boicot

El comandament rus sembla considerar acceptables percentatges altíssims de baixes. "Si d’una companyia de 110-120 soldats arriben vius a l’objectiu 20 o 30, ja els val –comenta l’observador de Cavalleria– mentre en els exèrcits OTAN, amb una pèrdua del 40% del personal, la companyia passa a ser considerada inoperativa".

El saldo dels atacs aeris no para de créixer. Entre els passats 5 i 11 de setembre, el país envaït per Rússia va patir 59 atacs aeris de diversos tipus, amb 39 civils morts i 79 ferits.