De presidents a reus

Des de principis d’any, quatre expresidents de l’Amèrica Llatina han sigut condemnats a presó domiciliària o a la presó: el brasiler Jair Bolsonaro, l’argentina Cristina Fernández de Kirchner, el colombià Álvaro Uribe i el peruà Ollanta Humala. Són els darrers d’una llarga llista d’exmandataris llatinoamericans que han tingut problemes amb la justícia dels seus països en períodes democràtics.

En total, 66 excaps d’Estat de 18 països han sigut investigats, processats o condemnats al llarg dels últims 35 anys. La gran majoria per casos de corrupció. Encapçalen la llista el Perú i l’Equador, amb vuit cada un.

Centrem-nos en el singular cas peruà. A menys de 20 quilòmetres del palau presidencial, situat en ple centre de Lima, hi ha una presó anomenada Barbadillo només per a excaps d’Estat. En menys dues dècades han passat per aquest peculiar penal cinc exmandataris de diferents tendències polítiques.

La va estrenar Alberto Fujimori, després de ser condemnat el 2007 a 25 anys de presó per crims de lesa humanitat. Conegut al país andí com el xinès pels seus trets asiàtics, tot i que era d’origen japonès, el ja finat Fujimori va disfrutar de privilegis des del minut u, cosa que va generar polèmica. Disposava per a ell sol de diverses estances, com una petita biblioteca, una sala de reunions, un taller de pintura i fins i tot un hort.

L’arribada de nous inquilins ha obligat a ampliar les instal·lacions, sense barrots ni cel·les i amb dos petits patis enjardinats. Un tracte especial en un país on els centres penitenciaris, uns setanta, estan sobrepoblats i pateixen un alt grau d’insalubritat.

Presó de Barbadillo

A Barbadillo compleixen avui condemna Alejandro Toledo (20 anys) i Ollanta Humala (15 anys). Els acompanya Pedro Castillo, el professor d’escola que va arribar a la presidència del país el 2022 i que està en presó preventiva mentre dura el seu judici, que va començar al març. Castillo està acusat de rebel·lió i d’abús de poder per intentar dissoldre el Congrés.

Toledo i Humala purguen penes per la implicació en el cas Oderbracht, la constructora brasilera que del 2003 al 2015 es va dedicar a oferir suborns a presidents i alts funcionaris de deu països llatinoamericans per aconseguir concessions de grans obres públiques.

Una investigació del Departament de Justícia dels Estats Units va xifrar en prop de 800 milions de dòlars la suma pagada en suborns. El llavors màxim responsable de la companyia, Marcelo Oderbrecht, el gran corruptor, va ser sentenciat a 19 anys de presó el 2016.

El cas Oderbrecht està considerat com l’escàndol de corrupció més gran en la història d’Amèrica Llatina.

Dos exmandataris peruans més també van estar relacionats amb el cas. El dues vegades president Alan García, que es va suïcidar abans de ser detingut a la seva casa de Lima, i Pedro Pablo Kuczynski, en llibertat a l’espera de judici.

Vizcarra a Tik Tok

El setè exmandatari peruà que ha tingut problemes amb la justícia és Martín Vizcarra, que va estar en presó preventiva a Barbadillo menys d’un mes l’estiu passat.

Ara espera en llibertat ser jutjat per presumpta corrupció. Vizcarra ha obert un canal a Tik Tok on relata la seva estada al penal i la relació que va tenir amb els seus companys de presidi. Completa la llista la presidenta provisional del país, Dina Duarte, investigada per suborn i per la mort de manifestants en les protestes que es van desencadenar després de la destitució de Castillo.

L’alt nombre d’expresidents llatinoamericans investigats, encausats o condemnats indicaria que la justícia funciona i que aquests països disfruten de qualitat democràtica. Però no és així.

En la llista que elabora cada any la revista britànica The Economist, només hi ha dos països en el grup qualificat de Democràcia plena, l’Uruguai i Costa Rica, que ocupen els llocs 15 i 18 respectivament d’un total de 167 del món.

L’Uruguai

L’Uruguai és l’únic país de l’Amèrica Llatina on cap mandatari ha sigut perseguit per la justícia en períodes democràtics. La gran majoria de la resta de nacions llatinoamericanes estan molt per sota de la uruguaiana.

Notícies relacionades

Alicha, el robot terrestre ‘low cost’ inventat per Ucraïna que substitueix els soldats en la primera línia del front

Gaza desencadena una guerra de campanyes de boicot

El Perú, per exemple, ocupa el lloc 75 de la llista de la revista setmanal britànica. Una mostra de la seva inestabilitat política és que en els últims set anys ha tingut sis presidents. Un d’ells amb prou feines va durar en el càrrec cinc dies.

Com va escriure l’antropòleg mexicà Jorge Durand, arribar a ser president del Perú "és una carrera d’alt risc".