Gaza desencadena una guerra de campanyes de boicot

Davant el risc d’assistir a escenes similars a les viscudes a la Vuelta per la presència de l’equip ciclista Israel-Premier Tech, els organitzadors del torneig van convidar els jugadors hebreus a competir sota la bandera de la Federació Internacional d’Escacs o, directament, a absentar-se del certamen. Finalment, els set escaquistes van cancel·lar la seva visita i les partides s’han pogut desenvolupar sense més problemes sota la gran bandera de Palestina que ha presidit la competició.

El rebuig als escaquistes israelians en el torneig basc ha sigut l’últim capítol de la llarga successió de boicots als interessos del país hebreu que s’han anat plantejant arreu el món des que el president del Govern d’Israel, Benjamin Netanyahu, va ordenar envair Gaza en resposta als atemptats terroristes de Hamàs del 7 d’octubre del 2023, i que han anat creixent en nombre i intensitat segons avançava la destrucció de la Franja i brutal anihilament dels seus habitants, estimat ja en més de 65.000 víctimes mortals, la majoria civils.

La cultura i l’esport constitueixen els camps de terreny on s’han anat desplegant la majoria d’aquestes campanyes, que si bé tenen poca capacitat coercitiva en l’esfera militar, exerceixen una gran influència sobre la societat pel seu marcat poder simbòlic. La llista de crides al boicot és llarga i variada, i ha tingut aquesta setmana passada el seu moment més àlgid –almenys de moment–, després que l’última etapa de la Vuelta es veiés cancel·lada a Madrid a causa de la massiva assistència de manifestants contraris a la presència de l’equip israelià en el pilot.

L’endemà, el president del Govern, Pedro Sánchez, proposava públicament expulsar Israel de totes les competicions esportives internacionals, des dels Jocs Olímpics fins als Mundials de futbol –«com s’ha fet amb Rússia després de la invasió d’Ucraïna», comparava el mandatari–, i dimarts Televisió Espanyola va anunciar la seva intenció de no participar en el pròxim festival d’Eurovisió si ho fa Israel, sumant-se a Irlanda, els Països Baixos, Islàndia i Eslovènia, que prèviament havien comunicat decisions similars.

Material corrosiu

A risc d’equiparar tot el que soni a hebreu amb el bel·licisme sanguinari que manifesta Netanyahu, el cert és que Israel i tot el que sigui israelià s’han convertit en material corrosiu per a creadors i esportistes provinents del país del Pròxim Orient o que hi tinguin alguna cosa a veure. Aquest estiu passat, la temporada de festivals de música es va veure eclipsada per una aspra polèmica política a tomb del fons proisraelià Kohlberg Kravis Roberts (KKKR), que està darrere de l’empresa Superstruct, propietària de més de 30 macroesdeveniments musicals que se celebren a Espanya, com el Sónar, el Viña Rock, l’Arenal Sound i el FIB de Benicàssim. La revelació d’aquesta notícia va desencadenar una allau de renúncies artístiques en aquestes cites, com les de Residente, Fermín Muguruza, Judeline, Samantha Hudson, La Élite i Los Chikos del Maíz. Altres figures, com Alizz o Zahara van haver de sortir a la palestra per justificar la seva participació en aquests esdeveniments davant les crítiques que van rebre dels seus seguidors.

El genocidi de Gaza ha convertit Israel en un país cancel·lat al món. La llista d’intèrprets i cineastes internacionals que han promès no col·laborar amb companyies o projectes israelians no ha parat de créixer en els últims dies –aquest divendres, més de 4.000 figures del cel·luloide havien subscrit ja el manifest de Film Workers for Palestine, entre ells noms com Emma Stone, Joaquin Phoenix, Tilda Swinton, Mark Ruffalo i Javier Bardem–, i en el camp de la música més de 400 artistes i segells d’arreu del món s’han compromès a retirar les seves cançons d’Israel després d’estampar les seves firmes en la declaració No Music For Genocide.

Aquesta censura pública a Israel ha anat acompanyada d’una onada d’indignació popular per la inacció de les institucions davant les imatges que arribaven de Gaza que ha anat creixent en les últimes setmanes i ha tingut la seva màxima expressió en la Vuelta, donant peu a una forma de protesta popular que ha sorprès, fins i tot, als que es dediquen a promoure campanyes ciutadanes o a estudiar el seu mecanisme.

«La frustració va convertir els afectes en un missatge polític. La protesta va ser espontània, no hi havia ningú al volant, i va arribar més enllà dels tradicionals col·lectius d’activisme propalestí», observa Guiomar Rovira, professora de Ciència Política de la Universitat de Girona experta en activisme en les xarxes. Segons l’opinió de David García Gil, cofundador de l’agència de comunicació Chocolate, dedicada a posar en marxa campanyes amb orientació social, el que ha passat en la Vuelta ha sigut «la tempesta perfecta». «Hi havia un component emocional per les imatges de Gaza, i un efecte reiteració, al descobrir la gent que un simple gest, parar la Vuelta, podia tenir un impacte molt gran», assenyala aquest antic col·laborador de la plataforma Change.org.

Temperatura emocional

El conflicte del Pròxim Orient no només està agitant el tauler geopolític, sinó que també està elevant la temperatura emocional de la població –no només l’espanyola– que se sent impotent davant la dimensió del genocidi perpetrat per l’Exèrcit israelià. El cap de setmana passat, mentre els manifestants rebentaven la Vuelta a Madrid, al Canadà se celebrava a porta tancada el partit de la copa Davis entre el país local i Israel a causa de les protestes pro Palestina i milers de canadencs van sortir a les carreteres per esbroncar l’equip Israel-Premier Tech, que participava en dues proves ciclistes a Montreal i el Quebec. Aquesta setmana passada, a Bèlgica, les xarxes socials aplaudien amb èmfasi que el Festival de Música de Gant hagués cancel·lat la participació del director israelià Lahav Shani per negar-se a pronunciar-se sobre la situació que es viu a Gaza.

Aquesta situació la coneixen ben figures com Rosalía, que aquest estiu passat va haver d’aclarir públicament la seva fèrria condemna a la guerra després que el modista Miguel Adrover li hagués retret la seva falta de posicionament davant el conflicte i li ploguessin els missatges de retret. O la banda britànica Radiohead, que pateix contínues campanyes de boicot per les bones relacions que sempre ha mantingut amb el seu públic israelià.

Caça de bruixes

«Són figures públiques i els seus seguidors seran cada vegada més exigents a l’hora de demanar-los que prenguin partit, sobretot davant situacions tan greus com la que es viu a Gaza. Aquesta nova manera de relacionar-nos amb els ídols ha arribat per quedar-se», adverteix García Gil. «Al final, aquesta manera populista d’exercir la crítica ciutadana ens pot portar a caces de bruixes i a escenes de torxes medievals, tot i que tot passi en les xarxes», intervé Pablo Herreros, veterà de l’activisme digital.

Notícies relacionades

Alicha, el robot terrestre ‘low cost’ inventat per Ucraïna que substitueix els soldats en la primera línia del front

De presidents a reus

D’altra banda, en aquest cas el fuet censor no només cruixeix sobre el costat israelià, sinó que també s’exerceix en sentit contrari. En els últims mesos, han sigut moltes les figures de relleu internacional que han patit campanyes de boicot després d’haver-se posicionat a favor de la causa palestina. Com la cantant Dúa Lipa, que ha rebut una onada de desqualificacions després de mostrar la seva solidaritat amb la població gaziana. O l’actriu Susan Sarandon, que va acabar sent expulsada de la seva agència de representació per declarar-se contrària a la política que està seguint el Govern de Netanyahu. L’artista xinès Ai Weiwei va veure recentment com quatre galeries d’art de Londres, Nova York, París i Berlín li cancel·laven diverses exposicions després que relacionés en un missatge en les seves xarxes socials la tolerància davant actuació de l’Exèrcit israelià a Gaza amb «el sentiment de culpa per la persecució del poble jueu».

«Aquest nou activisme afectiu que està traient a la llum la tensió que es viu per Gaza és una prova més de l’eficàcia de les xarxes per agitar emocions. Però aquestes poden ser de tot tipus. Les mateixes plataformes que transmeten crides al boicot per reclamar justícia i humanitat, serveixen per difondre discursos d’odi», adverteix Guiomar Rovira.