El PP, mut davant el genocidi

El 10 de novembre del 2023, l’historiador israelià especialitzat en genocidi, Omer Bartov, va advertir en una columna d’opinió a The New York Times que la resposta del Govern Israelià als atacs de Hamàs un mes abans, el 7 d’octubre, acollia el potencial de ser un genocidi. I demanava una condemna "abans que passi, en lloc de condemnar-ho després". Segons Bartov el que provocava Israel eren "crims de guerra, crims contra la humanitat" i ho explicava per una reacció a les conseqüències dels assassinats comesos per Hamàs. L’historiador va afegir: "Encara tenim temps per prevenir-ho".

Quan Bartov va negar el genocidi, l’escriptora, realitzadora de cine i comissària d’exposicions a la Universitat de Brown (EUA) Ariella Aïsha Azoulay, jueva palestina que va ser professora a la Universitat de Tel-Aviv, va assenyalar que la negació de Bartov participava del que ella anomena la fetitxització del terme genocidi i el costum de reservar-lo per a casos excepcionals en què Occident no n’és el perpetrador directe, com a Ruanda o Bòsnia.

Bartov va canviar de posició. "El maig del 2024, quan les Forces de Defensa d’Israel (FDI) van entrar a Rafah i van desplaçar prop d’un milió de persones a la zona d’Al-Mawasi, una localitat sense infraestructura al costat del mar, ja era una operació amb objectius genocides, les intencions de la qual ja s’havien expressat l’octubre del 2023".

És més, segons va desenvolupar Bartov: "L’única comparació possible és amb la Nakba (catàstrofe en àrab), és a dir, l’expulsió dels palestins el 1948. En aquell moment uns 750.000 palestins van ser expulsats de les zones que es van convertir en l’Estat d’Israel. I van morir molts milers de persones. Però les xifres no van ser tan altes com ara".

Així arribem al punt crucial. Els plans per destruir Gaza no són el resultat del 7 d’octubre per més doloroses que fossin les accions d’aquell dia. El general Sharon va decidir retirar l’Exèrcit d’Israel de Gaza el 2005 i la va convertir en un camp de concentració gegant de dos milions de persones. I després Israel periòdicament va llançar operacions genocides parcials (Pilar de Defensa, Eco del retorn i Plom fos), provocant milers de morts civils.

Però les campanes van tocar per la Solució Final, a l’estil de la conferència nazi de 1942 als afores de Berlín, el 7 d’octubre. Els dirigents d’Israel ho van dir alt i clar. Esborrarien els palestins de Gaza de la faç de la terra. Es complia el vaticini funest de Hannah Arendt a Eichmann a Jerusalem, el seu reportatge periodístic sobre l’enjudiciament d’Adolf Eichmann: "Genocidi és una possibilitat de futur, cap poble de la terra pot sentir-se raonablement segur de la seva continuada existència".

El primer genocidi –abans que el 1948 s’adoptés la proposta del jurista polonès Raphael Lemkin a l’ONU– es va produir en època moderna a Armènia entre 1915 i 1923, on una població de mida similar a la de Gaza va ser aniquilada per l’Imperi otomà. Gairebé 2,1 milions d’armenis, la seva cultura, la seva llengua, van ser esborrats del mapa. Les imatges dels armenis expulsats són com gotes d’aigua amb les dels palestins bombardejats perquè fugin de Ciutat de Gaza. Per no evocar la situació de Dresden el febrer de 1945 on els bombardejos aliats van deixar un paisatge equivalent al de Gaza, això sí, amb menys morts.

Vincles amb Netanyahu

¿És l’ONU la que decideix què és o no un genocidi, com afirma l’alcalde de Madrid? És fals. El Tribunal de la Haia és el tribunal de l’ONU on es pot demandar, com ha fet Sud-àfrica, a un Estat per presumpte genocidi. La demanda va ser admesa. El PP s’inventa excuses.

Mai qualificarà el genocidi que comet Israel pels seus vincles amb el Govern Benjamin Netanyahu. Perquè no vol unir-se al Govern de Pedro Sánchez que Israel ataca com a antisemita. ¿Potser no ho fa per Hamàs, a qui assenyala com a aliat de Sánchez? No. Perquè el PP no ignora que Netanyahu és qui, segons va admetre el 21 de maig del 2025, va enviar diners a Halmàs, a través de Qatar, des de 2018, per enfortir a l’esmentada organització davant l’Autoritat Nacional Palestina, amb el lema de divideix i venceràs, un lema pel qual no pocs jueus al món responsabilitzaran Netanyahu precisament pel 7 d’octubre del 2023.

Com diu l’escriptora i acadèmica Azoulay, genocidi és quan un poble es converteix en un problema, en un obstacle per a un altre poble que el colonitza.

Notícies relacionades

Un Hezbol·là debilitat es planteja el seu futur al Líban

El Rei agraeix a Al-Sisi el seu paper per a un alto el foc a Gaza

Ni la paraula genocidi com a tal arriba per descriure l’holocaust palestí que provoca Israel.

Perquè no hi ha paraules.