Israel es converteix en un Estat pària com la Sud-àfrica de l’apartheid

Les iniciatives per aïllar el país recorren multitud d’àmbits. Des de la cultura fins al món acadèmic, passant per l’esport, la inversió estrangera o el comerç. Per no parlar dels intents creixents per arrestar els seus militars a l’estranger o l’hostilitat ocasional que enfronten els turistes israelians en alguns països. El boicot no és nou. En les últimes dues dècades s’ha revifat cada vegada que Israel lliurava una nova guerra a Gaza, però sense adoptar mai prou força per obligar el país a replantejar-se les seves polítiques cap als palestins. "Estem assistint a un tsunami sense precedents en les seves dimensions. Hi va haver altres iniciatives de boicot en el passat, però mai amb tants actors implicats de la societat civil", assegura a aquest diari el politòleg israelià Menahem Klein, molt involucrat en les negociacions de pau amb els palestins de principis d’aquest segle.

"El genocidi a Gaza i la neteja ètnica a Cisjordània expliquen les seves dimensions. És una reacció des de baix, que està obligant els polítics de molts països a actuar", afegeix utilitzant uns termes que pocs comparteixen a Israel, on el victimisme és la norma. Aquesta pressió política ha trigat gairebé dos anys i més de 60.000 morts a arribar, des que Hamàs va posar en marxa la guerra amb l’assassinat de gairebé 1.200 israelians i el segrest de 250 més. Però comença a prendre cos.

França, el Canadà, Bèlgica, Austràlia i el Regne Unit han anunciat que pretenen reconèixer l’Estat palestí –per més que només existeixi sobre el paper– a l’Assemblea General de l’ONU aquest mateix mes. Almenys vuit capitals occidentals, des de Londres fins a Oslo o Madrid, han sancionat ministres israelians. Turquia, Colòmbia i Bolívia han trencat relacions. I la Comissió Europea, després de molts mesos d’inacció, es planteja ara suspendre els privilegis comercials del seu acord d’associació amb Israel. Londres, que havia de negociar un acord de lliure comerç, l’ha deixat en el dic sec.

Embargaments i pressió

Vells tabús estan caient. Ara fa un any l’Assemblea General va recomanar d’una manera aclaparadora imposar sancions a Israel, mesos després que el Tribunal Internacional de Justícia dictaminés en una opinió consultiva que la seva ocupació dels territoris palestins és "il·legal" i se sustenta sobre polítiques de segregació racial. Des d’aleshores, almenys una vintena de països, tant del Sud Global com d’Occident, han anunciat embargaments d’armes totals o parcials a Israel. Des del Japó fins a Alemanya, els Països Baixos o Espanya.

Els militars israelians també comencen a sentir la pressió. Al juliol en van ser arrestats dos a Bèlgica, quan assistien a un festival de música, acusats de crims de guerra. Un fet sense precedents. Un altre va haver de sortir sobtadament per cames del Brasil. En altres països són els estibadors els que s’han plantat per mirar d’impedir els enviaments d’armes a l’Estat jueu. A Atenes van bloquejar un carregament d’acer per a ús militar; a Marsella i Gènova, peces per als F-35 israelians.

L’economia israeliana està aguantant la guerra amb més resiliència del que alguns anticipaven, malgrat que s’han disparat la despesa militar i el dèficit públic. Però alguns sectors, com l’agricultura, estan pagant un preu onerós pels boicots que proliferen des de la societat civil internacional. Cooperatives de supermercats al Regne Unit i Itàlia, totes dues amb centenars d’establiments, han deixat de vendre productes israelians. També l’alemanya Aldi els ha suspès, mentre que "Bèlgica, Suècia, Noruega i Irlanda han tancat oficiosament els seus mercats", va escriure fa poc el diari israelià Ynet. Desenes d’aerolínies, d’altra banda, han deixat de volar a Tel Aviv.

Notícies relacionades

La UE qualifica d’"amenaça" la incursió de drons russos a Romania

Les urnes donen la victòria a Merz, amb un toc d’atenció a la seva coalició

Paral·lelament, el fons sobirà noruec, el més important del món, ha anunciat la seva desinversió de cinc bancs israelians, així com d’empreses involucrades en l’ocupació, com Caterpillar, la maquinària de la qual és utilitzada per l’Exèrcit per demolir vivendes palestines. A més, prestigioses universitats com el Trinity College de Dublín o la Universitat de Gant han tallat relacions amb els seus parells israelians.

De tota aquesta muntanya de mesures, potser el que més preocupa l’israelià corrent són els incidents que alguns han enfrontat en les seves vacances, com els 1.600 passatgers d’un creuer que no van poder desembarcar en una illa grega perquè els esperava un grup de manifestants propalestins.