Crisi de reclutament

L’Ariel fa setmanes que no trepitja Israel. Sap que, en el moment que ho faci, s’haurà d’enfrontar a les seves responsabilitats. Després de diversos mesos lluitant a Gaza, aquest cop no està disposat a respondre a la crida a files de l’Exèrcit israelià. Per això, aprofita que compta amb una altra nacionalitat per no tornar al seu país. La història de l’Ariel és la de molts joves israelians. Alguns s’escapen dels seus deures fugint a l’estranger. D’altres s’hi neguen obertament i n’afronten les conseqüències, que poden comportar passar dies entre reixes. Cada vegada més opten per l’escapatòria definitiva i es treuen la vida. Amb la nova operació militar destinada a conquerir Ciutat de Gaza, la crisi de reclutament de l’Exèrcit israelià s’aguditza.

Dimarts de la setmana passada desenes de milers de reservistes havien de ser reclutats en la crida a files més gran després de la que va tenir lloc després de l’atac de Hamàs del 7 d’octubre del 2023. No obstant, molts d’ells no s’hi han presentat. Estan exhaustos i enfadats. Fa gairebé dos anys que la majoria encadenen repetides rondes de servei, amb un fort impacte sobre la seva vida personal. Alguns fa mesos que no es presenten als seus llocs de treball, cosa que propicia la seva ruïna financera. S’estan perdent el creixement dels seus fills i estan veient, des de lluny, com s’enfonsen els seus matrimonis. A més, senten que la càrrega no està compartida de manera justa entre la població.

Necessitat de tropes

L’extensió del servei militar a la comunitat ultraortodoxa pretenia alleugerir esta sensació. Es creu que uns 80.000 homes haredim d’entre 18 i 24 anys compleixen els requisits per integrar-se a l’Exèrcit, però no s’hi han allistat. Les autoritats militars han confirmat que necessiten urgentment 12.000 reclutes a causa de la pressió sobre les forces permanents i de reserva. Al seu torn, la intenció del Govern israelià del primer ministre Benjamin Netanyahu de conquistar Ciutat de Gaza, l’urbs palestina més gran on es refugiaven un milió de gazians, ha agreujat les necessitats de les tropes en un moment de crisi sense precedents.

Israel està embrancat en la guerra més llarga dels seus 77 anys d’història, i la seva societat se n’està ressentint. La taxa de suïcidis entre els soldats ha augmentat considerablement des que va començar la brutal ofensiva militar, que ja ha matat més de 64.000 palestins. Set soldats es van treure la vida en els últims mesos del 2023. El 2024, en van ser 21, i, des de començament d’any, ja s’han registrat 18 suïcidis més. Molts d’ells eren reservistes en actiu. Segons les conclusions d’investigacions militars internes, la majoria dels suïcidis recents es van deure al trauma psicològic de la guerra en curs, que inclou desplegaments prolongats en zones de combat, la vivència d’escenes esquinçadores i la pèrdua d’amics.

Notícies relacionades

La UE qualifica d’"amenaça" la incursió de drons russos a Romania

Les urnes donen la victòria a Merz, amb un toc d’atenció a la seva coalició

El nombre total de morts en l’Exèrcit israelià el 2023 i 2024, de què es poden extreure xifres oficials, ha sigut el més alt en dècades. "Estem veient joves de 20 anys completament perduts, trencats, esgotats, que tornen amb ferides psicològiques que la societat no sap com tractar", explica Ayelet-Hashakhar Saidof, advocada que va fundar el moviment Mares al Front a Israel, a AFP. "Són bombes de rellotgeria als nostres carrers, propensos a la violència i als esclats d’ira", afegeix. A més, les baixes militars en combat han arribat a xifres sense precedents, amb 800 soldats morts des del 7 d’octubre del 2023.

És per això que cada cop més soldats s’oposen a seguir servint a l’Exèrcit. A principis d’agost, 600 exoficials israelians van firmar una carta que demanava una intervenció nord-americana per posar fi a la guerra. Una enquesta publicada per Haaretz mostra que al voltant d’un terç dels israelians jueus recolzen els que rebutgen el seu reclutament.