Apunt

Adeu a Netanyahu

Adeu a Netanyahu
1
Es llegeix en minuts
Rafael Vilasanjuan
Rafael Vilasanjuan

Periodista

ver +

Segueix la massacre. Benjamin Netanyahu pot ocupar Gaza i fins i tot entregar a les seves milícies ultraortodoxes bona part de Cisjordana, que pateix un assetjament brutal i silenciat. El més complicat és que pugui acabar amb tots els palestins, que tenen, per cert, el mateix dret a habitar la seva terra que el que tenen els jueus a habitar Israel. Encara que plantejar-ho es confongui amb ser antisemita.

Si acabar amb l’amenaça terrorista de Hamàs requereix eliminar o expulsar tots els habitants de Gaza, seria un genocidi. El problema no és només que sigui un crim; és que és molt difícil aconseguir-ho. D’una banda, hi ha la diàspora, amb milions de palestins a l’expectativa; d’una altra, hi ha la resistència.

Notícies relacionades

Amb les eleccions a final d’octubre, Netanyahu esgota les possibilitats de mantenir-se en el poder intensificant la guerra i carregant-se qualsevol possibilitat diplomàtica. Vol presentar-se com l’únic que pot dirigir les operacions. A favor seu hi té Trump. Li garanteix armes i el poder per encarar-se a qui el qüestioni. En contra seu, per fi, hi comença a tenir Europa, després que Alemanya entengui que la seva ceguesa, conseqüència del sentiment de culpabilitat pel genocidi nazi, no justifica una revenja igual amb els palestins.

Hi ha a més l’opinió pública mundial, no necessàriament antisemita, que sap que Israel pot avançar per dues vies i no totes segures. Una recolzant el Govern, el més radical que ha tingut en tota la seva història amb una proposta genocida que pretén eliminar la democràcia; l’altra com a alternativa per recuperar un Estat liberal i demòcrata de tradició jueva, capaç de trobar una solució palestina sense haver d’eliminar tota la seva gent. Una part de la societat israeliana comença a ser crítica. La seva seguretat no depèn d’una guerra infinita, sinó d’una pau justa. Per aconseguir-ho s’ha de dir adeu a Netanyahu.