La UE vol canviar la seva relació amb la Xina i evitar la via Chery de Barcelona

L’exemple més pròxim és Chery. La multinacional xinesa va firmar l’abril del 2024 un acord amb EV Motors –propietària de la marca Ebro– per produir automòbils en l’antiga planta de Nissan a la Zona Franca de Barcelona. Séjourné, que va prendre possessió de la cartera de mercat interior fa un any, va advertir que la seva estratègia dista d’aquest model. "El model que veiem a Espanya sovint no és un bon model, no dona creixement a les nostres empreses en termes de producció", va assenyalar.

El comissari va remarcar que el problema no és la inversió en si mateixa, sinó el tipus d’inversió, de caràcter curtterminista i amb escassa aportació qualitativa. "La solució no passa per mantenir els aranzels, però tampoc perquè hi hagi, per exemple, una fàbrica als afores de Barcelona en la qual s’acobli un cotxe amb tots els components xinesos: això genera ocupació de baixa qualitat i no suposa cap valor afegit a la indústria europea", va criticar.

L’operació de Chery a Catalunya no és única al món, però és emblemàtica a escala europea. L’automobilística asiàtica opera a més de 80 mercats i fa 22 anys consecutius que és la marca xinesa que més ven an l’àmbit internacional. Aquest estiu, durant la visita oficial a la Xina del president de la Generalitat, Salvador Illa, la companyia va anunciar l’obertura d’un centre d’investigació i desenvolupament a Cornellà de Llobregat. Amb una superfície de 2.000 metres quadrats, les noves oficines seran operatives a partir d’aquesta tardor.

Amb tantes expectatives, la crítica del comissari cau com una galleda d’aigua freda i mostra les dues cares d’una mateixa moneda. D’una banda, la generació immediata d’activitat econòmica i ocupació; d’altra banda, la preocupació per la qualitat d’aquests llocs i pel veritable grau de transferència tecnològica. En la visió exposada per la Comissió, el model Chery exemplifica el que es vol evitar: instal·lacions que acoblen sense enfortir les cadenes de subministrament europees ni aportar valor a llarg termini. El debat que genera tindrà conseqüències directes a països com Espanya.

El canvi de model que promou l’Executiu europeu implica anar més enllà de la lògica de la guerra comercial. La UE ha replicat en part l’enfocament dels EUA imposant aranzels a Pequín, una estratègia que Donald Trump ha intensificat des de la seva tornada a la Casa Blanca. Però a Estrasburg es reconeix que aquesta política resulta insuficient. Des de la Comissió afirmen que aquesta posició reactiva no genera avantatge competitiu: fa falta una estratègia industrial i geopolítica més ambiciosa.

‘Made in Europe’

Una manera d’anar més enllà d’aranzels seria condicionar l’accés al mercat europeu al fet que s’utilitzin materials d’origen europeu o fins i tot local, per garantir un valor afegit a la indústria autòctona. L’objectiu és construir una relació amb la Xina menys reactiva i més enfocada a enfortir les capacitats pròpies de la Unió en sectors crítics.

Notícies relacionades

Romania intercepta un dron rus i Polònia posa en alerta la seva aviació

La vivenda, prioritat de la Unió

La proposta de Séjourné és ser més ambiciós diplomàticament. "La meva idea és centrar-nos en una revisió dels nostres acords amb la Xina", va afirmar. Entre els punts clau hi figura la "transferència de competències" en sectors estratègics com les bateries, juntament amb "obligacions de producció" que assegurin que les empreses europees funcionin amb un percentatge substancial de components fabricats a Europa. El comissari va fixar una referència: "Un 60% de components europeus en els automòbils".

La intenció no és frenar la inversió xinesa, sinó condicionar-la perquè contribueixi al desenvolupament industrial europeu. Séjourné va recordar que la Xina va utilitzar aquesta mateixa lògica en el passat. "Ho van fer amb França en les nuclears i ara són ells els que exporten energia nuclear pel món. No veig per què no hauríem de fer nosaltres també", va assenyalar.