Sánchez eleva el xoc amb Israel pressionat pels socis

Per al BNG tampoc n’hi ha prou i van instar com els morats a la "ruptura de tota mena de relacions amb l’Estat genocida d’Israel". Podem, els vots del qual són imprescindibles per tirar endavant els Pressupostos, va situar entre les seves condicions per recolzar els comptes la ruptura total tant de les relacions comercials com diplomàtiques. De moment, el Govern no ha aconseguit amb aquesta acció erosionar la posició granítica dels de Ione Belarra, tot i que el Govern es va guardar el comodí de retirar l’ambaixadora espanyola a Tel Aviv. Un extrem que ningú s’atreveix a descartar del tot en funció de com evolucioni el xoc diplomàtic. Ahir a la tarda, Espanya va fer un pas més al cridar a consultes l’ambaixadora a Israel per primera vegada des de l’inici de la invasió a Gaza per les "calúmnies" als ministres del Govern.

La vicepresidenta segona ja havia exigit abans la retirada de l’ambaixadora espanyola. El mateix Sánchez no va fer al·lusió a això durant un acte posterior de l’Agència Espanyola de Cooperació Internacional, però sí que va avisar que "davant aquesta barbàrie continuada, tot el que fem mai és suficient fins que pari, i per això farem més". "Farem el que estigui a la nostra mà per al genocidi a Palestina i farem encara més si fa falta", va reiterar. Els morats ja han qüestionat l’efectivitat de mesures com impedir el tràfic d’armament per l’espai aeri i marítim espanyol al no afectar el Conveni de Cooperació per a la Defensa dels Estat Units i, per tant, el destí dels avions amb carregament militar que recalin en les bases de Rota i Morón.

Les nou mesures

Entre les nou mesures anunciades pel president del Govern es troba l’embargament "permanent" d’armes a Israel i sancions al Govern de Benjamin Netanyahu, amb la prohibició per accedir a territori espanyol de persones relacionades amb el "genocidi" a la Franja. Així mateix, es tancarà l’espai aeri per al transport de material de defensa i l’ús de ports espanyols per als vaixells que portin combustible per a l’Exèrcit israelià.

Espanya prohibirà també la importació de productes de les colònies il·legals d’Israel en territori ocupat palestí. A Cisjordània hi ha més de 700.000 colons, i el Govern ultranacionalista de Benjamin Netanyahu ha anunciat una expansió dràstica del nombre d’assentaments. Espanya limitarà "al mínim legalment obligatori" l’assistència consular dels serveis diplomàtics als espanyols residents en les esmentades colònies.

Requereix convalidació

La primera d’aquestes mesures, la relativa a la prohibició urgent i permanent de compravenda d’armes a Israel, s’aprovarà avui en el Consell de Ministres a través d’un decret, que haurà de convalidar el Congrés, segons va avançar el president del Govern en una declaració institucional ahir al matí des del Palau de la Moncloa, i les restants són d’execució immediata i depenen directament de l’Executiu.

El Govern reforçarà també el suport a l’Autoritat Nacional Palestina, tant pel que fa al nombre d’efectius a la Missió d’Assistència Fronterera que la Unió Europea té a Rafah, com en l’establiment de nous projectes de col·laboració en els àmbits de l’agricultura, la seguretat alimentària i l’assistència mèdica. D’altra banda, s’ampliarà la contribució a Unrwa amb 10 milions d’euros addicionals destinats a l’auxili de la població gaziana i s’augmentarà la partida d’ajuda humanitària a Gaza "per arribar als 150 milions d’euros el 2026".

Des de l’Executiu estan mirant de redoblar els gestos amb els seus socis amb la intenció d’aclarir carpetes "alienes" als Pressupostos per centrar posteriorment les converses en el projecte i mirar d’aplanar la negociació. Coincidint amb els primers sondejos als grups, a través de "contactes" discrets des del Departament d’Hisenda, que dirigeix la vicepresidenta primera María Jesús Montero en l’Executiu també es mostren disposats a accelerar compromisos pendents.

Reticències de Junts i ERC

Així mateix, Junts i ERC van carregar contra el pas fet pel Govern. Els postconvergents el van titllar de "campanya de postureig" i els republicans, malgrat estar d’acord amb les mesures, van lamentar que arriben "tard i malament". Els dos partits, no obstant, coincideixen que la mesura pot obrir una oportunitat per avançar cap al final de la guerra a Gaza. És per això que, a falta de prendre una decisió final, tots dos s’obren a recolzar el decret quan es voti al Congrés.

Notícies relacionades

Madrid crida a consultes l’ambaixadora a Tel Aviv

L’antisemitisme com a arma

El vicepresident i portaveu de Junts, Josep Rius, va recordar que la seva formació defensa un alto el foc permanent, el final de les matances i l’alliberament dels ostatges. No obstant, va criticar que l’Executiu utilitza les mesures anunciades amb finalitats partidistes: "Últimament hem tingut alguns episodis en aquest sentit, i creiem que és una qüestió massa greu i important com per fer campanya de postureig", va afirmar.

El plantejament d’ERC és similar. No desmereixen la iniciativa de Sánchez, però van lamentar que s’ha demorat molt. "Israel ha hagut de matar molt perquè el Govern es mogui", va afirmar el líder dels republicans a la Cambra baixa, Gabriel Rufián. Els republicans recorden que hi va haver un temps en què l’Executiu de Sánchez negava que pels ports i aeroports espanyols "circulaven armes cap a Israel". Ara, amb l’embargament, es demostra que era veritat.