L’assassinat de periodistes exposa el patró de propaganda d’Israel

Primer, el portaveu de les Forces de Defensa d’Israel (IDF, per les seves sigles en anglès), Effie Defrin, va lamentar els fets i va apuntar que es tractava de danys col·laterals. "Israel no dispara intencionadament contra civils. Informar des d’una zona de guerra suposa riscos enormes, especialment quan una organització terrorista com Hamàs s’amaga cínicament darrere de la població civil". Però la pressió internacional va continuar creixent. El moment de l’assassinat apareixia en bucle a les cadenes de televisió de tot el món. El president nord-americà, Donald Trump, va dir que "no estava content" amb l’atac. Israel va canviar de tàctica. Va intervenir el primer ministre, Benjamin Netanyahu, i va dir que havia sigut un "contratemps" que lamentava. Al cap de pocs dies, en un nou gir de guió, les FDI van presentar una presumpta investigació interna en la qual asseguraven que l’atac havia sigut en realitat intencionat i dirigit contra "una càmera de Hamàs" que gravava els moviments de les seves tropes. Tres versions per intentar contrarestar les queixes dels seus aliats, de Washington a Berlín.

Allò va ser una fallada de comunicació d’una maquinària de propaganda normalment molt ben greixada, l’anomenada Hasbarà, "explicació" en hebreu. Un entramat de membres del Govern, portaveus, lobbies als diferents països i una legió d’"amics d’Israel" que ara operen especialment en xarxes socials, amplificant el missatge de Tel Aviv.

Un sistema alimentat amb centenars de milions d’euros a Israel i els EUA que ha sigut vital en la història d’aquest petit país envoltat d’enemics i l’existència del qual, consideren, depèn en gran manera del suport de les grans potències, especialment els EUA i Alemanya. Si perden el seu favor, els milers de milions en ajuda militar i els milers de bombes made in USA la seva continuïtat perilla. Per això, no escatimen esforços per defensar la seva versió dels fets, recorrent sovint a mentides palmàries i desacreditades per desenes d’organitzacions humanitàries i investigacions periodístiques.

"Israel gasta més que cap altre país del món en propaganda. El 2025, ha augmentat en 150 milions de dòlars el pressupost per a la Hasbarà". Segons filtracions a la premsa, les IDF han llançat una campanya de difamació relacionant els periodistes palestins amb Hamàs per "vendre la legitimitat del seu assassinat", explica Antony Loewenstein, excorresponsal a Jerusalem, periodista independent, cineasta i autor de El laboratori palestí. "L’objectiu és aconseguir més suport dels evangèlics nord-americans, per exemple. Els amics d’Israel (jueus, alguns trumpistes, conservadors o els mateixos evangèlics) utilitzen el material contra els seus oponents polítics. També tenen l’esperança que els més sensibles a la causa palestina canviïn la seva posició. Però no està funcionant: l’opinió pública a Europa, els EUA, Llatinoamèrica o Austràlia ha girat de forma substancial des del 7 d’octubre fins a una oposició frontal a les polítiques israelianes i un suport més fort cap a Palestina".

Assassinat de 15 treballadors

A l’abril, l’Exèrcit israelià va assassinar 15 treballadors humanitaris al sud de Gaza. Després, els va enterrar amb excavadores. Israel va dir que els seus soldats van disparar perquè el comboi s’acostava "sospitosament" amb els llums apagats i que no havien avisat de la seva presència. Però van aflorar vídeos que contradeien totalment aquesta versió. Després van dir que mitja dotzena dels morts eren membres de Hamàs, sense cap prova. ¿Per què els havien enterrat? Per protegir-los dels animals salvatges, van afegir.

Amb aquest esforç per despistar, Israel ha aconseguit guanyar temps. Set-cents dies de guerra contra Hamàs en què ha esborrat Gaza de la faç de la Terra. La resposta a la matança perpetrada pel grup islamista el 7 d’octubre del 2023 està sent investigada per presumpte genocidi al Tribunal Internacional de Justícia. Hi ha més de 62.000 palestins morts; vuit de cada 10, civils, segons informes israelians.

"La Hasbarà ha sigut històricament per a Israel una peça clau, perquè va servir per instal·lar en l’opinió pública mundial un discurs legitimador del país com a Estat nació per a un poble jueu perseguit", explica Isaías Barreñada, professor de la Universitat Complutense de Madrid. "Es tracta de vendre un relat fora del país i cultivar unes relacions favorables a Israel que poden exercir un paper molt important en un moment tens o crític com l’actual. El problema és que l’enorme esforç invertit en la Hasbarà des de la independència d’Israel està caient".

Notícies relacionades

L’Eurocambra dona suport a trencar relacions amb Israel però evita parlar de «genocidi» a Gaza

Multimèdia | Les 12 hores que van acabar amb Salvador Allende

Durant aquesta guerra, la Hasbarà ha aconseguit col·locar el seu missatge, especialment al començament. Va distribuir una notícia falsa sobre la decapitació de 40 nens per part dels milicians palestins, que va ser replicat milions de vegades. A Espanya, va ser distribuïda a les xarxes per l’organització proisraeliana ACOM, publicada en mitjans de comunicació i compartida per polítics com Isabel Díaz Ayuso o Borja Sémper. Però va resultar una informació falsa.

Netanyahu va assegurar ahir que si ha d’elegir entre vèncer els seus enemics i la bona imatge d’Israel, tria la primera cosa. No obstant, les enquestes apunten a un problema seriós de suport entre els seus principals aliats. Vuit de cada 10 alemanys s’oposen a l’ofensiva d’Israel a Gaza i sis de cada 10 joves demòcrates dels EUA es posicionen més del costat de Hamàs que del d’Israel en aquesta guerra.