La derrota de Milei a Buenos Aires compromet la governabilitat del país

El relat de la ultradreta argentina sobre un present de prosperitat i més ventures acaba d’esquerdar-se amb derivacions impredictibles. Les eleccions legislatives a Buenos Aires, on es concentra el 40% del padró de tot el país, es van convertir en una contesa nacional. El president Javier Milei va rebre una pallissa que compromet fortament el seu Govern enmig d’una sèrie de retrocessos econòmics i polítics previs a un Congrés cada vegada més hostil. El peronisme, la principal força opositora, va obtenir el 47% dels vots, 13 punts més que l’aliança entre La Llibertat Avança, el partit de Milei, i el PRO, l’altra formació conservadora, de l’expresident Mauricio Macri. Malgrat la forta ensopegada, l’extertulià televisiu va assegurar que el seu projecte no només es mantindrà incòlume: es radicalitzarà.

La derrota inapel·lable ha sorprès tots els enquestadors, que donaven una diferència molt inferior entre els principals contendents. Les primeres conclusions apunten a un vot massiu de reprensió contra un Govern que ha maltractat els pensionats i discapacitats, i la copresidenta dels quals en els fets, Karina Milei, es troba al centre d’un escàndol per presumptes suborns en la compra de medicaments. El seu germà va dir que el seu partit ha de fer una autocrítica que de cap manera afectarà les línies principals de la gestió. "Si hem comès errors des de la política els corregirem i treballarem per ser millors".

Els núvols negres s’estenen fins a l’octubre, quan es faran els comicis parlamentaris nacionals, el 26 d’octubre, que també podrien ser desfavorables per a un oficialisme completament desconcertat.

Milei va intentar polaritzar amb el peronisme. Va cridar durant l’últim i deslluït acte de campanya a clavar "l’últim clau al taüt del kirchnerisme". La unitat d’un partit amb més de 70 anys d’antiguitat i entre dirigents que van posar entre parèntesis les seves querelles internes va provocar l’efecte contrari. D’aquesta manera, una elecció provincial va traspassar els seus propis límits per convertir-se en un indici que alguna cosa sembla haver canviat de manera substancial a l’Argentina. L’"encantament" amb Milei d’una part de les franges desfavorides que van propiciar la seva victòria en els comicis del 2023 sembla que ha arribat a la fi. Els joves que es van sentir atrets per la seva verborrea dos anys enrere li van donar l’esquena perquè no van anar a votar o van optar per l’oposició. La idea que l’Argentina travessava un "canvi cultural" a favor del programa anarcocapitalista ha topat de cara amb els resultats provincials.

L’Argentina es troba pràcticament en recessió. D’acord amb Carlos Melconián, un economista neoliberal, el PIB per càpita es va desplomar a l’11%. "Es consumeix poc, s’inverteix poc, es produeix poc i s’exporta poc". Des que governa Milei s’han perdut uns 200.000 llocs de treball en el sector privat. Han sigut acomiadats uns 180.000 treballadors estatals. Han tancat unes 15.000 petites i mitjanes empreses. El salari mínim ha caigut un 32%. En aquests números es troben part de les raons dels resultats.

Notícies relacionades

Sánchez eleva el xoc amb Israel pressionat pels socis

Madrid crida a consultes l’ambaixadora a Tel Aviv

Missatge de l’expresidenta

Des del balcó de l’apartament on compleix presó domiciliària, l’expresidenta Cristina Fernández de Kirchner va festejar la victòria. "Banalitzar i vandalitzar el Mai Més, que representa el període més negre i tràgic de la història argentina, no és gratis. Riure’t de la mort i el dolor dels teus oponents, tampoc. Però assenyalar amb el dit i estigmatitzar els discapacitats, mentre la teva germana cobra el 3% de suborn dels seus medicaments, és letal", va escriure a X.