Forta derrota electoral de Milei que compromet la governabilitat a l’Argentina

La derrota inapel·lable ha sorprès tots els enquestadors, que donaven una diferència molt menor entre els principals contendents. Les primeres conclusions apunten a un vot massiu de bronca contra un Govern que ha maltractat els pensionats i discapacitats, i la copresidenta del qual en els fets, Karina Milei, es troba al centre d’un escàndol per presumptes suborns en la compra de medicaments. El seu germà va dir que el seu partit ha de fer una autocrítica que de cap manera afectarà els lineaments principals de la gestió. «Si hem comès errors polítics, els corregirem i treballarem per ser millors».

La principal preocupació es concentra en les pròximes hores als mercats. El temor d’una ‘corrida’ canviària, davant la incapacitat del Banc Central (BCR) per contenir el dòlar, adquireix altres fonaments. Un sacsejada d’aquesta naturalesa afectaria de manera sensible al pla econòmic del Govern. Els nuvolots s’estenen fins a l’octubre, quan es realitzen els comicis parlamentaris nacionals, el 26 d’octubre, que podrien ser també desfavorables per a un oficialisme completament desconcertat.

Una polarització fallida

Milei va intentar polaritzar amb el peronisme. Durant l’últim i deslluït acte de campanya va fer una crida a clavar «l’últim clau al taüt del kirchnerisme». La unitat d’un partit amb més de 70 anys d’antiguitat i entre dirigents que van posar entre parèntesi les seves querelles internes va provocar l’efecte contrari. D’aquesta manera, una elecció provincial va traspassar els seus propis límits per convertir-se en un indici que alguna cosa sembla haver canviat de manera substancial a l’Argentina. L’«encantament» amb Milei d’una part de les franges desfavorides que va propiciar la seva victòria en els comicis del 2023 sembla haver arribat a la seva fi. Els joves que es van sentir atrets per la seva verborràgia dos anys enrere li van donar l’esquena perquè no van anar a sufragar o van optar per l’oposició. La idea que l’Argentina travessava un «canvi cultural» a favor del programa anarcocapitalista s’ha topat de cara amb els resultats provincials.

Els principals dirigents d’ultradreta van balbotejar davant els micròfons al comentar la novetat política. No esperaven aquesta pallissa electoral i les perspectives a l’octubre no són les més optimistes. L’Argentina es troba pràcticament en recessió. D’acord amb Carlos Melconián, un economista neoliberal, el PIB per càpita es va desplomar un 11%. «Es consumeix poc, s’inverteix poc, es produeix poc i s’exporta poc». Des de que governa Milei s’han perdut uns 200.000 llocs de treball en el sector privat. Van ser acomiadats uns 180.000 treballadors estatals. Han tancat unes 15.000 petites i mitjanes empreses. El salari mínim ha caigut un 32%. En aquests números es troben part de les raons dels resultats d’aquest diumenge.

El peronisme ho va celebrar diumenge a la nit. També ho va fer des del balcó de l’apartament on compleix la seva presó domiciliària l’expresidenta Cristina Fernández de Kirchner. «Banalitzar i vandalitzar el ‘Nunca Más’, que representa el període més negre i tràgic de la història argentina, no és gratis. Riure’t de la mort i el dolor dels teus oponents, tampoc. Però assenyalar amb el dit i estigmatitzar els discapacitats, mentre la teva germana cobra el 3% dels seus medicaments, és letal. I millor ni t’explico com està la resta (dels que encara tenen feina)… Endeutats pel menjar, els lloguers, les despeses o els medicaments, i a sobre amb les targetes (de crèdit) rebentades… He sortit de la bombolla, germà… que s’està posant ‘heavy’ (molt malament)», va escriure a X.

Notícies relacionades

Sánchez eleva el xoc amb Israel pressionat pels socis

Madrid crida a consultes l’ambaixadora a Tel Aviv

No només ha perdut Milei. El governador de Buenos Aires, Axel Kicillof, és el principal guanyador d’aquest pols amb la principal autoritat executiva i es perfila com un candidat presidencial del peronisme de cara al 2027. «És una alegria reparadora, veníem a posar fre a aquest Govern. Haurà de rectificar el rumb. Espero la trucada de Milei, tingues el coratge i la valentia de trucar, treballar i posar-nos d’acord».

Els de Buenos Aires han votat amb més desencant i fúria que il·lusió. La debacle pot ser pitjor perquè el Govern no té eines per sostenir el preu del dòlar. Milei va dir que no es mourà un àpex el seu pla de contenció de la divisa. El préstec de 12.000 milions del Fons Monetari Internacional (FMI) s’ha evaporat en l’intent d’evitar que la moneda nord-americana salti pels aires. Les pròximes hores seran claus per saber fins a quin punt el president compta amb les eines per sostenir el seu edifici programàtic.