Dinamarca, rearmament i migrants

La primera ministra de Dinamarca, la socialdemòcrata Mette Frederiksen, ha deixat clares les prioritats del seu país mentre presideixi el Consell de la UE: el rearmament europeu davant l’amenaça russa i la lluita contra la immigració irregular. El país escandinau, de sis milions d’habitants, és un alumne avançat en les dues matèries. Ha augmentat amb rapidesa el pressupost en Defensa –que inclou per primera vegada el servei militar obligatori per a les dones– i aplica una de les polítiques migratòries més dures de la UE, pròpies de l’extrema dreta. Frederiksen és un exemple del gir en matèria de migració d’alguns dels partits socialdemòcrates europeus.

Aquest és el segon mandat de Frederiksen. En el primer (del 2019 al 2022) va governar en minoria amb el suport parlamentari del centreesquerra. Ara té de soci el centredreta, que sí que forma part del Govern. El ministre d’Exteriors, per exemple, és l’ex primer ministre liberal Lars Lokke Rasmussen. Frederiksen defensa dedicar el 5% del PIB a Defensa, com exigeix el president dels EUA Donald Trump als socis de l’OTAN. Quan es va fer càrrec del Govern danès fa sis anys, el percentatge era de tan sols 1,3%. Enguany superarà el 3%. El pla de rearmament massiu compta amb un fons de 7.000 milions d’euros fins a finals de l’any entrant. Aquesta xifra arribarà a més del doble el 2033. Es tracta de la compra d’armes i la inversió en Defensa més grans en la història del país nòrdic.

Servei militar obligatori

La mili obligatòria per a les dones segueix l’estela de Suècia i Noruega. A partir del juliol passat, totes les daneses que compleixin 18 anys s’hi han d’inscriure, sotmetre’s a una avaluació d’aptitud i, si és el cas, entrar en un sorteig per omplir les places que el Govern vol cobrir. L’any passat van fer el servei militar 4.700 soldats, dels quals el 24% eren dones, però voluntàries. Defensa vol augmentar la xifra total de reclutes a 6.500 en vuit anys. En tot cas, Dinamarca ja compta amb un Exèrcit professional d’uns 9.000 efectius. "La defensa necessita tot el poder de lluita que puguem mobilitzar", va dir el general Michael W. Hyldgaard.

L’amenaça russa és molt present en aquesta part d’Europa. Dinamarca és una plaça estratègica per a l’OTAN, per la seva situació geogràfica al mar Bàltic. Té tropes desplegades a Letònia (150 efectius) i a Letònia (800 soldats), els petits països de la regió que van formar part de l’URSS i que comparteixen frontera amb Rússia. Juntament amb Lituània, han manifestat el seu temor de ser el pròxim objectiu del president rus, Vladímir Putin. Moscou té base naval a la província de Kaliningrad, l’única al Bàltic. Aquesta província va quedar separada de la resta del territori rus després de la dissolució de l’URSS.

Molt compromès amb Ucraïna, el Govern de Copenhaguen va anunciar a principis d’any la intenció d’enviar soldats desarmats a Ucraïna per aprendre les noves tècniques de combat. "Aquesta decisió posa en perill els soldats danesos", va ser la resposta de Moscou. En el passat, militars del país escandinau van participar en les guerres de Bòsnia, l’Iraq, l’Afganistan, Líbia i Síria.

Les pretensions de Trump de quedar-se amb Grenlàndia, territori semiautònom de Dinamarca, també preocupa el Govern danès. "Europa s’enfronta a una situació greu, amb una guerra al continent i canvis en la realitat geopolítica", va dir Frederiksen després d’anunciar que el país reforçarà la seva presència militar a la regió de l’Àrtic i l’Atlàntic Nord. "Grenlàndia no està en venda", insisteix.

En el seu gir a la dreta, Frederiksen no ha dubtat a associar la seguretat de Dinamarca amb l’arribada de persones no occidentals que fugen de guerres i penúries econòmiques. En diverses ocasions ha arribat a dir que els immigrants i els sol·licitants d’asil són "el desafiament" més gran a què s’enfronta el país. La primera ministra ha passat de defensar una "societat multiètnica" a assumir el discurs del partit d’extrema dreta, el Partit Popular Danès (PPD), i dels liberals conservadors. Quan aquests últims van ser govern, amb Rasmussen com a primer ministre, van aprovar el 2016 una llei que permetia a les autoritats confiscar als sol·licitants d’asil els diners en efectiu, les joies i altres objectes de valor per sufragar la seva estada al país. El Govern va estudiar també enviar els immigrants sense papers a una illa que allotjava un centre d’investigació d’animals contagiosos.

Notícies relacionades

Senyors de la guerra

Un acadèmic pro Putin té béns per 15 milions a Marbella

Deportacions a Ruanda

Fa tres anys, amb Frederiksen ja al capdavant de l’Executiu, es va arribar a un acord amb Ruanda per traslladar al país africà els sol·licitants d’asil. Encara no s’ha fet efectiu. Dinamarca és, a més, el primer país europeu en assenyalar com a "segures" algunes parts de Síria per deportar-hi els refugiats del país àrab. "Tenim massa estrangers sense residència legal a Dinamarca que no tornen a casa, és insostenible", va dir el 2021 Mattias Tesfaye, el llavors ministre danès per a la Immigració i Integració. Tesfaye, avui a càrrec del Ministeri d’Educació, és fill d’un immigrant etíop.