Putin amenaça d’atacar tropes occidentals si van a Ucraïna
El líder rus considerarà "objectius legítims" els soldats de la Coalició de Voluntaris i rebutja les iniciatives de pau europees

El president rus, Vladímir Putin, torna a desbaratar les iniciatives de pau europees presentades en cimeres, conferències i reunions internacionals. Aquesta vegada ho ha fet amb una amenaça explícita: si els acords de l’anomenada Coalició de Voluntaris deriven en un desplegament de tropes a Ucraïna, Rússia les considerarà "objectius legítims per ser destruïts". Així ho va advertir ahir en la seva intervenció en el Fòrum Econòmic de Vladivostok.
L’amenaça no ha de sorprendre: s’emmarca en la doctrina russa que justifica la invasió d’Ucraïna des del febrer del 2022. El Kremlin no concep les relacions internacionals com una xarxa de països amb sobirania plena, sinó com "zones d’influència". Ucraïna és una d’aquestes i, en aquesta lògica, la presència militar occidental suposa una "amenaça existencial". Per això, segons Putin, el seu gest bèl·lic d’impedir qualsevol desplegament estranger: "Els contingents militars a Ucraïna serien una raó per integrar-la a l’OTAN", va insistir.
El dirigent, no obstant, canvia el seu to quan s’exclou la presència castrense. Va garantir al "cent per cent" les condicions de treball i seguretat" en una hipotètica reunió entre els dos països, però va establir una condició: la trobada hauria de tenir lloc a Moscou.
Tampoc li serveix l’activació de la diplomàcia amb el seu homòleg ucraïnès, Volodímir Zelenski, per, com a mínim, acostar-se a la pau. Va qualificar les temptatives europees auspiciades pel president dels EUA, Donald Trump, per a una futura reunió entre els dos dirigents com "un procés interminable que no condueix enlloc". O tot o res; aquesta és la narrativa del dirigent del Kremlin. Només firmarà un acord de pau per al final de la guerra. Un escenari improbable per a Kíiv, tenint en compte les condicions que se li imposen.
L’única conclusió compartida a què han arribat els dos contendents és que les seves respectives posicions no es trobaran en cap curs. "Serà pràcticament impossible arribar a un acord amb la part ucraïnesa sobre qüestions clau. I fins i tot si hi ha voluntat política, cosa que dubto, existeixen dificultats legals i tècniques", va emfatitzar Putin.
Per la seva banda, Zelenski considera que els contactes directes no portarien a bon port i va demanar als seus aliats europeus que les garanties de seguretat per a Ucraïna proporcionades per la Coalició de Voluntaris "comencin avui i no només quan el conflicte hagi acabat". Tot i que encara no se sap amb certesa quin abast tindran aquestes garanties, recolzades per 26 països, s’estudien mesures ambicioses –alhora que allunyades de Moscou– que inclourien el desplegament de tropes "per terra, mar i aire" en cas de necessitat.
Sembla que aquesta vegada el conjunt de mesures comptaran amb més sintonia de Trump, que va veure des del seu televisor com els dirigents del "nou ordre de pau" protagonitzaven colze a colze la gran desfilada militar a Pequín.
Promeses incomplertes
Fruit de la seva cimera amb Putin a Alaska, Trump havia promès aconseguir un alto el foc temporal o, si no, imposar sancions que castiguessin les exportacions de petroli i gas de Rússia. No obstant, ni va aconseguir frenar els atacs nocturns –que fins i tot s’han intensificat en algunes regions– ni va poder reforçar el règim sancionador.
Rússia, lluny de mostrar-se debilitada, ha aconseguit trobar suports a Àsia-Pacífic i rebutja el paper d’Estat pària que li atribueix Europa. "Estem disposats a lluitar fins a aconseguir tots els nostres objectius si Ucraïna no accepta un acord", va afirmar Putin.
- Demanda disparada Adeu a les concessions: Catalunya redissenya la futura xarxa de busos públics per connectar el 2028 tots els municipis
- De setembre a novembre El metro de Barcelona obre inscripcions per visitar les estacions fantasma de Correus i Gaudí
- Racons emblemàtics de Catalunya L'increïble poble de conte a menys de 40 minuts de Manresa
- Servei saturat Els metges d'Urgències de l'Hospital de Terrassa van alertar que la seguretat dels pacients estava "en risc" un mes abans del suïcidi
- La investigació més gran fins ara Un macroestudi reconeix que la fatiga crònica té origen genètic i obre la porta a nous tractaments
- Opinió Combatre la desinformació, una qüestió de drets socials i salut mental
- Ricard Font: "Forma part de l’ADN Barça ser un club seriós, solvent i de futur"
- Un Alcaraz voraç es venja de Djokovic i arriba a una altra final
- Almeida conquereix l’Angliru com un gran del ciclisme
- Els rossistes cedeixen davant Márquez